Els aforismes de l’artista Miquel Barceló. Diàleg entre el pensament clàssic i la pintura

Dijous 22 de novembre de 2018, a les 19 h. Sala Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Raül Garrigasait, editor i president de La Casa dels Clàssics, Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor, i Montse Frisach, periodista i crítica d’art, dialogaran al voltant de la gran obra Aurea Dicta de l’artista Miquel Barceló.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Montse Frisach, Jose Maria Martí Font, Raül Garragasait i Toni Rodríguez Yuste, signant el llibre d’Honor de l’Ateneu. Foto: Nuria Rodríguez Yuste 

Núria Rodríguez Yuste, Montse Frisach, Josep Marial Martí Font, Myriam Saoteras i Raül Garrigasait

L’artista Miquel Barceló recupera els Aurea Dicta, un dels volums més preuats de la Col·lecció Bernat Metge, i en crea una obra de bibliòfil única: la primera que fa en català i el projecte editorial més ambiciós de la seva carrera. Aurea Dicta és una obra d’art única, on pintura, literatura i edició dialoguen d’igual a igual.

La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea Dicta, o «Paraules d’or», un recull  de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi estaven vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la històrica col·lecció i està exhaurida i descatalogada des de fa dècades. La Casa dels Clàssics recupera ara aquest llegat i el posa en mans de Barceló per crear una peça única.

No és un llibre de temporada, tampoc un llibre il·lustrat, sinó construït

M’emociona pensar que algú el pugui descobrir dins de 50, 100 anys, divertir-se en els seus pàgines, tocar-lo, perquè no és un llibre il·lustrat sinó construït.

Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló ha escollit 562, amb les frases ja impreses, ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, directament sobre les pàgines, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com perforacions fetes a mà, deixant que que les taques traspassin d’una pàgina a una altra, deixant que passessin coses inesperades.

No hi ha meres reproduccions d’aquarel·les: tot ha ocorregut de veritat

L’edició de l’obra és limitada i numerada, i inclou un total de 1.298 reproduccions signades individualment per l’artista. El volum es presenta en un estoig de fusta d’avet estampada a 5 tintes amb fresat; porta incorporat un faristol metàl·lic abatible. El llibre es mostrarà a l’Ateneu Barcelonès.

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font, Toni Rodríguez Yuste i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

L’obra Aurea Dicta de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L’obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d’Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els clàssics que formen part de Bernat Metge.

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. . Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Raül Garrigasait, Josep Miquel Martí Font, Montse Frisach i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

dimecres 21 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.  08002 Barcelona

Dos visions del conflicto del retorn de les obres d’art de Sixena amb convidats catalans i aragonesos

Josep Giralt i Balagaró, director del Museu de Lleida

 

 

 

 

 

Carlos Bitrián, arquitecte i president d’Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (APUDEPA)

 

 

 

Moderador: Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

 

 

 

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

 

El passat 11 de desembre, tècnics del Museu d’Osca, en nom del Govern d’Aragó es van dur 44 peces procedents del Monestir de Sixena que eren al Museu de Lleida. Ha estat fins ara, l’últim episodi d’un litigi que arrenca en els primers mesos de la Guerra Civil quan el Monestir va ser incendiat i poc després, tècnics de la Generalitat de Catalunya van acudir al lloc i es van emportar el que van poder rescatar.

L’escena amb les caixes embalades sortint del museu per a ser carregades en camions sota la protecció de la Guàrdia Civil va produir una gran irritació en bona part de Catalunya i una gran alegria en bona part d’Aragó. Els tribunals havien sentenciat que la venda que les monges de l’Orde de Malta havien fet a la Generalitat el 1995 era nul·la, ja que el Monestir de Santa Maria de Sixena havia estat declarat Monument Nacional en 1923, el que preservava el patrimoni i obligava a comunicar qualsevol transacció, cosa que no es va fer.

El Tresor de Sixena havia començat a escampar molt abans, a mitjans del segle XIX pels efectes de la desamortització. Moltes peces es van vendre i van sortir a diferents museus, com el Prado o a col·leccions particulars. Sobre aquestes peces no hi ha debat, tot i que probablement es podria també plantejar en un altre context. Els béns que van arribar a Catalunya després de l’incendi de 1936 són els que estan en disputa i el lliurament de les 44 peces al desembre passat no tanca el cas, perquè les pintures murals que els germans Gudiol van rescatar de les restes de l’incendi segueixen exposades al MNAC malgrat que els jutges ja han dictaminat sobre la seva propietat. Moure-les, asseguren els tècnics, podria causar un greu deteriorament.

El conflicte ha tingut també una part positiva, ja que ha propiciat que els poders públics es bolquessin, d’una banda al Museu de Lleida, i d’altra en la reconstrucció del monestir de Sixena. Potser sigui aquesta part la que hauria de primar en el futur sobre aquest litigi; centrar-se no tant en la propietat, sinó en la museïtzació, l’exhibició i la valoració del patrimoni.

Per debatre-ho hem d’agrair la presència del director del Museu de Lleida, Josep Giralt; de Carlos Bitrián, representant a l’associació APUDEPA, dedicada a la conservació i promoció del patrimoni aragonès, i a Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. A Carlos caldria agrair-li especialment la seva presència en tant que el Govern aragonès no ha considerat necessari enviar a un expert a aquest debat.

Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar

Dijous, 12 de juny de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer

Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar. Intervenen: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i exdirector i coordinador de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família, Artur Ramon, galerista d’Artur Ramon Art, i Maria Palau Vives, periodista cultural, especialitzada en art, modera: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès. Amb la presència de Judit Subirachs, filla d’artista

Josep Maria Subirachs Sitjar

L’escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art Josep Maria Subirachs, va nèixer a Barcelona, l’11 de març de 1927, va morir a dos quarts de deu de la nit del dilluns 7 d’abril de 2014, als 87 anys a Barcelona, després d’una llarga malaltia neurodegenerativa.

Subirachs destacà especialment en l’escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el cartell, el tapís, el gravat, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l’encunyació de medalles. També realitzà nombroses escenografies per muntatges d’obres de teatre i ballet. Va exercir de professor d’art i, escriptor i col·laborador en revistes i diaris, crític d’art i conferenciant en universitats i acadèmies d’arreu del món. En la seva llarga trajectòria passà per diverses fases —nocentisme, expressionissta, abstracte, nova figuració-, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.

En la seva obra, Subirachs sintetitzà el mestratge tècnic i la puresa de materials i textures amb l’afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, a través de la creació d’un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular àmpliament reconegut a tot el món. Per l’escultor barceloní l’art era una forma de reivindicar la vida i la creació enfront de la mort i la destrucció. Afirmà que:

El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l’art és la consciència que els humans tenim de la mort. L’art, pel caràcter intemporal de l’obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s’oposa a la mort. L’ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l’art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.

Subirachs, va realitzar una infinitat d’obres, la majoria monuments públics, però sens dubte la seva obra magna va ser el disseny i l’escultura de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, que va realitzar entre el 1987 i el 2005, una obra molt criticada contra la qual es va organitzar una manifestació el 1990.

Va viure on va treballar, en un modest habitatge ubicat a la Sagrada Família, igual que havia fet l’arquitecte Antoni Gaudí. La ubicació de la seva estada i que no li imposessin un estil determinat van ser les dues condicions que Subirachs va posar per acceptar l’encàrrec, el 1986.

Façana de la Passió, Temple Expiatori de la Sagrada Família

Vint anys després, el 2005, va donar per finalitzada la seva obra per a la Sagrada Família, consistent en més de 100 figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze, i en què es recreen els dos últims dies de Jesús amb un expressionisme figuratiu i dramàtic .

 

 

 

Autorretrat de Subirachs a la  façana de la Passió de la Sagrada Família

 

Deixeble d’Enric Casanovas, amb qui va treballar només uns mesos perquè va morir en 1948, i ajudant d’Enric Monjo, del qual va aprendre les tècniques, passà d’un inicial noucentisme a un estil un estil expressiu i esquemàtic, d’on derivà cap a l’abstracció.^[ Va ser l’escultor més representatiu de l’avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s’instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60).

Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l’arquitectura.

Subirachs va marcar una fita amb Forma 212 (1957), primera obra abstracta que es va situar en un espai públic de la ciutat de Barcelona i primera d’una llarga llista d’intervencions públiques de Subirachs, com Les Taules de la Llei (1960), realitzada a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (UB) amb Antoni Cumella, Evocació Marinera (1960), al barri de la Barceloneta-i no exempta de polèmica–, Monument a Narcís Monturiol (1963), i  Monument a Ramon Llull (1976) a Montserrat.

Subirachs. Forma 212

És especialment rellevant el conjunt de 13 monumentals figures, quatre portes de bronze i diversos elements decoratius realitzat per al santuari de la Mare de Déu del Camí de Lleó, obra que culmina l’etapa expressionista de l’escultor i que es considera una fita en l’escultura espanyola del segle XX.

Amb una beca per ampliar estudis va viatjar a París i posteriorment a Bèlgica, convidat pel pintor Luc Peire, que va descobrir les seves obres al Saló d’Octubre de Barcelona, trobada en què Subirachs va participar de 1949 a 1957.

Monument al President Macià

PREMIS I RECONEIXEMENTS

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmica Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Corresponding Member de la Hispanic Society of america de Nova York, Officier dans l’Ordre des Arts el des Lettres de França.  Personnalité de l’Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a Paris, a l’any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a l’any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria l’any 2003.

Jordi Bonet Armengol, Maria Palau Vives, Toni Rodríguez Yuste, Judit Subirachs i Artur Ramon

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

 Divendres 28 de febrer de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Taula rodona: ARCO 2014. Hauria d’estar morta però segueix viva, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Plàstiques

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

 

Han passat dos anys i el Govern del PP segueix sense tirar endavant l’anunciada llei del mecenatge. Hisenda no vol deixar de recaptar ni un euro i Montoro s’imposa a Lassalle que segueix sense respirar des que es fes càrrec de Cultura. Els museus espanyols segueixen amb les caixes buides. Qui compra? En aquest context la Fira d’Art Contemporani que organitza Ifema a Madrid hauria d’estar morta, però no és així. Per què?

 Tot sembla indicar que ARCO es manté gràcies al suport institucional. L’edició d’enguany va ser presentada el passat novembre a París per la Comunitat de Madrid que, en el mateix acte va anunciar la seva campanya de promoció turística, despres d’un Annus Horribilis. El leit motiv d’aquesta edició és que ARCO es consolida com la fira de descobriment d’artistes i investigació de la seva obra. De les 217 galeries seleccionades, 60 presentaran un o dos artistes sota la opció Sol / Duo. Finlàndia és el país convidat.

Guillermo Mora

Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi. Taula rodona: ARCOMadrid 2013. A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodriguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu

Divendres 22 de febrer de 2013, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: La cultura i les art en el pou de la crisi 

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès

Taula rodona: ARCOMadrid 2013. A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodriguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu

 

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

Antoni Tàpies, artista de la matèria, a càrrec de Giuseppe Di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma

Dimecres 3 d’octubre de 2012, a les 19 h sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

Antoni Tàpies, artista de la matèria, a càrrec de Giuseppe Di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma

Presenta: Toni rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Ignasi Roviró, president de la societat catalana de filosofia, Giuseppe Di Giacomo, catedràtic de la Universitat La Sapienza de Roma i Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Aquest 2012 ha mort Antoni Tàpies, l’artista català de més renom internacional. Tàpies ha destacat per una mirada molt personal sobre la realitat i per un treball sobre la matèria que ha trencat tots els esquemes. Pensar en Tàpies és fer un repàs de tot l’art del segle XX.

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Giuseppe Di Giacomo, Toni Rodríguez Yuste, Ramon Alcoberro i Ignasi Roviró. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel A. Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Dimarts 25 de setembre de 2012, a les 19 h de 2012 a la sala Oriol Bohigas

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula  María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel Ángel Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència i l’Ateneu Barcelonès 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Aquesta activitat es va programar el 7 de maig de 2012 i es va haver d’ajornar fins el 25 de setembre de 2012

Miguel Ángel Gallardo Paredes

Miguel Ángel Gallardo Paredes, que signa simplement com Miguel Gallardo, és un destacat historietista espanyol (Lleida, 1955), creador, entre molts personatges, de Makoki emblemàtic durant els anys vuitanta. La major part dels seus treballs pertanyen al còmic underground. Tanmateix, en la dècada dels noranta i ja en el nou segle, es va decantar pel gènere biogràfic: Un llarg silenci i la guardonada Maria i jo.Premi Nacional del Còmic de Catalunya 2008, amb dues nominacions: a millor obra i al millor guió en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2008

L’estrena al juliol de 2010 del llargmetratge documental Maria i jo, dirigit per Félix Fernández de Castro, responsable també del guió a partir de la història original plasmada en paper, així com la posterior passi per festivals cinematogràfics per cada racó de la geografia espanyola, ha tornat al còmic una renovada actualitat mediàtica. Un aspecte molt important conegut per mestres, professionals i pares de l’aprenentatge de nens amb autisme és la utilització d’imatges clares i sintètiques que transmetin idees o situacions. En aquest llibre, Miguel Gallardo, acostumat a comunicar-se visualment amb la seva filla Maria, vol transmetre als seus lectors com si nosaltres fóssim ella i a través dels seus dibuixos entenguem el seu missatge simple i breu d’una manera inequívoca. Aquest llibre desborda imatges que transmeten sensacions i emocions de Maria, del seu pare i del seu entorn. Miguel, que des de fa anys sap que a Maria els seus fantàstics dibuixos la fan feliç, la tranquil·litzen i l’ajuden a comprendre aquest a món, vol utilitzar-los també amb nosaltres perquè puguem compartir les emocions de Maria cap a ell i els seus éssers estimats. El lector es veu submergit en les emocions d’un viatge de vacances de Maria i el seu pare. Un viatge que recrea situacions familiars i quotidianes que per a ells, com per cent de famílies que tenen un nen amb autisme, resulta una aventura esquitxada de dificultats generades per la falta d’adaptació del nostre entorn social o per la limitada comprensió d’algunes persones que Maria troba en el seu viatge. – De l’Epíleg d’Amaia Hervas, psiquiatre infantil i juvenil Maria i jo és una obra important, tant pel tema que tracta, com per la mirada delicada, sensible i divertida, amb la qual Miguel Gallardo ens mostra la seva feliç relació amb la seva filla Maria. Un llibre revelador, sens dubte catàrtic, que suposa un pas endavant en la dilatada trajectòria professional del creador català.

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

Tertúlia: El cinema bastard, a càrrec d’Isaki Lacuesta, director de cinema

Divendres, 2 de desembre de 2011, a la sala Sagarra, a les 19.30 h

Conferència: El cinema bastard, a càrrec d’Isaki Lacuesta, director de cinema

Presenta: Toni rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

 

Isaki Lacuesta

Isaki Lacuesta, ha estat recentment guardonat amb la Concha de Oro del Festival Internacional de Cinema de San Sebastian el passat mes de setembre.

Parlarem sobre el cinema com a art impur per naturalesa, barrejat de moltes altres disciplines -literatura, pintura, música- que hi troben punt de trobada. Parlarem sobre la possibilitat d’un cinema que més enllà dels plantejaments narratius propis de la novel·la, sigui alhora poesia, prosa i assaig, recuperant tradicions narratives prèvies al realisme del segle XIX

Los pasos dobles

Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Toni Rodriguez Yuste – Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

 

 

 

 

 

Nuria Rodríguez Yuste, Gema Creus, Isaki Lacuesta; Rebecca Lewis

Cicle: Còmic, cultura i contracultura. Taula rodona:Buf! Argh! Blam! parlem de còmic, amb Josep Maria Cadena, Kim, Kap i Enrique Ventura

Dimecres, 3 de març de 2010, a les 19.30 h, sala d’Actes

Iniciem un nou cicle: Còmic, cultura i contracultura

Taula rodona,  Buf! Argh! Blam!: parlem de còmic, amb Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art; Enrique Ventura, dibuixant; Joaquim Aubert Puigarnau, dibuixant, més conegut amb el pseudònim de Kim i Jaume Capdevila i Herrero, dibuixant d’humor i ninotaire, conegut pel seu pseudònim, Kap.

Josep Maria Cadena                                Enrique Ventura                          Jaume Capdevila KAP

El còmic, nascut oficialment amb el segle XX, és una de les manifestacions culturals populars que ha tingut una difusió més ràpida per la seva combinació de missatges icònics i literaris sobre un suport fàcilment manejable, assequible a totes les classes socials i totes les edats. Les diverses implicacions estètiques i literàries fan que qualsevol mirada sobre el còmic resulti enriquidora, ja que com a disciplina híbrida entre el cinema, la literatura i l’art, ens ofereix múltiples discursos, segons les nostres necessitats: el còmic és comunicació, però també reivindicació, pot ser pedagògic o experimental.

Per acostar-nos a una disciplina tan rica en matisos, proposem fer-ho de la mà de les interessants aportacions de Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art, i especialista en la il.lustració gràfica catalana dels segles XIX i XX; les d’Enrique Ventura, creador de dilatada trajectòria en revistes com Bang!, Trinca, Pilote, Fluide Glacial, o El Jueves, a més d’interessants treballs en el camp del cinema d’animació; Joaquim Aubert Kim, autor d’un clàssic com Martínez el Facha a les pàgines de El Jueves, i autor d’El Arte de volar, novel·la gràfica guardonada amb el Premi Cálamo Extraordinario 2009; i Jaume Capdevila Kap, dibuixant de premsa de les generacions més joves, que publica a La Vanguardia o a la revista francesa Charlie Hebdo i que també s’ha especialitzat en l’estudi teòric del mitjà.

KAP, Núria Rodríguez Yuste, Enrique Ventura, Toni Rodríguez Yuste i Josep Maria Cadena

 

Taula rodona: El supermecat d'art: un camí iniciàtic, a càrrec de la responsable de Comunicació del Supermercat. American Prints, Cristina Sampere i del director Artístic del Supermercat, Jordi Marsal

Dijous, 15 de febrer de 2007, a les 19.30 h a la sala Sagarra