Nou cicle: Art, ciència i vida. Conferència: Intuïció i comprensió en ciència i en art, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic, professor universitari i divulgador científic

   

       Art, ciència i vida

 Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC-

Dimecres 12, 19.30 h, sala Verdaguer

• Conferència: Intuïció i comprensió en ciència i en art, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic, professor universitari i divulgador científic

Jorge Wagensberg

Jorge Wagensberg Lubinski, Barcelona 1948, és físic i professor universitari, expert en  museologia i primer director del CosmoCaixa.

Va estudiar física a la Universitat de Barcelona en la qual es va llicenciar el 1971 i doctorar el 1976. Des de  1981 és professor de Teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física d’aquesta universitat.^]També és membre fundador de l’European Museum Academy i ha publicat diversos llibres de divulgació científica.

A l’abril de 2014 publica un treball a la revista sobre cognició i evolució Biological Theory del Konrad Lorenz Institute d’Àustria, sobre l’essència del mètode científic: “On the Existence and Uniqueness of the Scientific Method” (2014), vol.9 (3), pp 331-346.

Interessat en la divulgació de la ciència ha fundat la col·lecció de llibres “Metatemas”, de l’Editorial Tusquets. L’any 1991 es va fer càrrec, de la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona, orientant aquest centre de divulgació científica vers un nou concepte que donaria lloc al CosmoCaixa del qual en fou el seu director fins a l’any 2005.

A l’any 2005 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la concepció del Museu de la Ciència “Cosmocaixa” i el  2007 amb la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. El 2010 va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Intuïció i comprensió en ciència i en art

La història del coneixement humà té set grans edats: Utilitat, Estètica, Espiritualitat, Abstracció, Revelació, Ciència i Art.

Aquestes dues últimes formes de coneixement són en realitat molt recents i la seva íntima coexistència és potser l’arrel més profunda de la creativitat humana

Jorge Wagensberg i Toni rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Jorge Wagensberg i Toni rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Toni Rodríguez Yuste i Jorge Wagensberg. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Tertúlia: El món del doblatge a l’animació japonesa, a càrrec de Marc Zanni i Joan Sanz

Dijous 30 d’octubre de 2014, a les 19.30 h a la sala Sagarra

Tertúlia: El món del doblatge a l’animació japonesa, a càrrec de Marc Zanni i Joan Sanz

Activitat paral·lela del XX Saló del Manga de Barcelona. L’Ateneu i l’Associació d’Art, Cultura i Ciencia – AACC – col·laboren amb el XX Saló del Manga de Barcelona, amb l’organització d’activitats.

Joan Sanz i Marc Zanni

Els actors de doblatge Marc Zanni i Joan Sanz ens parlaran del fenomen del doblatge anime català. Quines són les seves particularitats,  per què té un reconeixement de cara als aficionats de l’anime que no té el doblatge de ficció? Com ha influenciat en la societat el doblatge anime en català,  sobretot en l’àmbit lingüístic.  

En Marc Zanni i en Joan Sanz fa més de 20 anys que es dediquen al doblatge. Els dos són molt coneguts per a ser els dobladors de Son Goku i Vegeta.  I els dos han realitzat un llibre editat per Norma Editorial anomenat “La sèrie de la teva vida” que parla sobre el doblatge de Bola de Drac.  Joan Sanz ha doblat diferents actors o personatges però sobretot és conegut per la veu d’en Vegeta. Marc Zanni a interpretat a en Son Goku, en Ranma,  en Zoro de One piece, el pare del Sin Chan,  l’Ichigo de Bleach o en Hanamichi de Slam Dunk entre molts altres. També ha dirigit Bola de Drac, Shin Chan, Bleach,  One Piece i altres animes. 

Perspectiva sobre el món del doblatge amb històries plenes d’anècdotes, curiositats del món del doblatge i experiències personals.

Joan Sanz, Marc Zanni i Toni rodríguez Yuste

Toni Rodriguez Yuste, Joan Sanz i Marc Zanni. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Conferència: Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, a càrrec de José Luis Puertas, fundador de l’empresa Yowu Entertainment

El dimecres 22 d’octubre, a les 19.30 h a la sala Verdaguer

Conferència: Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, a càrrec de José Luis Puertas, fundador de l’empresa Yowu Entertainment

L’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – col·laboren amb el XX Saló del Manga de Barcelona, participant amb l’organització d’activitats paral·leles del Saló, amb l’organització de la conferencia Top Ten del Manga. De Bola de Drac a One Piece, i la tertúlia El món del doblatge a l’animació japonesa,  incloses com activitats paral·leles del Saló.

Es tracta de col·laborar en els grans esdeveniments culturals i artístics de la ciutat, es pretén mostrar una visió de la realitat intercultural entre el Japó i Catalunya per promoure el coneixement entre les diferents cultures que tant s’influeixen mútuament en la seva història, la cultura i l’art.

José Luis Puerta i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

José Luis Puertas és un dels impulsors més significatius per a la divulgació-distribució del món de l’anime a Espanya. Creador de la marca Jonu Media, sota el seu impuls va arribar sèries mítiques com Monster, Nana, Bleach i pel·licules magistrals com El Viatge de Chihiro. Actualment és col·laborador en FICOMIC, gestionant les activitats del Saló del Manga de Barcelona i el fundador de l’empresa Yowu Entertainment, dedicada a la distribució de manga i anime.

Retrospectiva dels títols més emblemàtics que han generat el gran fenomen del còmic japonès en el nostre país i com han influït en les noves generacions de lectors.

José Luis Puertas i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: La Gran Guerra des de l’Ateneu Barcelonès. Conferència: Dibuixants catalans a la trinxera, a càrrec de Jaume Capdevila, dibuixant especialitzat en premsa

Dilluns 15 de setembre de 2014, a les 19.30 h, sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès

Cicle: La Gran Guerra des de l’Ateneu Barcelonès Conferència: Dibuixants catalans a la trinxera, a càrrec de Jaume Capdevila, dibuixant especialitzat en premsa

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Conferencia organitzada amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciencia – AACC –

Jaume Capdevila – Kap –

Kap és el pseudònim del dibuixant Jaume Capdevila (Berga, 1974). Col·labora des de l’any 1996 al diari La Vanguardia i des de 1997 a Mundo Deportivo. Igualment, publica en d’altres mitjans catalans com el diari Regió 7, la revista El Triangle, la revista IO d’Intermón Oxfam, o la revista Gegants de cultura tradicional i popular. També dibuixa regularment en altres mitjans estrangers, com els magazines europeus Courrier International o Siné Mensuel a França o L’Antitempo a Italia. Ha publicat al diari Le Monde (França), la revista Stern (Alemanya), The Washington Post, Los Angeles Times o World Policy Journal (EEUU) entre d’altres. Tanmateix és l’únic dibuixant de tot l’estat espanyol que apareix en el Daryl Cagle’s Political Cartoonist Index, el principal web d’humor polític internacional.

Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha estat guardonat amb el Premi Internacional d’Humor Gat Perich (2009), juntament amb Andreu Buenafuente i ha obtingut diversos premis i reconeixements en certàmens internacionals com el World Press Cartoon (2011), el World Press Freedom Anual International Editorial Cartoon (2010 i 2013) o Liberpress (2013). Ha exposat els seus dibuixos a Barcelona, Madrid, Portugal, França, Itàlia, Holanda, Cuba, Mèxic o Turquia.

Ha publicat deu llibres recopilant els seus dibuixos, el més recent, Som i serem. Postals de la Catalunya Independent (Editorial Efados). Dirigeix la col.lecció Pinzells satírics, que fins ara ha publicat els volums Any d’Estelades (2012) i Any de sobres (2013), llibres en els quals, juntament amb els principals dibuixants de la premsa catalana, retraten l’actualitat de l’any 2012. És president de Dibuixants Sense Fronteres, i membre de l’associació internacional Cartooning for Peace, auspiciada per la ONU, així com de l’Instituto Quevedo del Humor, de la Universidad d’Alcalá de Henares i les associacions 4Gags i Tantatinta que promouen la difusió del dibuix d’humor i la historieta.

Ha col·laborat amb l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, El Museu d’Història de Catalunya, la Fundació Miró, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d’Alacant, la Universitat de Màlaga, o la Universitat d’Alcalà de Henares, on ha dirigit un Màster d’especialització sobre l’humor.

Com a teòric i divulgador de la premsa satírica, la caricatura i l’humor gràfic, ha estat responsable de diverses exposicions i escriu regularment sobre aquesta temàtica a la revista Sàpiens. Dirigeix el portal web Estudis d’imatgeria satírica i ha publicat una dotzena de llibres sobre la matèria, entre els que destaquen Bagaria, la guerra no fa riure (2007), L’humor gràfic de Tísner (2009), Canya al Borbó! Iconografia de la monarquia espanyola durant el darrer segle (2009), Si los curas y frailes supieran. Antologia de caricatura anticlerical (2011), Cu-cut! (1902-1912) Sàtira política en temps trasbalsats (2012), La Campana de Gràcia (187-1934) La primera publicació catalana de gran abast (2013), TeBeOs. Las revistas infantiles (2014), o L’Esquella de la Torratxa (1979-1939) 60 anys d’història catalana (2014).

Jaume Capdevila, Jordi Artigas i Toni Rodríguez Yuste

Breu resum de la conferència: Dibuixants catalans a la trinxera Durant la primera guerra mundial, malgrat que Espanya va mantenir-se neutral, els artistes de Catalunya van mobilitzar-se principalment a favor de França i els aliats, a causa de l’estreta relació que hi havia hagut entre Barcelona i Paris, i també pel fet que des de Catalunya es van defensar idees com el republicanisme i la llibertat, davant de l’imperialisme alemany. Els artistes van anar a la guerra i a través de la premsa van lliurar-se a ferotges batalles per guanyar-se l’opinió pública.

Des de publicacions com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Iberia, o La Publicitat, els caricaturistes van publicar ferotges caricatures contra el Kaiser i els alemanys, utilitzant el poder de la sàtira com a arma esmolada i enfrontant-se també a la censura espanyola, amb casos excepcionals com el de Bagaria que durant la guerra va visitar el jutjat en divuit ocasions per respondre sobre els seus acudits antialemanys.

Després de la guerra, diversos artistes catalans foren recompensats i reconeguts amb llibres, exposicions i actes d’homenatge a París, com Apa, el principal caricaturista català d’aquell moment, que fou condecorat amb la Legió d’Honor francesa. Els dibuixants catalans, des de la seva trinxera van lliurar també una important batalla en la guerra del 14.

 

Jaume Capdevila, Toni Rodríguez Yuste i Jordi Artigas

Reunió de la secció d’Arts plàstiques

Dilluns 22 de setembre, a les 19 h, aula 503

Toni Rodríguez Yuste, ponent  d’Arts Plàstiques, convoca els socis que pertanyen a aquesta secció per comentar les activitats realitzades fins ara i el possible programa del curs 2014-2015.

Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar

Dijous, 12 de juny de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer

Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar. Intervenen: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i exdirector i coordinador de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família, Artur Ramon, galerista d’Artur Ramon Art, i Maria Palau Vives, periodista cultural, especialitzada en art, modera: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès. Amb la presència de Judit Subirachs, filla d’artista

Josep Maria Subirachs Sitjar

L’escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art Josep Maria Subirachs, va nèixer a Barcelona, l’11 de març de 1927, va morir a dos quarts de deu de la nit del dilluns 7 d’abril de 2014, als 87 anys a Barcelona, després d’una llarga malaltia neurodegenerativa.

Subirachs destacà especialment en l’escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el cartell, el tapís, el gravat, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l’encunyació de medalles. També realitzà nombroses escenografies per muntatges d’obres de teatre i ballet. Va exercir de professor d’art i, escriptor i col·laborador en revistes i diaris, crític d’art i conferenciant en universitats i acadèmies d’arreu del món. En la seva llarga trajectòria passà per diverses fases —nocentisme, expressionissta, abstracte, nova figuració-, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.

En la seva obra, Subirachs sintetitzà el mestratge tècnic i la puresa de materials i textures amb l’afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, a través de la creació d’un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular àmpliament reconegut a tot el món. Per l’escultor barceloní l’art era una forma de reivindicar la vida i la creació enfront de la mort i la destrucció. Afirmà que:

El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l’art és la consciència que els humans tenim de la mort. L’art, pel caràcter intemporal de l’obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s’oposa a la mort. L’ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l’art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.

Subirachs, va realitzar una infinitat d’obres, la majoria monuments públics, però sens dubte la seva obra magna va ser el disseny i l’escultura de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, que va realitzar entre el 1987 i el 2005, una obra molt criticada contra la qual es va organitzar una manifestació el 1990.

Va viure on va treballar, en un modest habitatge ubicat a la Sagrada Família, igual que havia fet l’arquitecte Antoni Gaudí. La ubicació de la seva estada i que no li imposessin un estil determinat van ser les dues condicions que Subirachs va posar per acceptar l’encàrrec, el 1986.

Façana de la Passió, Temple Expiatori de la Sagrada Família

Vint anys després, el 2005, va donar per finalitzada la seva obra per a la Sagrada Família, consistent en més de 100 figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze, i en què es recreen els dos últims dies de Jesús amb un expressionisme figuratiu i dramàtic .

 

 

 

Autorretrat de Subirachs a la  façana de la Passió de la Sagrada Família

 

Deixeble d’Enric Casanovas, amb qui va treballar només uns mesos perquè va morir en 1948, i ajudant d’Enric Monjo, del qual va aprendre les tècniques, passà d’un inicial noucentisme a un estil un estil expressiu i esquemàtic, d’on derivà cap a l’abstracció.^[ Va ser l’escultor més representatiu de l’avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s’instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60).

Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l’arquitectura.

Subirachs va marcar una fita amb Forma 212 (1957), primera obra abstracta que es va situar en un espai públic de la ciutat de Barcelona i primera d’una llarga llista d’intervencions públiques de Subirachs, com Les Taules de la Llei (1960), realitzada a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (UB) amb Antoni Cumella, Evocació Marinera (1960), al barri de la Barceloneta-i no exempta de polèmica–, Monument a Narcís Monturiol (1963), i  Monument a Ramon Llull (1976) a Montserrat.

Subirachs. Forma 212

És especialment rellevant el conjunt de 13 monumentals figures, quatre portes de bronze i diversos elements decoratius realitzat per al santuari de la Mare de Déu del Camí de Lleó, obra que culmina l’etapa expressionista de l’escultor i que es considera una fita en l’escultura espanyola del segle XX.

Amb una beca per ampliar estudis va viatjar a París i posteriorment a Bèlgica, convidat pel pintor Luc Peire, que va descobrir les seves obres al Saló d’Octubre de Barcelona, trobada en què Subirachs va participar de 1949 a 1957.

Monument al President Macià

PREMIS I RECONEIXEMENTS

Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmica Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Corresponding Member de la Hispanic Society of america de Nova York, Officier dans l’Ordre des Arts el des Lettres de França.  Personnalité de l’Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a Paris, a l’any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a l’any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria l’any 2003.

Jordi Bonet Armengol, Maria Palau Vives, Toni Rodríguez Yuste, Judit Subirachs i Artur Ramon

Nou cicle: Les Guerres i el Còmic. Conferència: Dibuixant L’Onze de Setembre de 1714, a càrrec d’Oriol Garcia Quera, autor i il•lustrador d’Història

Nou cicle: Les Guerres i el Còmic

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC-

 Dimarts 13, 19.30 h, sala Verdaguer

Conferència: Dibuixant L’Onze de Setembre de 1714, a càrrec d’Oriol Garcia Quera, autor i il·lustrador d’Història

Activitat inclosa en la programació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Oriol García Quera

Oriol García Quera especialitzat en dibuixos de temàtica històrica, l’Oriol comença a publicar els seus treballs a la revista Cavall Fort. Els anys noranta dibuixa la col·lecció de còmics històrics Temps d’espases, que consta dels títols L’Exèrcit Errant, Gorja Mortal, L’Amenaça Sarraïna i Revenja.

Convençut de les possibilitats de la narrativa gràfica, realitza l’obra Rocaguinarda, guardonada amb el premi Serra d’Or. Sense renunciar al rigor documental l’any 2002 inicia una nova col·lecció de còmics històrics amb el títol Barcelona 1714. Els següents volums seran Corpus 1640, Guifré 897, Pallars 1487 i Mallorca 1229.

Ha participat en diversos projectes museogràfics com l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya oel Parc Arqueològic de les mines de Gavà.Col·labora en obres d’investigació arqueològica, revistes i enciclopèdies d’història com la revista Sàpiens i, vinculat al món de la docència, és professor de l’escola Joso de Barcelona. En l’actualitat col·labora amb el Consorci d’Educació de Barcelona en diversos propostes educatives.

En el seu darrer llibre Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer s’endinsa en la vida quotidiana dels barcelonins d’inicis del segle XVIII.

Després d’un breu repàs per la història iconogràfica sobre l’Onze de Setembre, l’autor exposarà els motius les circumstàncies que l’han dut a publicar les obres Barcelona 1714 i Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer. Reflexionarà sobre la feina de documentació, el rigor històric, la ficció històrica i d’altres aspectes del procés creatiu.

Toni Rodríguez Yuste i Oriol García Quera

Oriol García Quera i Toni Rodríguez Yuste

LOOP Barcelona 2014. Projecció de Lectura Brossa, 2003. Director: Pere Portabella

Del 29 de maig al 7 de juny, de 19 a 21 h, entrada de carruatges

LOOP 2014 – del 29 de maig al 7 de juny de 2014)

Projecció de Lectura Brossa, 2003. Director: Pere Portabella

Activitat inclosa en el Festival Internacional de Videoart de Barcelona

Projecció del text íntegre de l’obra teatral de Joan Brossa El sol amb cara conjuntament amb la lectura dramatitzada per Lina Lambert (veu) i Eva Maria utilitzant el llenguatge de signes. Es va representar a Barcelona al Convent de Sant Agustí, el 26 de febrer de 2003, en el marc de “Brossa viu”.

LOOP Barcelona és una trobada internacional especialitzada en la imatge en moviment.  Durant deu dies Barcelona es converteix en el centre del videoart internacional, amb un programa que cristal·litza en diversos projectes: un festival de ciutat, una fira professional i un fòrum de debat.

En l’edició 2014, LOOP posarà el focus en les estratègies de difusió i inscripció pública de la imatge en moviment, i en les maneres en els quals afecten la seva recepció, consum i apropiació per part de les audiències.

Cicle: Vaivens en la història de l’art. Conferència: Alguna cosa nova després del surrealisme?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dilluns 14 d’abril de 2014, a les 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: Vaivens en la història de l’art

Conferència: Alguna cosa nova després del surrealisme?, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

El surrealisme, el moviment d’avantguarda més important del període d’entreguerres, viu un nou auge durant la dècada dels cinquanta amb l’aparició de moviments artístics com el de l’art conceptual. En realitat, però, mai no va desaparèixer. Què són sinó la contracultura i la psicodèlia? Ara, més que mai, en el remolí de la crisi, el surrealisme està present i obre portes a la cruïlla d’un futur opac

Rene Magritte

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste 

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Tertúlia: L’Esquella de la Torratxa: 60 anys de periodisme gràfic dibuixant Catalunya

Dimarts 8, d’abril de 2014, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra

Tertúlia: L’Esquella de la Torratxa: 60 anys de periodisme gràfic dibuixant Catalunya

Amb Josep Maria Cadena, periodista i crític d’art; Lluís Solà Dachs, especialista en premsa catalana; Víctor Oliva, grafista; Rhiannon McGlade, doctora en Estudis Hispànics per la Universitat de Shieffeld i Jaume Capdevila, dibuixant.

Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste

.

L’Esquella de la Torratxa 1879-1939

Coordinador: JAUME CAPDEVILA

L’Esquella de la Torratxa és una de les publicacions més importants del panorama periodístic català. El 2014 se celebrarà el 75è aniversari de l’aparició del darrer número d’aquesta revista, que va retratar la societat catalana durant 60 anys. Va publicar-se de forma ininterrompuda durant seixanta anys justos, més de tres mil números, des del gener de 1879 fins a la setmana anterior a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona, el gener de 1939. Per les seves pàgines hi van passar la gran majoria dels dibuixants de premsa del seu temps i també serví de tribuna d’alguns dels noms més notables del nostre periodisme. La gran varietat d’artistes que acollí converteix la col·lecció d’aquesta revista en un vast mosaic de l’evolució dels estils artístics i, especialment, de l’art de la caricatura, que evolucionà lentament però significativament des dels minuciosos dibuixos de personatges macrocefàlics del segle XIX fins als sintètics ninots del primer terç del segle vint.

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

José Alberto Roig i Kap. Foto: Nuria Rodríguez Yuste