Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política

Dimecres 30 de gener de 2019, 19 h
Sala Oriol Bohigas

Conferència: Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política, a càrrec de Carles Guerra, director de a Fundació Antoni Tàpies

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste

Aquesta conferència s’endinsa en el procès que explica una exposició. L’exposició en qüestió reprén les formes de politizació possibles que la pintura moderna va oferir a un artista com Antoni Tàpies sota el feixisme. La disfuncionalitat de la pintura, i no pas las
solidaritat més òbvia dels cartells que donen suport a tota mena de causes, emergeix com la versió més òptima d’una política de llarga durada.

Mirar Tàpies des del present confronta als espectadors amb una provocativa autonomia de les obres. Els Tàpies del segle XX semblen preparats per rebre el espectadors del futur. Però, quina mena de política representen avui aquelles obres del segle XX?

Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste

Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Dijous, 13 de desembre de 2018, a les 19 h, sala Verdaguer

Conferència: Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència

Daniel Gassol, artista

Doctor per la Universitat de Barcelona (2014), indaga sobre els mecanismes que construeixen discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum, que condicionen les relacions socials perpetuant tradicionals formes d’Estat.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste

Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste

La conferència tracta sobre l’estudi Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència que va realitzar-se entre el 2016 i el 2018 en el marc dels estudis de la Virreina Centre de la Imatge, i examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Catalunya en l’era Neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres Cívics com institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i  l’espectacularització cultural.

Tenint en compte que aquests equipaments foren creats, entre d’altres objectius, per descongestionar l’administració pública de serveis a la ciutadania i que aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem de quina manera aquestes institucions es metamorfosegen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització per districtes dels Centres Cívics també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, construint classes de cultura ciutadana.

Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste

Apunts de dibuix al natural al Jardí Romàntic

El proper diumenge 7 de juny us convidem a dibuixar models des del natural amb la col.laboració del Cercle Artístic Sant Lluc

D’11.30 a 13.30 h. Entrada lliure amb aforament limitat.

Visita comentada a l’exposició “Tàpies des de l’interior”

Dijous 19 de setembre de 2013, 16 h MNAC

Visita comentada a l’exposició “Tàpies des de l’interior”

La Fundació Antoni Tàpies i el Museu Nacional d’Art de Catalunya presenten conjuntament una exposició que es desplega alhora a les sales de les dues institucions. Tàpies. Des de l’interior ha estat concebuda exclusivament a partir de les obres conservades a casa de l’artista i a la Fundació Antoni Tàpies, i segueix dues línies de treball diferenciades: d’una banda, les grans composicions murals; de l’altra, els objectes quotidians i els materials pobres.

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es mostra l’evolució de les composicions murals a través d’un recorregut que abraça tota la seva producció artística, des de mitjan anys quaranta fins al 2011, des de la pastositat i el gruix de la pintura dels primers anys fins a l’experimentació amb nous materials, com ara el vernís, el làtex i les planxes de metall, de les dècades següents. La mostra palesa l’interès constant de Tàpies per la matèria amb dos enfocaments diversos però complementaris: com a rebuig del llenguatge artístic tradicional, i com a sinònim de canvi i de transformació.

A la Fundació Antoni Tàpies la tria se centra en una sèrie d’obres del 1946 al 2009 que evidencien l’interès de Tàpies pels materials pobres i pels objectes: des de l’ús del cartó, els fils i els cordills de les obres primerenques fins a l’assemblatge i a la incorporació de l’objecte en la superfície de la tela que es fan més manifestos a partir de finals de la dècada de 1960. La tria posa en relleu la voluntat de Tàpies de magnificar el que es considera petit i insignificant, per mostrar tot allò que es concep com a marginal port suggerir idees essencials.

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: Les arts escèniques. Visita comentada a l’exposició: L’Òpera una reflexió, a càrrec de Rosa Samaranch, vicepresidenta d’Amics del Liceu i comissaria de l’Exposició

Dimecres 5 de juny de 2013 , 17.30 h, Palau Robert. Passeig de Gràcia, 107

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: Les arts escèniques.

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència –AACC–

Visita comentada a l’exposició: L’Òpera una reflexió, a càrrec de Rosa Samaranch, vicepresidenta d’Amics del Liceu i comissaria de l’Exposició

El contingut de l’exposició es basa en una acurada selecció dels textos i il·lustracions que s’han publicat en el llibre Temporada d’Òpera, que cada any publica l’associació. Escriptors, polítics, musicòlegs, intel·lectuals de prestigi d’arreu del món, amb el denominador comú del seu amor i passió per l’òpera, han presentat les obres programades al Gran Teatre del Liceu. També ha estat important la contribució d’artistes diferents que han il·lustrat la publicació amb la intenció de renovar l’anquilosada iconografia de l’òpera. Una tasca que obliga l’artista a fer una immersió en l’audició de les obres i en l’anàlisi dels arguments, sense trair el discurs personal. Al llarg de les 21 edicions del llibre, Amics del Liceu ha comptat amb la col·laboració d’artistes com Perico Pastor, Francesc Artigau, Gino Rubert, Jorge Castillo, Guillermo Pérez Villalta, Josep Guinovart, Carmen Calvo, Eduard Arranz-Bravo, entre molts d’altres.

Visita comentada a l’exposició: Insomnia, de la Fundació Joan Miró

Dijous 30, 17 h, Fundació Joan Miró – Parc de Montjuïc, s/n – 

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: El cinema

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Visita comentada a l’exposició: Insomnia, de la Fundació Joan Miró

Una mostra sobre el cinema com a matèria per a l’art contemporani. L’exposició, aplega artistes internacionals que han explorat el cinema com a mitjà des dels anys seixanta fins a l’actualitat.

Les obres exposades modifiquen les convencions del cinema des de tres punts de vista: analitzant la confluència entre fotografia i cinema, modificant les formes de projecció i creant nous espais de visionat, o bé renovant els models de la narrativa cinematogràfica

Visita comentada a l’exposició: Explosió! el llegat de Jackson Pollock, a la Fundació Joan Miró

Dijous 24 de gener de 2013, a les 17 h 

Visita comentada a l’exposició: Explosió! el llegat de Jackson Pollock, a la Fundació Joan Miró

Fundació Joan Miró – Parc de Monjuïc, s/n- 

El llegat de Jackson Pollock investiga l’entramat d’influències i connexions que es van generar a partir de l’action painting o pintura d’acció, el principal exponent de la qual fou Jackson Pollock (1912-1956). Des de finals de 1940, la noció de pintura com a acció va obrir un immens camp de possibilitats que es van traduir en l’art de la performance i en les innovadores pràctiques artístiques conegudes amb el nom d’art conceptual. Molts artistes van conferir tanta importància a l’acte creatiu com a la pintura que n’era el resultat. En aquesta zona fronterera entre la pintura i la performance, l’atzar o l’espectador van actuar sovint com a cocreadors de l’obra. Aquesta actitud experimental i conceptual cap a la pintura i l’art va inspirar posteriorment molts altres artistes.

La mostra ofereix una visió geogràfica i cronològica sobre l’abast del fenomen i inclou obres realitzades en diverses tècniques d’artistes de finals dels anys quaranta fins ara, entre els quals cal destacar Jackson Pollock, Yves Klein, Niki de Saint Phalle, Jean Tinguely, Allan Kaprow, Andy Warhol, Lynda Benglis, Saburo Murakami (a les imatges), Bruce Nauman, John Baldessari, i Paul McCarthy entre altres.

Visita comentada al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM)

Divendres 14 de desembre de 2012, a les 16 h

Visita comentada al Museu Europeu d’Art Modern (MEAM)

Museu Europeu d’Art Modern – Barra de Ferro, 5 Barcelona

Coordina: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

El Museu Europeu d’Art Modern, MEAM, exposa el millor art figuratiu contemporani. Pertany a la Fundació de les Arts i els Artistes, la finalitat de la qual és la promoció i la difusió de l’art figuratiu del segle XX i XXI.

Foto: Nuria rodríguez Yuste

Foto: Nuria rodríguez Yuste

Foto: Nuria rodríguez Yuste

Foto: Nuria rodríguez Yuste

Foto: Nuria rodríguez Yuste

Foto: Nuria rodríguez Yuste

Foto: Nuria rodríguez Yuste

Cicle: Icones de la fotografia catalana. Exposició: Agustí Centelles, una crònica fotogràfica. Anys 30.

Dimecres 21 de novembre de 2012 

Visita comentada a Can Framis. Fundació Vila Casas

Cicle: Icones de la fotografia catalana

Exposició: Agustí Centelles, una crònica fotogràfica. Anys 30

Organització i coordinació: Toni Rodríguez Yuste

Agustí Centelles i Ossó (El Grau – València, 1909 – Barcelona, 1985) de naixement valencià és considerava un  fotògraf català. Pioner del fotoperiodisme modern a Europa; les seves imatges són de les més representatives i famoses de la Guerra Civil, tant de la rereguarda a Barcelona, els Bombardejos de Lleida, el front d’Aragó o l’estada als camps de refugiats republicans a França.

L’any 2010, la Fundació Vila Casas adquireix un conjunt rellevant d’obres del fotògraf Agustí Centelles que formaven part del llegat que l’autor cedí en vida als seus fills.

Agustí Centelles Museu de can Framis

Un total de 110 fotografies Vintage que recullen escenes de la Guerra Civil Espanyola, tiratges originals de la dècada dels setanta, integren la present exposició. Poc abans de la caiguda de Barcelona, l’any 1939, Centelles s’exilià a França on enregistraria el drama dels presoners del camp on va ser empresonat. Més tard, perseguit per la Gestapo es veu obligat a sortir del país deixant, a mans d’uns camperols, una maleta amb 4.000 negatius que no recuperaria fins arribada la democràcia, moment en el qual s’iniciaria el seu merescut reconeixement.

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Visita comentada a l’exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Dijous 24 de maig de 2012, a les 17 h al Palau Robert, a les 17 h passeig de Gràcia, 107 Barcelona

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris.

Visita comentada a l’exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – i l’Ateneu Barcelonès

El Palau Robert descobreix l’univers creatiu de Ferran Adrià

L’exposició Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat descobreix l’univers creatiu, el talent i tota la capacitat d’innovar que Ferran Adrià, el cuiner més influent de finals del segle XX i principis del XXI, ha aplicat en la gastronomia. La mostra, produïda per la Generalitat, es pot visitar del 2 de febrer de 2012 al 3 de febrer de 2013, a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona.

Ferran Adrià ha esdevingut, amb el pas dels anys, una icona de la gastronomia mundial. La tasca feta des d’el Bulli, considerat el millor restaurant del món durant cinc anys consecutius, ha merescut el reconeixement mundial i ha marcat el camí de la cuina del futur. Els noms de Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià i de tot l’equip creatiu d’el Bulli s’associen amb valors com ara la reflexió, el talent, la innovació, el lideratge, el treball en equip, l’obra ben feta, la internacionalització i la solidaritat. Una feina que va més enllà de l’àmbit estrictament gastronòmic i n’abasta altres com l’art i la tecnologia.

La mostra arriba després que el Bulli tanqués les portes al juliol per reinventar-se en el Bulli foundation, centre d’experimentació i d’innovació gastronòmica que difondrà les seves creacions per Internet a partir del 2014.

L’exposició la produeix la Generalitat, amb el patrocini d’Estrella Damm, la Caixa i Telefònica,  i amb  la col·laboració de Casa Tarradellas. El Palau Robert, amb aquesta fórmula, suma esforços entre els sectors públics i privats per tirar endavant projectes expositius ambiciosos com aquest,  de gran ressò internacional.

Ponts entre la cuina i altres àmbits

Ferran Adrià i el seu equip han establert un diàleg viu amb altres disciplines. Aquesta voluntat creativa i innovadora ha fet que impartís cursos a Harvard i que hagi rebut distincions acadèmiques com el doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona (2007), la d’Aberdeen (2008) o la Politècnica de València (2010). La seva passió per la creativitat el va dur a tenir un feed-back molt especial amb el pintor britànic Richard Hamilton, pioner de l’art pop i el client més antic d’el Bulli, i a ser el 2007 el convidat en la Mostra d’Art Contemporani Documenta 12, a Kassel, que li va atorgar la categoria de creador. També cal destacar la seva aportació a la creació de la Fundació Alícia per fomentar el diàleg entre educació i salut, el fet que centres importants d’estudis empresarials com ara ESADE, Harvard o Berkeley actuïn com a veritables observatoris de la cuina i de Ferran Adrià i el Bulli, o que el músic Bruno Mantovani dediqués una composició per a orquestra a la seva cuina.