Toni Rodríguez Yuste a l’Ateneu Barcelonès del 2003 al 2020

Barcelona, 17 de desembre de 2020

Toni Rodríguez Yuste a l’Ateneu Barcelonès del 2003 al 2020

Des que era petita em fascinaven els colors i les formes, les seves interaccions, els seus canvis infinits, el moviment, això em feia reflexionar constantment durant tota la meva vida sobre l’art i l’estètica.

Quan vaig començar a l’Ateneu com a ponent de la Secció d’Arts Plàstiques a l’any 2003, la meva “obsessió”, era com explicar l’art de forma no convencional, havia de buscar un altre llenguatge menys freqüent i vaig pensar que ho explicaria des de la mirada d’altres disciplines i així vaig començar amb un cicle multidisciplinari:  L’Art vinculat a altres disciplines.

Els cicles multidisciplinaris sempre han estat presents en totes les meves candidatures, amb l’objectiu de reflexionar sobre l’Art des d’una altra perspectiva, mitjançant les relacions que hi ha entre l’Art i les altres disciplines, i així poder ampliar el concepte de l’Art des d’una mirada global que ens pugui donar una millor comprensió de l’Art i de la vida.

L’Art hi ha que buscar-lo en la totalitat de les coses, està implicit en la filosofia, la ciència, la religió, la poesia, les matemàtiques… per tant, entenc l’Art des d’una experiència de la pròpia vida.

Aquest desig ho he tingut present sempre en totes les meves candidatures i és per això que m’acomiado amb un altre cicle multidisciplinari: Espiritualitat, Poesia, Ciència i Art.

Ha estat tota una aventura, així ho he viscut.

Toni Rodríguez Yuste

 

Toni Rodríguez Yuste

  • Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, especialitat: Pintura
  • Tècnica superior d’Arts Plàstiques i Disseny: Pintura Mural. Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona
  • Artista Visual
  • Gestora Cultural
  • Ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès (del 2003 al 2014 i del 2017 al 2020)
  • Membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès (2014 al 2017). Vocal Tercera  designada com la responsable de la Junta de les activitats de l’àmbit de l’art
  • Premi de Pintura de la Sala Parés
  • Professora de Dibuix i Pintura
  • Fundadora de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència
  • Tècnica en Ciencia Socials de l’Ajuntament de Barcelona, fins el març de 2017
  • Beca atorgada per la Facultat de Belles Arts per a realizar el projecte d’investigació de Pintura a la Facultat Polytechinc of Leeds – Anglaterra –

     

    Núria Rodríguez Yuste

    • Adjunta i responsable de Comunicació de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès (del 2003 al2014 i del 2017 al 2020)
    • Llicenciada en Belles Arts, per la Facultat de Belles Arts  de la Universitat de Barcelona
    • Tècnica Superior d’Arts Plàstiques i Disseny: pintura mural per a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics
    • Artista Visual
    • Community manager
    • Gestora i promotora cultural, en l’àmbit museístic – programació i disseny d’activitats,  difusió i comunicació,  educació – i en el privat i en l’associatiu.
    • Responsable del Departament de Comunicació i d’Educació del Museu de Ceràmica. Institut de Cultura – ICUB – de l’Ajuntament de Barcelona – 1997-2001-
    • Responsable dels Programes Pedagògics al Museu d’art precolombí Barbier-Müeller, Institut de Cultura -ICUB-  de l’Ajuntament de Barcelona -1996-1997 –
    • Assessora Tècnica Comercial per a la Universitat de Barcelona, la  Cambra de Comerç de Barcelona i l’Escola de Negocis Les Heures
    • Responsable de Promoció Econòmica del Districte de l’Eixample. Ajuntament de Barcelona – 2001-2009 –
    • Ha estat Tècnica de Barri, de Comerç, de Turisme, de Medi Ambient i Sostenibilitat al Districte d’Horta-Guinardó, Ajuntament de Barcelona, (entre 2009 i el 2020 –
    • Presidenta de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – des del 2010

    Després d’una intensa i llarga trajectòria professional a l’Ateneu Barcelonès com a ponent de la Secció d’Arts Visuals des de l’any 2003 al 2014, i des del 2017 al 2020, i com a Membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès del 2014 al 2017, ara és el moment d’acomiadar-me de vosaltres, no abans d’agrair-vos el vostre suport i confiança en el decurs d’aquests anys que ens ha permès desenvolupar els diferents programes electorals, dissenyats des de la creativitat element clau en la gestió de projectes on es contemplava una gran diversitat de temàtiques sobre l’art i des de diferents disciplines, innovant la forma de difondre el coneixement de l’Art, de forma més àmplia i suggeridora.

    En aquest llarg recorregut hem aconseguit molts dels objectius que ens vam marcar. Hem gaudit de la presència de persones tan influents en el món de la cultura i tan especials com els recordats: Joan Hernàndez Pijoan, Albert Ràfols-Casamada, Lluís Racionero, Jorge Wagensberg, Josep M. Huertas, Oriol Maspons…,  i d’altres personalitats com l’Oriol Bohigas, Ferran Mascarell, Xavier Rubert de Ventós, Antoni Miralda, Eduard Arranz-Bravo, Isaki Lacuesta, Joan Pere Viladecans, Colita, Román Gubern, Josep M. Cadena, Victòria Combalia, Xavier Mariscal, Pep Bou, Cesc Gelabert, Carlos Ferrater, Josep Maria Martí font, Pepe Ribas…

    Cal remarcar actes com el debat sobre el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya i el debat de Política i Cultura. Hem participat en esdeveniments de la ciutat com la Fira Internacional de Videoart LOOP, l’Any Brossa, la Fira Internacional del Còmic i del Manga, Ramblaparaules. Hem reflexionat sobre la cultura, les arts i el pensament contemporani, sobre el mercat de l’art, el paper de la dona en el món del art, de les noves tendències a les arts visuals, de la història de l’art, de la crítica i del mercat art, de les tradicions populars, debats d’actualitat…

    Hem impulsat convenis de col·laboració amb altres entitats Ficomic, Centre Artístic de Sant Lluc.

    Com a Vocal Tercera de la Junta Directiva, designada responsable de les activitats de l’àmbit de l’art, vaig participar activament en la Programació de l’Any del soci i proposar i participar a la gestió de la signatura del Conveni de col·laboració amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu amb el Liceu en el marc del projecte de desenvolupament de l’Eix de la Rambla, amb l’objectiu de promoure el coneixement i l’afició a la música en general i a l’òpera en particular, vam impulsar conjuntament una sèrie d’activitats de caràcter divulgatiu i introductori al món de l’òpera.

    Hem potenciat la Secció d’Arts Visuals creant un espai de relació i de coneixement, oberta i participativa, un espai de diàleg i de debat, organitzant actes culturals, multidisciplinàries, didàctiques i lúdiques, amb l’objectiu de gaudir de l’art i de la cultura.  Hem tingut l’oportunitat de visitar els tallers d’artistes, de sopar amb els convidats, de gaudir de tertúlies, d’espectacles, itineraris culturals, projecció de pel·lícules, de viatjar… i prioritzant la comunicació, la Secció d’Arts Visuals ha esta pionera en engegar les xarxes socials creant el primer blog de l’Ateneu, dissenyant butlletins mensuals… oberta als suggeriments dels socis, propostes que s’han incorporat a la programació de la Secció.

    Agrair la participació dels conferenciants: artistes, historiadors, científics, filòsofs, poetes… d’institucions, centres d’art…, a les personalitats rellevants de la cultura, de l’art i de la ciència, que ens han transmès  els seus coneixements i les seves experiències.

    Agrair el suport de la Nuria Rodríguez Yuste que ha estat l’Adjunta i la responsable de Comunicació de la Secció d’Arts Visuals des del 2003.

    Agrair a tots i totes els que formem part del nostre Ateneu.

    Han estat quasi dues dècades treballant desinteressadament per l’Ateneu amb la implicació i la passió que requereix la cultura i l’art.

    Ha estat un honor.

    Toni Rodríguez Yuste

     

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 29 D’OCTUBRE DE 2020

    CANDIDATURA TONI RODRIGUEZ YUSTE_29_0_2020

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 25 D’OCTUBRE DE 2017

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 27 D’OCTUBRE DE 2011

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 13 DE MARÇ DE 2008

    COMIAT DE LA TONI RODRÍGUEZ YUSTE

    Vídeo: Nuria Rodríguez Yuste
    Música: Jan Johansson. Jazz på svenska

    L’espiritualitat de la ciència: reflexions i poemes

    Novetat!

    Cicle “Espiritualitat, poesia, ciència i art”

    Les relacions entre l’art, la poesia, la ciència i l’espiritualitat, realitats diverses unides per una mateixa experiència sensible. L’objectiu, interrelacionar diferents disciplines per tal d’establir visions integradores del món. Diàleg i reflexió des de la mirada d’artistes, poetes, científics i intel·lectuals.

    Dimecres 4 de febrer de 2020, a les 19 h. Sala Oriol d’actes Bohigas 

    L’espiritualitat de la ciència: reflexions i poemes

    david jou

    David Jou

    David Jou, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Joan Maragall.

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) ha estat durant quaranta anys professor de Física de la Matèria Condesada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Té publicada una àmpia obra de recerca especialitzada, d’assaig sobre ciències i humanitats, i de poesia. Entre altres obres ha publicat els assaigs Déu, cosmos, caos (horitzons del diàleg entre ciència i religió), La poesia de l’infinit (ciència i mistica), Introducción al mundo cuánticoCerebro y universo (dos cosmologías), Les escriptures de l’univers (poemes sobre ciència), Poemes sobre ciència i fe, i Cant espiritual.

    La ciència obre perspectives conceptuals noves sobre la realitat, i ensenya a observar amb nova llum detalls del món que ens envolta. Aquestes dos aspectes de la ciència poden obrir vies espirituals, entre contemplatives i teològiques. En la presentació, es comentarà i il·lustrarà aquests vessants, a través de poemes comentats sobre física quàntica, cosmologia, biologia molecular, neurociències, i evolució biològica.

    Toni Rodríguez Yuste i David Jou – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    David Jou i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    David Jou i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    David Jou i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Toni Rodríguez Yuste i David Jou – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Nuria Rodríguez Yuste, adjunta a la Secció d’Arts Visuals i David Jou, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Joan Maragall – Foto: Toni Rodriguez Yuste

    Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

    Dimarts, 4 de juny de 2019, a les 19 h, sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

    Conferència: Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

    A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Josep Maria Martí Font i la Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa” Conferència L’art de la revolució

    Divendres 8, de març de 2019, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas

    Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”

    L’ART DE LA REVOLUCIÓ

    Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

    Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB). Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?

    Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

     

    George Washington creuant el riu Delaware Emanuel Leutze

     

    Martí Peran. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Llibertat il·luminant el món. L’estàtua de la llibertat. Va ser un obsequi de França al segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d’amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d’octubre de 1886.

    Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste

     

    marti peran - toni rodriguez yuste

    Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: El sobiranisme català té un projecte culturals? a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

    Dilluns 28 d’abril, de 2014 a les 19.30 h, a la sala Verdaguer

    Cicle: Vaivens en la història de l’art

    Conferència:El sobiranisme català té un projecte culturals?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    marti_font_toni rodriguez yuste

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Josep Maria Marí Font. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

    Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

    El sobiranisme català té un projecte culturals?

    Des de la restauració de la Generalitat, els successius governs convergents van considerar la cultura com un element més, en qualsevol cas de calibre menor, per fabricar identitat. Els consellers de Cultura es limitaven a repartir subvencions sense cap projecte articulat i global. Les grans apostes, com el CCCB o el MACBA eren feliços excepcions que arribaven per vies paral·leles, essencialment a través de l’impuls municipal. El desert s’imposa. Quin projecte té el sobiranisme?

    Nou cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

    Dijous 23 de juny, de 2014 19.30 h, sala Verdaguer

    nou cicle

      Vaivens en la història de l’art

     

    Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor.

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
    marti_font_toni_rodriguez_yuste_ateneu_1

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Josep Maria Martí Font, 1950. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

    Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

    biennal

    Au fond, tout ça c’est li surrealisme”, va dir Georges Pompidou, referint-se als moviments contraculturals i psicodèlics dels seixanta i setanta. La Biennale de Venezia de 2013 ens ho mostra amb precisió. Arrenca amb Jung i davant d’un bust de Breton. Tota una declaració de principis. És objectual, hi ha escasses instal·lacions, i, el més sorprenent, rescata artistes ja morts o si senectut l’obra ha estat a l’anonimat del “amateurisme” o el “naïf” i els principals treballs responen a aquestes premisses abans esmentades, i els converteix en artistes. Com a guinda, encara que fora de programa, hi havia la reconstrucció de la mítica exposició de Harald Szeemann a la Kunsthalle de Berna de 1969: Live in Your Head: When Attitudes Become Form, que italià Germano Celant, amic personal de Szeemann, ha revisitat gairebé de manera literal a la Fondazione Prada, al Palau della Regina, al Gran Canal.

    Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi. Taula rodona: ARCOMadrid 2013. A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodriguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu

    Divendres 22 de febrer de 2013, 19.30 h, sala Verdaguer

    Cicle: La cultura i les art en el pou de la crisi 

    Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès

    Taula rodona: ARCOMadrid 2013. A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodriguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu

     

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

    CICLE: La benevolència del poder és realment beneficiosa per a la imaginació? Conferència: Un passat proper; la Barcelona dels setanta com a model de creativitat i d’independència, a càrrec de Josep Maria Martí Font, cap de Cultura del diari El País.

    Dilluns, 18 de juny, de 2012, 19.30 h, sala Verdaguer

    nou_cicle.jpg La benevolència del poder és realment beneficiosa per a la imaginació?

    Conferència:  Un passat proper; la Barcelona dels setanta com a model de creativitat i d’independència, a càrrec de Josep Maria Martí Font, cap de Cultura del diari El País.

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès

    marti_font_toni_rodriguez_yuste_01.jpg

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Josep Maria Marí Font, és Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Actualment és cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

    Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

    ocana.jpg

    La repressió, la transició cap a la democràcia, la imaginació, la cultura i la creativitat va se el context del moviment juvenil –anomenat contracultural- que va sorgir a la Barcelona dels anys setanta, per protestar contra els valors establers, la cultura oficial, el Sistema i la manca de llibertats. La dècada dels setanta, clau per entendre l’evolució d’aquest país, té com a capital cultural la ciutat de Barcelona. Aquest és el marc geogràfic per on circula una generació rupturista vinguda d’arreu d’Espanya que crearà, des d’una actitud purament underground, un espai de llibertat on es produirà una autèntica revolució en els costums i una explosió de creativitat. Des de d’aquesta perspectiva analitzarem com la història de Catalunya ens mostra que quan menys poder polític ha tingut, més poder civil ha generat.

    marti_font_toni_rodriguez_yuste1.jpg

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

    marti_font_toni_rodriguez_yuste_2.jpg

    Tertúlia: El cinema bastard, a càrrec d’Isaki Lacuesta, director de cinema

    Divendres, 2 de desembre de 2011, a la sala Sagarra, a les 19.30 h

    Conferència: El cinema bastard, a càrrec d’Isaki Lacuesta, director de cinema

    Presenta: Toni rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

     

    inaki-lacuesta.jpg

    Isaki Lacuesta

    Isaki Lacuesta, ha estat recentment guardonat amb la Concha de Oro del Festival Internacional de Cinema de San Sebastian el passat mes de setembre.

    Parlarem sobre el cinema com a art impur per naturalesa, barrejat de moltes altres disciplines -literatura, pintura, música- que hi troben punt de trobada. Parlarem sobre la possibilitat d’un cinema que més enllà dels plantejaments narratius propis de la novel·la, sigui alhora poesia, prosa i assaig, recuperant tradicions narratives prèvies al realisme del segle XIX

    los-pasos-dobles.jpg

    Los pasos dobles

    isaki_lacuesta.jpg

    Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

     

    isaki_lacuesta_1.jpg

    Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    isaki_lacuesta-4.jpg

    Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

     
    isaki_lacuesta_toni_rodriguez_yuste.jpg

    Toni Rodriguez Yuste – Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

     

     

     

     

     

     

    isaki_lacuesta_nuria_rodriguez_yuste.jpg

    Nuria Rodríguez Yuste, Gema Creus, Isaki Lacuesta; Rebecca Lewis

    Sant Lluc és una contradicció, Sant Lluc és viu, a càrrec de Lluís Utrilla Robert, president del Cercle Artístic de Sant Lluc

    Dimecres, 9 de novembre de 2011, sala Pompeu Fabra, a les 19.30 h

    Tertúlia:  Sant Lluc és una contradicció, Sant Lluc és viu, a càrrec de Lluís Utrilla Robert, president del Cercle Artístic de Sant Lluc

    Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    toni_rodriguez_yuste_lluis_utrilla.jpg

    Toni Rodríguez Yuste i Lluís Utrilla. Foto Nuria Rodríguez Yuste

    cercle_artistic_sant_lluc.jpg

    El Cercle Artístic de Sant Lluc és una associació artística fundada a Barcelona el 1893 pels germans Joan i Josep Llimona, Antoni Utrillo, alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d’artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages.

    El seu primer president va ser Lluís Serrahima , i entre els seus membres podem esmentar entre d’altres: Antoni Gaudí, Ramon Sunyer i Clarà, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan i altres artistes.

    Sant Lluc no és un museu però les seves parets i els seus fons estan plens d’obres de molts dels més importants artistes catalans.

    Sant Lluc no és una escola d’art, els socis dibuixen, pinten, modelen el fang.

    Sant Lluc no és una galeria d’art, però la seva sala d’exposicions exposa i mostra elaborades exposicions que Sant Lluc ofereix a la ciutat. Per això Sant Lluc és viu.

    Parlarem de tot  això i també del moment actual del Cercle de Sant Lluc i de les seves iniciatives, com és el Pati Obert. Un espai d’assaig de propostes creatives. Projecte que vol ser un incentivador d’accions públiques de caràcter puntual, amb l’objectiu de donar més oportunitats a joves creadors i cabuda a formes d’intervenció efímera que necessitin d’un espai de formalització, tals com la dansa, el teatre, el dibuix, i qualsevol altre tipus de pràctica artística.

    toni_rodriguez_yuste_lluis_utrilla_1.jpg