Cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: El sobiranisme català té un projecte culturals? a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dilluns 28 d’abril, de 2014 a les 19.30 h, a la sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Conferència:El sobiranisme català té un projecte culturals?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

marti_font_toni rodriguez yuste

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Josep Maria Marí Font. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

El sobiranisme català té un projecte culturals?

Des de la restauració de la Generalitat, els successius governs convergents van considerar la cultura com un element més, en qualsevol cas de calibre menor, per fabricar identitat. Els consellers de Cultura es limitaven a repartir subvencions sense cap projecte articulat i global. Les grans apostes, com el CCCB o el MACBA eren feliços excepcions que arribaven per vies paral·leles, essencialment a través de l’impuls municipal. El desert s’imposa. Quin projecte té el sobiranisme?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s