Dijous 18 d’octubre de 2012, a les 19 h.
Visita comentada a la Fàbrica Moritz
Espai gastronòmic, artístic i cultural rehabilitat per l’arquitecte Jean Nouvel també responsable d’altres obres a Barcelona com la Torre Agbar.
Jean Nouvel
ITINERARIS CULTURALS
Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Visita comentada a l’església de Santa Maria del Mar
Dimecres 13 d’abril de 2011, a les 17 h
Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides
Visita comentada i exclusiva per als socis de l’Ateneu a l’església de Santa Maria del Mar
Organitza i coordina: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Santa Maria del Mar és probablement l’església gòtica més bella de tota la península Ibèrica i un cas únic en el gòtic europeu.
Per iniciativa del canonge Bernat Llul, es va encarregar a l’arquitecte Berenguer de Montagut la construcció de l’església amb la col·laboració de Ramon Despuig. Construïda entre el 1329 i el 1383, és considerada la única gran església gòtica catalana perfectament acabada.
Santa Maria del Mar és probablement, l’església gòtica més bella de tota la península Ibèrica i un cas únic en el gòtic europeu. Defineix els trets peculiars del gòtic català: torres octogonals, manca d’arcbotants i multiplicació de contraforts.
La seva disposició interior també marca un estil propi amb la planta de saló, tres naus d’alçària semblant i multiplicació de capelles laterals.
Els bastaixos de Ribera que van col·laborar en la construcció del temple transportant pedres, estan representants a les fulles de la posta principal.
Santa Maria del Mar va ser el centre vertebrador del barri de la Ribera de Barcelona
Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides. Visita comentada a la Basílica de la Sagrada Família
Diumenge 27 de març de 2011, a les 9 h visita guiada a la Sagrada Família -carrer Marina-
Cicle: Art, ciència i religió. Fronteres indefinides
Visita comentada a la Basílica de la Sagrada Família
La visita guiada conté explicacions sobre la Façana del Naixement, la nau central, el claustre, el portal del Roser, el Museu amb la maqueta polifunicular de la Colònia Güell i dibuixos d’Antoni Gaudí.
Aquesta activitat ha estat organitzada per amb la ponent de la Secció d’Arts Visuals l’Ateneu Barcelonès Toni Rodríguez Yuste i l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC-
El 7 de novembre de 2010, el Papa Benet XVI va consagrar la Sagrada Família i es va convertir en Basílica. El Bisbe de Roma va fer honor al Temple d’Antoni Gaudí i va beneir la Sagrada Família de Natzaret pel seu exemple d’amor, treball i servei davant de Déu. I ha dit que “la Sagrada Família és un signe visible del Déu invisible” i que ell, Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com arquitecte: el llibre de la naturalesa, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la llitúrgia.
Benet XVI s’ha referit a Antoni Gaudí com arquitecte genial i cristià conseqüent, per mostrar la consonància entre fe i bellesa.
Interior de la Basílica de la Sagrada Família
Antoni Gaudí va dissenyar les naus de la Sagrada Família com un bosc, en el que la llum entra per dalt. Jordi Bonet, arquitecte i Director de les obres del Temple de la Sagrada Família
Gaudí deia que l’arquitectura ha de ser viva, i la vida es mostra amb el color i el moviment amb l’ajuda de la geometria, ell produeix aquesta nova arquitectura en formes de doble cobertura generades per línies rectes.
Quan li preguntaven a Gaudí que quan s’acabaria el Temple, Gaudí responia: el meu client no té pressa.
Visita comentada i exclusiva per als socis de l’Ateneu a l’exposició Luis Gordillo
El dimecres 26 de gener de 2011, a les 18 h a la Fundació Suñol, passeig de Gràcia, 98
Visita comentada i exclusiva per als socis e l’Ateneu a l’exposició Luis Gordillo.
Coordina: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Luis Gordillo (Sevilla, 1934), és un dels artistes dels quals la Col·lecció Josep Suñol posseeix una quantitat més significativa d’obres, bona part de les quals realitzades en les dècades dels setanta i els vuitanta. Gordillo, per mitjà de les seves obres, ens condueix cap a un món de pintura, miralls i laberint, tots tres invents artificials que posen de manifest la nostra eventualitat, els nostres moments fugaços i, lluny d’emanar permanència -que potser és el que desitjariem -, ens confirmen que el que hi ha és tan sols provisionalitat.
Exposició Luis Gordillo. Foto: Nuria rodríguez Yuste
Exposició Luis Gordillo. Foto: Nuria rodríguez Yuste
Visita comentada a l’exposició: Miquel Barceló 1983-2009 La solitude organisative
Visita comentada exclusiva pels socis i sòcies de l’Ateneu Barcelonès a l’exposició:
MIQUEL BARCELÓ 1983-2009
La solitude organisative
del 30 de setembre de 2010, a les 17.30h a Caixa Forum, av. de Ferrer i Guàrdia, 6-8
CaixaForum Barcelona repassarà els darrers 25 anys de trajectòria de l’artista en una gran mostra que farà viure a l’espectador l’experiència pictòrica de Barceló.
La solitude organisative, 2008. Tècnica mixta sobre tela. Col·leció D’Ercole, Roma
L’exposició, organitzada per l’Obra Social “la Caixa”, no només celebrarà els èxits dels darrers 25 anys d’aquest important artista viu, de renom internacional, sinó que, sobretot, oferirà a l’espectador d’entendre el misteri, l’adrenalina i la incertesa personal que implica el procés creatiu de Miquel Barceló (Felanitx, 1957).
Així, aquesta mostra serà clau per poder experimentar de manera coherent i emocionant l’obra de Barceló a partir de 180 peces, que van de les grans teles creades des de l’any 1983 a les més recents, passant per les seves creacions ceràmiques i escultòriques, sense oblidar les aquarel·les i els dibuixos, pòsters, llibres i quaderns de viatge. Tot això permetrà subratllar el ritme i la varietat de la seva trajectòria.
L’objectiu de la mostra és que el públic pugui viure l’obra de Barceló com una experiència. Per fer-ho possible, l’artista s’ha implicat directament en la selecció d’obres i ha prestat algunes teles de la seva pròpia col·lecció que converteixen l’exposició en un autèntic esdeveniment, i no tant en una retrospectiva del seu treball. El públic descobrirà la seva resposta energètica al món material, la relació amb la tradició, els viatges -físics i mentals, i a través de l’espai i el temps-, l’ús d’elements insòlits i la seva representació del món humà i animal.
Miquel Àngel Barrabia i Dolors Hospital
Cicle: L’arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat. Visita comentada a la Ciutat de la Justícia de Barcelona
Dimecres 16 de juny de 2010, a les 17 h visita comentada i exclusiva per als socis de l’Ateneu a la Ciutat de la Justícia, Gran Via de les Corts, 111
Cicle: L’arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat
Visita comentada a la Ciutat de la Justícia de Barcelona
L’entrada principal de la Ciutat de la Justícia
La composició espaial del complex pretén trencar amb la imatge rígida de la Justícia”. David Chipperfield, de B720 Arquitectos.
El projecte neix de la necessitat de reordenar formal i funcionalment els òrgans judicials de les ciutats de L’Hospitalet i Barcelona, que es trobaven distribuïts en 17 edificis repartits en diferents punts de l’àrea metropolitana.
La proposta guanyadora de la nova ciutat de la Justícia, va ser la presentada conjuntament pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez de l’estudi b720, en un concurs internacional de caràcter restringit.
La primera pedra de la Ciutat de la Justícia es posa l’octubre de 2003 i el 2007 finalitza la construcció del primer edifici.Consta de vuit edificis de diferents colors i alçades construïts en els terrenys de l’antiga caserna de Lepant, entre els termes municipals de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
Sis dels vuit edificis es destinen a usos judicials i els altres dos a usos complementaris -comerços, oficines…-
La proposta més significativa del projecte és la de fragmentar una superfície total construïda de 241.519,92 m2, en una sèrie d’edificis separats però la disposició aparentment aleatòria dels edificis té com a objectiu no tan sols integrar el conjunt a l’entorn circumdant, sinó també generar espais urbans per als ciutadans. Tanmateix, aquesta disposició permet unir els blocs mitjançant un atri comú que actua com a connector entre els edificis. De fet, l’atri es converteix en el principal espai públic del complex i té caràcter de zona de relació i circulació principal de la Ciutat de la Justícia. Amb només quatre alçades, el seu impacte volumètric és inferior. Actua com a carrer de distribució i com a filtre d’accés a les dependències judicials. També permet articular les entrades a la Ciutat de la Justícia i, al mateix temps, dotar-les d’un espai de presentació i relació indispensable en una intervenció d’aquestes característiques.
Cada edifici té un color que el representa i que, alhora, serveix com a fil conductor de la senyalèctica d’uns espais interiors càlids i agradables gràcies a la llum natural que hi penetra. Vist des de fora, el conjunt conforma una escenografia urbana coherent i funcional, en la qual les finestres que van de dalt a baix de l’edifici corregeixen l’aclaparadora igualtat dels edificis gràcies a les diverses perspectives que genera cadascun dels blocs.
Francesc Lafuente, arquitecte de l’estudi b720
En total s’han col·locat més de 10.000 finestres
La proposta pretén equilibrar les diferents relacions entre àrees de treball, zones públiques i paisatge
Toni Rodríguez Yuste i Francesc Lafuente
Visita comentada a l'exposició: Joan Hernández Pijuan. La mesura del temps, el transcurs de la pintura
Divendres 21 de maig de 2010, a les 16.30 h, a la Fundació Suñol, passeig de Gràcia, 98
Visita comentada exclusiva per als socis de l’Ateneu Barcelonès a l’exposició:
Joan Hernández Pijuan. La mesura del temps, el transcurs de la pintura
Joan Hernández Pijuan
Joan Hernández Pijuan, va néixer a Barcelona el 1931. Va estudiar primer a l’escola La Llotja, a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona de 1945 a 1947, i després a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de 1952 a 1956, on adoptà un estil expressionista postcubista amb càrrega social. Per perfeccionar els seus estudis es va traslladar a París l’any 1957, i va cursar gravat i litografia a l’Escola de Belles Arts.
El 1953 va participar en la seva primera exposició col·lectiva, i el 1955 va fer la primera exposició individual al Museu Municipal de Mataró i en els anys seixanta fou un dels creadors de l’anomenada Escola de Barcelona amb els membres del grup Sílex que va fundar amb Josep Maria Rovira Brull, Carles Planell i Eduard Alcoy i Lázaro. Aquest grup els va servir per incorporar-se als corrents artístics del país.
Després de l’estada a París va adoptar una figuració geomètrica on destaquen els elements solitaris (fruita, copes ous…) sobre fons i camps llisos de faixes de colors grisos i verds amb inclusió d’elements matemàtics com quadrícules, que suggereixen una atmosfera màgica. A mitjans dels anys 80 abandonà el geometrisme per a tornar a l’informalisme.
Ha exposat individualment a Barcelona, Madrid, Mataró, Còrdova, Saragossa, Zuric, Milà, Johannesburg, Colònia, Ginebra, Nova York, París i Osaka, i moltes obres seves es troben als museus. Fou catedràtic (1981) i degà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
El 1981 rebé el Premio Nacional de Artes Plásticas i el 1985 la Creu Sant Jordi. Ingressà a la Real Academia de San Fernando de Madrid el 2000 i el 2004 guanyà el Premi Ciutat de Barcelona.
La Fundació Suñol presenta La mesura del temps, el transcurs de la pintura, una exposició monogràfica que revisa la trajectòria de l’artista català Joan Hernández Pijuan (1931-2005).
S’exposa una seqüència d’obres de diferents períodes -algunes inèdites- a través de les quals el visitant podrà descobrir la tensió, la densitat i la intensitat aplicades coma base de creació en l’itinerari pictòric de Joan Hernández Pijuan i, concretament, com a referent del seu procés personal d’observar la natura.
Cicle: L’arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat. Visita comentada a la Torre Agbar i a l’exposició: El mar, la gran font
Dilluns 26 d’abril de 2010, a les 16 h. Torre AGBAR. Av. Diagonal, 211
Visita comentada i exclusiva pels socis de l’Ateneu a La Torre Agbar i a l’exposició El mar, la gran font
Dins el cicle: L’arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat us proposem visitar la Torre Agbar
Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Arquitectes: Jean Nouvel (AJN), Fermín Vázquez (b720 Arquitectos)
Jean Nouvel ha definit la Torre Agbar, una de les edificacions que ha rubricat l’entrada de Barcelona al segle XXI, com un guèiser amb pressió constant. La metàfora és adequada, ja que la seva projecció cap al cel sembla respondre a l’embranzida d’una força tel·lúrica que des de les entranyes de la terra vol projectar-se fins l’infinit. De fet, una de les reconegudes inspiracions de l’arquitecte francès és la muntanya de Montserrat.
La Torre, d’alta tecnologia, es troba situada a la plaça de les Glòries, convertida en un nou centre ciutadà, caracteritzat per la gran varietat de nous i revolucionaris edificis projectats en una àrea que ha protagonitzat l’última gran reforma urbanística de la ciutat.
Interiors plens de llum i de color
Funcionalitat i disseny sense luxes gratuïts, l’interior de la Torre Agbar recrea vivacitat i el colorit de la pell exterior: despatxos envidriats, finestres fixes i abatibles, estores modulars de 12 colors diferents i diversos tipus d’il·luminació. Un espai singular, còmode i ple de llum, equipat amb els darrers avanços tecnològics i amb els avantatges d’un edifici modern, disposa d’ascensors amb una velocitat de 3 m per segon, el mobiliari camufla el formigó, l’espai es diàfan…
Dos cilindres ovals no concèntrics coronats per una cúpula de vidre i acer, 142 m d’alçada, 34 pisos, 25.000 m3 de formigó, 250.000 Kg d’acer, 59.619 lamel·les de vidre, 4.500 finestres i 40 colors diferents.
Un edifici que atrau totes les mirades i que no deixa ningú indiferent
Exposició: El mar, la gran font
La gran paradoxa del nàufrag és morir de set i estar envoltat d’aigua. Aquest mateix drama el viuen els habitants d’extenses zones del planeta que no poden regar les seves terres i els pobles de les quals no tenen aigua per subsistir, malgrat que es troben al costat del mar, la gran reserva universal d’aigua. Aquesta aigua tan propera no és l’aigua font de vida. Al contrari, aquesta aigua enverina les entranyes i deixa erms els camps.
L’ésser humà sempre ha considerat un repte poder utilitzar l’aigua de mar per apaivagar la set i regar els conreus.
Amb una llarga història de més de 140 anys, Agbar presta avui servei a gairebé 30 milions de persones a tot el món. La seva tasca, però, no es limita actualment a la gestió de l’aigua. En consonància amb la seva trajectòria, Agbar mira cap al futur fomentant la innovació tecnològica, la sensibilització, la formació i comunicació sobre l’ús responsable de l’aigua i la preservació del medi ambient.
RAMBLAPARAULES
Dilluns 19 d’abril de 2010, a les 19 h Pati de Carruatges
RAMBLAPARAULES
Un tríptic d’accions sonores sobre la lectura, dels artistes Concha Jerez i José Iges.
Manuel Guerrero, José Iges, Concha Jerez, Vicenç Altaió i Toni Rodríguez Yuste
Roda de premsa de presentació de l’acció de participació col·lectiva RAMBLAPARAULES, organitzada conjuntament per Arts Santa Mònica i l’Ateneu Barcelonès, amb la participació de Manuel Guerrero, responsable de l’àmbit ARTS a Santa Mònica, José Iges i Concha Jerez, creadors del tríptic sonor, Vicenç Altaió, director de l’Arts Santa Mònica, Toni Rodríguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès i Eulàlia Espinàs, gerent de l’Ateneu Barcelonès, celebrada el 16 d’abril de 2010.
José Iges i Concha Jerez
A RAMBLAPARAULES, un riu de paraules pren La Rambla i baixa per ella des de l’Ateneu Barcelonès a Arts Santa Mònica. El que potser no resulti tan evident és que, amb aquesta lectura pública i col·lectiva estem escenificant la posada en marxa en veu alta d’una biblioteca. La biblioteca, creació humanística i, juntament amb l’enciclopèdia, paradigma de la il·lustració, surt aquí al carrer. Biblioteca i enciclopèdia prenen l’espai públic i, en fer-h, el converteixen en una heterotopía, en un espai de concreció de la utopia, un espai que reuneix una gran diversitat de temps i espais que alhora es projecta fora d’ells, cap al futur. El recorregut traçat participa d’aquest simbolisme, ja que l’Ateneu Barcelonès beu, des de la seva creació, d’aquestes fonts il·lustrades, mentre que al final ens trobem amb un centre activador de les relacions entre art, ciència i tecnologia des d’una estricta contemporaneïtat, com és Arts Santa Mònica. D’altra banda, La Rambla tradicionalment ha estat un exponent viu de la cultura de la ciutat i eix de nombroses institucions que continuen sent-hi fonamentals.
En aquest context, l’obra de dos poetes barcelonins tan diferents i indiscutibles com Juan Eduardo Cirlot i Joan Brossa polaritzaran les accions en ambdues institucions: el primer amb la seva poesia permutatoria a l’Acció Pòrtic en l’Ateneu i el segon iniciant amb la seva poesia experimental l’Acció Concert a Arts Santa Mònica.
Hi ha un altre element que dóna continuïtat a aquesta acció: les 26 llebres que conformen el logotip de l’Ateneu Barcelonès i que ens ha suggerit l’elecció de 26 lectors, cada un fent-se càrrec d’una d’aquestes lletres per llegir-ne en veu alta totes les entrades recitades, una darrera l’altra, fent ús per a això de diccionaris o enciclopèdies a la seva elecció. La seva acció es desenvolupa al llarg de tot el recorregut com a element de continuïtat del mateix des del començament de l’obra. Però també entorn d’aquestes 26 lletres hem triat 26 paraules que donen cos a tot el que constituirà l’Acció Concert a Arts Santa Mònica. En tot cas, cal advertir també que per a l’Acció Pòrtic hem sol·licitat a 26 personalitats rellevants de la cultura a Barcelona i a socis de l’Ateneu que siguin qui iniciïn pròpiament aquesta lectura, des de la mateixa escalinata que dóna accés a la Biblioteca. És una altra manera d’afirmar aquest trajecte permanent d’anada i tornada, aquesta interrelació constant amb la paraula i entorn d’ella a tots els agents, participant, èpoques i materials que conformen RAMBLAPARAULES.
Concha Jerez i José Iges, artistes intermedia i creadors del projecte RAMBLAPARAULES
Ara farà un any el músic Carles Santos va recórrer La Rambla de Barcelona amb una plataforma mòbil baixant amb l’espectacle eròtic-musical “Pecatamonicatismarmolla tua tua”. Amb aquest tràveling escènic el músic convidava el públic a seguir-lo fins a Arts Santa Mònica, que obria de nou les portes a les arts i la ciutadania.
Enguany, hem volgut recuperar l’esperit d’aquella acció i tornem a reivindicar la Rambla com a eix vertebrador de cultura. per això hem encarregat als artistes intermèdia Concha Jerez i José Iges una acció urbana i de participació, on la paraula dita serà la protagonista absoluta en un homenatge sonor a la lectura. L’esdeveniment tindrà lloc el dia 19 d’abril a les 19 h per iniciar la setmana d’activitats dedicades a la diada de Sant Jordi que organitza Arts Santa Mònica.
Aquestes artistes ens proposen una acció en tres actes: RAMBLAPARAULES. S’iniciarà a les 19 h al pati de l’Ateneu Barcelonès (Acció Pòrtic). A continuació una remor de veus s’anirà convertint en un riu de paraules que baixarà per La Rambla (Acció Urbana) fins arribar a Arts Santa Mònica (Acció Concert).
Es convida la ciutadania a afegir-se al grup central de la comitiva que baixa per la Rambla, tot llegint cadascú, en veu alta, el llibre que triï per l’ocasió, de qualsevol gènere, llengua o matèria. Un cop arribats a Arts Santa Mònica tindrà lloc l’acció concertística final a càrrec el propis artistes. Amb aquest recorregut que va de l’Ateneu Barcelonès a Arts Santa Mònica, els participants hauran unit, de manera simbòlica, la il·lustració amb la innovació, tot tenint la lectura com a fil conductor. Un homenatge a la paraula com a eina essencial de la cultura i la comunicació.
Vicenç Altaió. Director Arts Santa Mònica
Com a ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès i com a coordinadora d’aquest projecte des de l’entitat que represento, voldria dir que un dels objectius del Programa de la Secció d’Arts Plàstiques, és el d’impulsar sinergies de col·laboració i de relació amb altres entitats, per promoure la reflexió sobre les grans institucions artístiques, sobre la funció de la cultura i de les arts.
Quan em van explicar el projecte RAMBLAPARAULES, em vaig entusiasmar. En primer lloc, perquè era un projecte molt participatiu, obert a tothom, però sobretot, em va il·lusionar, per la seva diversitat en els seus llenguatges implícits, com: el llenguatge de la paraula, de la poesia, de la música i també del llenguatge visual. Això, em va fer pensar que els perfils de la gent que havíem de seleccionar perquè participessin, havia de ser també divers, amb gent de tots els colors, és a dir, gent reconeguda socialment i gent anònima, en homes i dones, gent gran i més jove, que representessin el que crec que ha de ser un Ateneu, obert a la gent, participatiu i divers.
Agraeixo al director d’Arts Santa Mònica, Vicenç Altaió, i als artistes, Concha Jerez i José Iges, que ens hagin donat a possibilitat de poder col·laborar en aquesta ocasió amb un projecte tan innovador i suggerent com és RAMBLAPARAULES.
Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques
Per la Rambla de Barcelona transiten tot tipus de gent i de llengües, amb el mar com a límit. Amb RAMBLAPARAULES es convida a tothom qui ho desitgi a fer un passeig de lectura entre dues institucions d’ampli arrelament a la cultura de la ciutat, com són l’Ateneu Barcelonès i Arts Santa Mònica.
L’acció RAMBLAPARAULES es desplega en un format de tríptic sonor que s’iniciava al Pati de Carruatges de l’Ateneu Barcelonès.
Una il·lustre representació de 26 personalitats de la cultura, socis de l’Ateneu -26 lletres de l’alfabet- iniciaven l’acció sortint de la Biblioteca llegint el Diccionari seleccionat per cadascun d’ells, baixant per l’escalinata del Pati de Carruatges.
Jordi Muñoz, director de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, va llegir el Diccionari de Termes Literaris de Margarida Aritzeta. Lletra D.
Narcís Garolera, llicenciat en Filosofia; Doctor en Filologia Catalana; Professor de llengua i literatura catalanes de la Universitat Pompeu i Fabra. Vocal de la Junta de l’Ateneu Barcelonès, va llegir el Diccionari Etimològic de la Llengua Catalana, Joan Coromines. Lletra A
Miquel Àngel Barrabia, economista i llicenciat en Dret; tresorer-comptador de l’Ateneu Barcelonès, va llegir el Diccionari d’Economia i Gestió. Lletra C.
Enric Crusat, llicenciat en Història de l’Art, va llegir el Diccionario de Términos Literarios, de Ana María Platas Tasende. Lletra G.
Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art, va llegir el Diccionari dels Gentilicis Catalans d’August Bover i Font. Lletra F.
Albert Bordons, Tècnic de la construcció jubilat, va llegir el Diccionari de la construcció. Lletra S
Núria Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts, artista, va llegir el Diccionario “Ràfols” de Artistas Contemporáneos de Catalunya y Baleares. Lletra R
Rebecca Lewis, presidenta del Partit Demòcrata de USA a Catalunya, va llegir el Diccionari Noah Webster. Lletra W
Lourdes Cirlot, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, Vicerectora de la Universitat de Barcelona, va llegir el Diccionari de Símbols de Juan Eduardo Cirlot. Lletra Y
Victòria Cirlot, professora d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Filologia Romànica, van llegir el Diccionari dels Símbols, de Juan Eduardo Cirlot. Lletra Z
Seguidament la solista Magda Guillén va interpretar BRONWYN N de Juan Eduardo Cirlot.
Altres 26 col·laboradors seleccionats pels creadors del projecte donaven continuïtat a l’acció sonora amb l’acció de lectura extreta d’altres 26 diccionaris.
Des de l’exterior de l’Ateneu s’iniciava l’acció urbana, amb la participació del públic que se sumava voluntàriament a la lectura pública amb el seu propi llibre, tot recorrent la Rambla.
Arribats a Arts Santa Mònica, al claustre va tenir lloc una acció concertística amb la veu com a protagonista, van intervindre: Concha Jerez i José Inges, Merran Laginestra, Magda Guillén, Pilar Subirá i Pedro López.
Magda Guillén
Concha Jerez
Visita comentada a l’exposició: Antoni Tàpies. Els llocs de l’art. Fundació Antoni Tàpies
Diumenge 28 de març de 2010, a les 10.30 h Fundació Antoni Tàpies, carrer Aragó, 255
Visita comentada i exclusiva per als socis de l’Ateneu de l’exposició: Antoni Tàpies. Els llocs de l’art
Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Antoni Tàpies
Figura sobre fusta cremada 1947
© Fundació Antoni Tàpies
VEGAP
EXPOSICIÓ: ANTONI TÀPIES. ELS LLOCS DE L’ART
Del 5 de març al 2 de maig de 2010
Des de gener de 2008, la seu de la Fundació Antoni Tàpies ha estat tancada per una reforma arquitectònica. A principis de març de 2010, la Fundació va reobrir les seves portes al públic amb l’exposició Antoni Tàpies. Els llocs de l’art, que inclou obres de l’artista realitzades en les dues darreres dècades, així com una petita selecció d’obres de 1945 que tenen certs vincles amb l’obra de Tàpies dels darrers temps. A més, l’exposició inclou una selecció d’obres de la col·lecció privada de l’artista: objectes de llocs i èpoques diversos (d’entre els quals, obres no occidentals), obres d’art contemporani i llibres de bibliòfil.
La visita comentada comença amb una breu introducció a l’edifici modernista i la rehabilitació que se n’ha fet i posteriorment a una exposició que s’inaugura d’obres d’Antoni Tàpies corresponents als últims vint anys de la seva trajectòria.
En el subsòl de la Fundació es mostra una selecció d’obres que van des de l’art egipci antic fins a l’art modern occidental, des d’objectes rituals fins a llibres científic. Aquestes obres no només constitueixen l’hàbitat de l’artista, sinó que estan vinculades a la seva manera de concebre l’art, i suposen una interrogació heterodoxa sobre els seus orígens, història i significat.
L’exposició d’Antoni Tàpies és una selecció de les peces que ha creat en els darrers vint anys, una trajectòria de més de seixanta-cinc anys de treball interromput que li ha permès, en la maduresa, seguir creant unes imatges poderoses i encara imbuïdes per la màgia, l’expressivitat i la rebel·lia. Amb tot, l’exposició s’inicia amb una obra de l’estiu de 1945, amb l’aprenent de pintor que es qüestiona la funció social de l’art i les motivacions de l’artista, i que es planteja tota mena de dubtes existencials (un qüestionament que esdevindrà, amb el pas dels anys, la pedra de toc d’una producció artística extensa i dilatada en el temps).
Secció d'Arts Visuals 