De l’humanisme renaixentista a l’humanisme digital: alguns apunts sobre ciència, art i espiritualitat
11 de novembre de 2020, a les 18:30 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6
A càrrec de David Jou, físic i poeta. President de la Fundació Joan Maragall.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció
David Jou i Toni Rodríguez Yuste Fotografia: Núria Rodríguez Yuste
Un dels punts més rellevants de la ciència a finals del Renaixement fou la transició de la cosmologia del model geocèntric al model heliocèntric. En el nostre moment històric, un dels aspectes més destacats de la ciència és la transició d’un paradigma materialista a un paradigma digital, basat en el concepte de la informació.
Toni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez Yuste David Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez YusteDavid Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez YusteDavid Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez YusteDavid Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez YusteDavid Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Imaginar l’invisible. Simbolisme, iconografia bizantina i espiritualitat
Chordi Cortés
Chordi Cortés, fundador i president de l’Associació Espanyola de la Icona “Yaroslav”, i fundador i president de l’Acadèmia Internacional d’Iconografia Bizantina i Russa
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
El Salvador en Glòria
Aquesta conferència, il·lustrada amb prop d’un centenar d’imatges, versa sobre la capacitat de l’home bizantí en revelar els valors espirituals, ocults sota les aparences de la matèria i donar fe de l’existència d’un món supra terrestre.
El relat teològic, religiós i artístic que es mostra en una icona és un missatge del diví. L’emissor del missatge és Déu, Déu és Invisible, és llum. Ego sum lux mundi.
Entre els segles VI i VIII es constitueixen les bases de l’estètica bizantina. Que evolucionarà fins al s XII, consolidant el seu llenguatge plàstic.
Chordi Cortés i Toni rodríguez Yuste ponent de la Secció d’Arts visuals
14 de gener de 2020, a les 19 h a la Sala d’actes Oriol Bohigas
Nou cicle “Artistes catalans universals”
Joan Miró
La cultura ha marcat al llarg dels temps la identitat de Catalunya. Som un poble d’artistes: Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Gaudí, Antoni Tàpies… són alguns dels nostres artistes universals.
Analitzarem i difondrem nous aspectes de la vida i obra de les grans figures de l’àmbit artístic català.
Allò que Dalí deu a la natura
Vicent Santamaria de Mingo, escriptor i historiador de l’art.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció.
La imaginació surrealista consisteix molt sovint a distorsionar, manipular, transformar o simplement reproduir imatges ja existents, desplaçant-les del seu context original i ressituant-les en una nova trama de relacions iconogràfiques. Salvador Dalí va excel·lir en aquesta estratagema surrealista, i ho va fer al llarg de tota la seva vida artística.
L’home elàstic
Veurem alguns exemples d’aquesta manera de fer a partir d’una revista en concret que el pintor de Figueres va utilitzar reiteradament com a font de les seves creacions.
A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?
Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Josep Maria Martí Font i la Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dimarts 21 de maig, de 2019, 19 h Sala Oriol Bohigas
Brossa i l’univers bombolla
Xerrada amb número de bombolles i amb vídeos projectats
Pep Bou, creador, director i actor de teatre Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Pep Bou va trepitjar els escenaris com a professional als anys setanta formant part de la gran quantitat de mims que caracteritzaven l’època. La seva preparació com arquitecte tècnic i la seva passió per les arts plàstiques i visuals van consolidar una forta sensibilitat cap als espais efímers i la ductilitat de les formes. Fundador de diverses companyies Pa de Ral – 1978-La Viu Viu Teatre – 1981, fins que, el 1982, comença a actuar en solitari amb el teatre, de les bombolles de sabó, amb les els quals aconsegueix configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta, 2000, Diàfan, 2003, Clar de llunes, 2007, i Rebufaplanetes 2009). A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèl·lules i Plantes (2004) i Bereshit. La història més bella del cosmos (2010), orientats a la divulgació científica, en col·laboració Jorge Wagensberg . Ha actuat a teatres i festivals d’arreu del món sorprenent a públics de totes les edats i cultures i rebent nombrosos premis nacionals i internacionals.
La influència de Joan Brossa en l’univers bombolla de Pep Bou
Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.
Meritxell Puig, directora general de FICOMIC Toni Guiral, assessor de COMIC BARCELONA
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció
La cita més important pels amants del còmic arriba de nou a Barcelona: el 37 COMIC BARCELONA se celebrarà del divendres 5 al diumenge 7 d’abril a Fira Barcelona Montjuïc. Comptarà amb la participació de gairebé 200 expositors entre editors, llibreters, autors, distribuïdors de cinema i empreses de marxandatge, entre d’altres. El programa d’activitats de CÒMIC BARCELONA inclou exposicions, tallers, espai de videojocs, sales de conferències i de projeccions.
Dijous 14 de febrer de 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès
Conferència:
Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles
A càrrec de Joan J. Guillén, dibuixant, pintor, escenògraf i professor d’arts escèniques.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Joan J. GuillénJoan J. Guillén, va començar amb el teatre d’aficionats. Va començar a donar-se a conèixer l’any 1970 publicant dibuixos en la premsa catalana, mentre iniciava els estudis de direcció teatral i escenografia a l’’Institut del Teatre. Allà, exercí una intensa i productiva carrera professional i alhora, també, es dedicà a la docència, com a professor d’arts escèniques entre 1973 i 2003. En l’exercici de la seva professió ha col·laborat amb diversos grups de teatre, amb la construcció de màscares per a espectacles de carrer, d’entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso el 1981.
Destaca també, especialment, la col·laboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d’escenografies per a espectacles tan diversos com el Llibre de les bèsties de Ramon Llull el 1995 o La Cenerentola, estrenada el 2011 al Canadà i interpretada a la Lyric Opera of Chicago el 2015. Dins de l’escenografia catalana va començar a treballar a partir dels anys seixanta en paral·lel i al costat d’autors coetanis com Fabià Puigserver i Plana (1938), Ramon B. Ivars Amic (1948) i Andreu Rabal Serrat (1943), Josep Messeguer Vendrell (1946), i acabà per convertir-se en un dels escenògrafs més rellevants.
La conferència tratava del compromís de l’artista contemporani amb la cultura popular i/o tradicional, a través d’un passeig por la pròpia trajectòria de Joan J. Guillén com a escenògraf, figurinista, dibuixant satíric, professor de l’Institut del Teatre, autor de molts muntatges de teatre i òpera, així com a responsable de molts dissenys per als Comediants.
Joan J. Guillén i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Divendres 8 de febrer de 2019, 19 h Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6
Conferència:
L’art com a joc de sensacions
A càrrec de Carles Bayod, doctor en Belles Arts, pintor, pedagog i investigador
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Carles Bayod
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1986)
Professor a Belles Arts i a ensenyament mitjà i especial. (1966 – 1970)
Cursos de sensologia i creativitat a universitats espanyoles , franceses i suïsses.
Més de seixanta exposicions individuals de pintura per Espanya, Itàlia, Suïssa, França, Bèlgica, Àustria i Holanda.
Ha participat amb múltiples exposicions col·lectives i salons d’art nacionals i internacionals.
Ha estat repetidament guardonat amb premis com el de La Biennal de Màlaga, el Gran Premi del Saló internacional de Marsella, el Premi Signe a Tarragona, la Medalla d’Or Ciutat de Mollerussa, el Premi de la Fundació Güell a Barcelona, la Biennal de Tarragona…
Diferents premis de poesia i narrativa.
La seva obra figura, entra d’altres, al Museu MACBA de Barcelona, al Musée des Beaux Arts de Lausanne, al Museu de Belles Arts de Tarragona, al Musée des Beaux Arts de Neuchâtel, al Museo de la Diputación de Málaga, el Museo de la Diputación de Jaén, etc.
Pedagog, investigador en el mon de les sensacions i de la creació artística: Per què serveix l’Art en l’evolució humana? On és l’art en una obra? o dit d’una altra forma; que és el que fa que una obra sigui d’Art i una altre no? Son preguntes a las que ha trobat resposta al llarg de la seva investigació..
Llibres publicats en paper: El Arte de Sentir, Sensoterapia i ¡Juguemos a Sentir!.
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod signant el Llibre d’Honor. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
El nostre cervell “pensa” i “sent” però, el sentir, sempre ha estat considerat com un subproducte del pensar,.com a quelcom que no sabem massa com tractar.
Habitualment, s’ha considerat que l’altre cara del pensament son, bàsicament, els sentiments, la mística o l’art. Però, tant el pensament com el sentiment, la mística o l’art, generen sensacions que habitualment considerem residuals.
Carles Bayod ve a parlar-nos de “sensacions” i de la importància d’educar-nos a partir de donar la mateixa importància al “pensar” que al “sentir”, tant al mon adult com a l’escola. O sigui, a ensenyar a treballar amb la totalitat del cervell.
Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Cada nen és un ésser únic i ha de descobrir, per ell mateix, qui és i ser creatiu per poder triar com vol que sigui la seva vida
Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Cal molta creativitat perquè el nen aprengui per ell mateix “qui és” i sigui capaç de descobrir el seu ésser únic per saber caminar per la vida donant respostes en què reconèixer-se
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod. Foto Nuria Rodríguez Yuste
L’art ha de tenir tensions interestètiques
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod. Foto Nuria Rodríguez Yuste
La Sensologia és la ciència de les sensacions no verbalitzables. Com que no és verbalitzable, només pot aplicar-se de forma pràctica, només pot sentir-se i expressar-se. Les sensacions de tot el que vivim, pensem i sentim no poden explicar-se doncs descriuríem la recepta de cuina. Si aprenem a sentir-les, fixar-les i expressar-les, tindrem un suculent menjar. És la descripció de la vivència tipus cervell esquerre i l’expressió de la totalitat de la vivència tipus cervell dret
Dimecres 30 de gener de 2019, 19 h
Sala Oriol Bohigas
Conferència: Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política, a càrrec de Carles Guerra, director de a Fundació Antoni Tàpies
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Aquesta conferència s’endinsa en el procès que explica una exposició. L’exposició en qüestió reprén les formes de politizació possibles que la pintura moderna va oferir a un artista com Antoni Tàpies sota el feixisme. La disfuncionalitat de la pintura, i no pas las
solidaritat més òbvia dels cartells que donen suport a tota mena de causes, emergeix com la versió més òptima d’una política de llarga durada.
Mirar Tàpies des del present confronta als espectadors amb una provocativa autonomia de les obres. Els Tàpies del segle XX semblen preparats per rebre el espectadors del futur. Però, quina mena de política representen avui aquelles obres del segle XX?
Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Dilluns 29 d’0ctubre de 2018, a la sala d’actes Oriol Bohigas
Conferència La integració de les arts i la necessitat d’una pedagogia desobedient, a càrrec de Fernando Hernández Hernández, catedràtic de la Facultat de Belles Arts (UB)
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Fernando Hernández Hernández
Fernando Hernández Hernández és professor de Visualitats Contemporànies, Piscologia de l’Art i Investigació basada en l’Art a la Unitat de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
És coordinador del Programa de Postgrau en Arts i Educació. Co-coordinador del grup de recerca ESBRINA – Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (2017 SGR 1248) http://esbrina.eu; i membre de REUNI + D – Xarxa Universitària de Recerca i Innovació Educativa. Canvi social i desafiaments per a l’educació en l’era digital (EDU2015-68718-REDT) http://reunid.eu.
Des de fa temps acompanya processos de canvi que contribueixen a repensar l’educació a l’Escola.
Reflexiono sobre com les arts poden contribuir a una manera d’aprendre, que com assenyala Dennis Atkison, es vinculi amb la crida a la desobediència davant les formes de pensar i sentir establertes. Perquè només així es doden configurar maneres de pensar, mirar i sentir no colonitzades.
Les arts poden ajudar-nos a qüestionar les identitats, límits i jerarquies, sistemes i codis de representació establerts que operen en el camp de l’educació i la societat i que faciliten, però també controlen i limiten la nostra capacitat d’actuar, sentir i pensar. La proposta és intentar pensar el treball pedagògic més enllà d’un conjunt de facilitacions i restriccions,per estendre les nostres capacitts per concebre la vida en comú.
Secció d'Arts Visuals 
