La contracultura viscuda

Dimarts 26 de novembre, a les 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas. 

Cicle “La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”

Nazario Luque, historietista i pintor,  Miguel Gallardo, il·lustrador i dibuixant, i Xavier Mariscal, dibuixant i dissenyador.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Xavier Mariscal, Nazario Luque, Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo, entre d’altres artistes van ser protagonistes de la contracultura Underground de Barcelona i referents vincultats al món de la creació artística.

Als anys 70, Barcelona va viure una de les etapes més creatives. Una generació rupturista vinguda de tot l’Estat van crear un moviment underground, un espai de llibertat i il·lusió en el qual donaria lloc a una autència revolució en els costums i la cultura.

Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo van ser protagonistes de la contracultura Underground i referents culturals vinculats al món de la creació artística.

Durant els anys setanta la creació alternativa del còmic va sortir de la seva marginalitat, per entrar en un circuit molt més ample que va abastar a tot l’Estat Espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora.

Miguel Gallardo, Nazario Luque, Toni Rodríguez Yuste i Xavier Mariscal – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Els aforismes de l’artista Miquel Barceló. Diàleg entre el pensament clàssic i la pintura

Dijous 22 de novembre de 2018, a les 19 h. Sala Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6

Raül Garrigasait, editor i president de La Casa dels Clàssics, Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor, i Montse Frisach, periodista i crítica d’art, dialogaran al voltant de la gran obra Aurea Dicta de l’artista Miquel Barceló.

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Montse Frisach, Jose Maria Martí Font, Raül Garragasait i Toni Rodríguez Yuste, signant el llibre d’Honor de l’Ateneu. Foto: Nuria Rodríguez Yuste 

Núria Rodríguez Yuste, Montse Frisach, Josep Marial Martí Font, Myriam Saoteras i Raül Garrigasait

L’artista Miquel Barceló recupera els Aurea Dicta, un dels volums més preuats de la Col·lecció Bernat Metge, i en crea una obra de bibliòfil única: la primera que fa en català i el projecte editorial més ambiciós de la seva carrera. Aurea Dicta és una obra d’art única, on pintura, literatura i edició dialoguen d’igual a igual.

La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea Dicta, o «Paraules d’or», un recull  de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi estaven vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la històrica col·lecció i està exhaurida i descatalogada des de fa dècades. La Casa dels Clàssics recupera ara aquest llegat i el posa en mans de Barceló per crear una peça única.

No és un llibre de temporada, tampoc un llibre il·lustrat, sinó construït

M’emociona pensar que algú el pugui descobrir dins de 50, 100 anys, divertir-se en els seus pàgines, tocar-lo, perquè no és un llibre il·lustrat sinó construït.

Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló ha escollit 562, amb les frases ja impreses, ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, directament sobre les pàgines, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com perforacions fetes a mà, deixant que que les taques traspassin d’una pàgina a una altra, deixant que passessin coses inesperades.

No hi ha meres reproduccions d’aquarel·les: tot ha ocorregut de veritat

L’edició de l’obra és limitada i numerada, i inclou un total de 1.298 reproduccions signades individualment per l’artista. El volum es presenta en un estoig de fusta d’avet estampada a 5 tintes amb fresat; porta incorporat un faristol metàl·lic abatible. El llibre es mostrarà a l’Ateneu Barcelonès.

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font, Toni Rodríguez Yuste i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

L’obra Aurea Dicta de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L’obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d’Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els clàssics que formen part de Bernat Metge.

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. . Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Raül Garrigasait, Josep Miquel Martí Font, Montse Frisach i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

dimecres 21 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.  08002 Barcelona

Dos visions del conflicto del retorn de les obres d’art de Sixena amb convidats catalans i aragonesos

Josep Giralt i Balagaró, director del Museu de Lleida

 

 

 

 

 

Carlos Bitrián, arquitecte i president d’Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (APUDEPA)

 

 

 

Moderador: Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

 

 

 

 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

 

 

El passat 11 de desembre, tècnics del Museu d’Osca, en nom del Govern d’Aragó es van dur 44 peces procedents del Monestir de Sixena que eren al Museu de Lleida. Ha estat fins ara, l’últim episodi d’un litigi que arrenca en els primers mesos de la Guerra Civil quan el Monestir va ser incendiat i poc després, tècnics de la Generalitat de Catalunya van acudir al lloc i es van emportar el que van poder rescatar.

L’escena amb les caixes embalades sortint del museu per a ser carregades en camions sota la protecció de la Guàrdia Civil va produir una gran irritació en bona part de Catalunya i una gran alegria en bona part d’Aragó. Els tribunals havien sentenciat que la venda que les monges de l’Orde de Malta havien fet a la Generalitat el 1995 era nul·la, ja que el Monestir de Santa Maria de Sixena havia estat declarat Monument Nacional en 1923, el que preservava el patrimoni i obligava a comunicar qualsevol transacció, cosa que no es va fer.

El Tresor de Sixena havia començat a escampar molt abans, a mitjans del segle XIX pels efectes de la desamortització. Moltes peces es van vendre i van sortir a diferents museus, com el Prado o a col·leccions particulars. Sobre aquestes peces no hi ha debat, tot i que probablement es podria també plantejar en un altre context. Els béns que van arribar a Catalunya després de l’incendi de 1936 són els que estan en disputa i el lliurament de les 44 peces al desembre passat no tanca el cas, perquè les pintures murals que els germans Gudiol van rescatar de les restes de l’incendi segueixen exposades al MNAC malgrat que els jutges ja han dictaminat sobre la seva propietat. Moure-les, asseguren els tècnics, podria causar un greu deteriorament.

El conflicte ha tingut també una part positiva, ja que ha propiciat que els poders públics es bolquessin, d’una banda al Museu de Lleida, i d’altra en la reconstrucció del monestir de Sixena. Potser sigui aquesta part la que hauria de primar en el futur sobre aquest litigi; centrar-se no tant en la propietat, sinó en la museïtzació, l’exhibició i la valoració del patrimoni.

Per debatre-ho hem d’agrair la presència del director del Museu de Lleida, Josep Giralt; de Carlos Bitrián, representant a l’associació APUDEPA, dedicada a la conservació i promoció del patrimoni aragonès, i a Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. A Carlos caldria agrair-li especialment la seva presència en tant que el Govern aragonès no ha considerat necessari enviar a un expert a aquest debat.

Barcelona 1917: Miró, Picasso i Torres-García

Dimarts 31 d’octubre – 19h – Sala Oriol Bohigas

En el marc del Cicle 1917 promogut per l’Ateneu Barcelonès, debatrem el paper de Joan Miró, Pablo Picasso i Joaquim Torres-García en la brillant temporada artística de la Barcelona de 1917, entre avantguardes internacionals i cabdals friccions creatives dins de l’art català.
Amb Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso, Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró, i Michela Rosso, professora d’Història de l’Art (UB).
Presenta Barbara Marchi, ponent adjunta de la Secció

Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona, és doctor en història de l’art contemporani per la Universitat de la Sorbona i especialista en avantguardes històriques, art europeu de postguerra, surrealisme i art espanyol modern i contemporani. Va ser director de museus de Besançon, conservador en cap i director del Museu d’Art Modern i Contemporani d’Estrasburg i conservador en cap de l’IVAM. Va treballar com a comissari independent col·laborant amb institucions com el Centre Pompidou, el MACBA, la Fundació Miró de Barcelona, la Fundació Thyssen Bornemisza i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia a Madrid. És autor de nombroses publicacions sobre pintura moderna i contemporània i sobre art català Va ser membre de la secció científica a l’École Pratique des Hautes Études Hispaniques Casa de Velázquez a Madrid i docent a la Université de Franche-Comté.

Rosa Maria Malet és la directora de la Fundació Joan Miró de Barcelona des de l’any 1980. Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitzada en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona, l’any 1975 s’incorpora a la Fundació Joan Miró com a ajudant de conservació i, entre maig de 1976 i setembre de 1980, exerceix de conservadora i s’encarrega de la catalogació, el registre i l’inventari de les obres donades per Joan Miró per constituir els fons de la institució. Durant la seva gestió, ha projectat la Fundació Joan Miró com a referent internacional en l’obra de l’artista enriquint progressivament la col·lecció original i divulgant els valors de l’artista com ara l’esperit de recerca, innovació, compromís i llibertat a través de projecte com el Premi Joan Miró, les grans exposicions temporals d’art contemporani, el laboratori per a artistes joves de l’Espai 13 i la programació del Departament Educatiu. Va comissariar exposicions cabdals i dur a terme estudis essencials sobre Joan Miró. Actualment, forma part de l’Associació per a la Defensa de l’Obra de Miró, creada el 1985 per protegir, desenvolupar i promoure el coneixement de l’obra del artista, i certifica l’obra gràfica de Joan Miró per decisió de la família.

Michela Rosso és una historiadora de l’art especialitzada en les primeres avantguardes. Es va llicenciar en “Conservazione dei Beni Culturali” per la Universitá degli Studi di Udine (Itàlia) i, becada pel Ministeri d’Educació i Ciència, va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats dins del doctorat en Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, institució on exerceix de professora associada. També imparteix els cursos trimestrals sobre Picasso organitzats pel Museu Picasso de Barcelona en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. Enfoca la seva recerca des d’una perspectiva històric-artística en la qual s’inscriu el seu projecte de tesi, dirigit per la Dra. Lourdes Cirlot i titulat Joaquín Torres-García y el Universalismo Constructivo: el sentido primordial del arte. Sobre aquest artista ha publicat articles i els textos per al catàleg de l’exposició Joaquim Torres-García i Barcelona: 1891-1919 a Palau Antiguitats i presentat comunicacions a congressos nacional i internacionals. Va ser responsable de la coordinació de la secció d’art del Museu Virtual UB, projecte promogut per la Dra. Lourdes Cirlot, Vicerectora d’Arts, Cultura i Patrimoni.

NOUS ESPAIS, NOVES PRODUCCIONS

Dimarts 3 de novembre a les 19h Sala Bohigas

En els darrers anys a Catalunya i en el camp de les arts visuals s’han desenvolupat noves formes de producció i nous espais artístics. Aquests centres no solament s’han donat a Barcelona, sinó arreu del territori. Fabriques de creació, espais que superen els límits de les galeries d’art, amb processos de descentralització i, a la vegada, relacions a nivell internacional entre aquests espais. És un fenòmen amb un recorregut ja llarg i, a l’hora -per la seva novetat, complexitat de finançament i  recerca d’un públic nou- també accidentat.

Presentem un debat amb representants de diversos espais en ciutats i poblacions diferents. D’aquests centres, alguns són públics, d’altres, iniciatives col·lectives o privades. S’explicarà la realitat d’aquestes quatre institucions, allunyades en l’espai i coincidents en les motivacions.

Barcelona. La Escocesa

Lleida. La Panera

Hospitalet. Galeria Nogueras-Blanchard

Amposta. Lo Pati

Kike Bela és actualment coordinador de La Escocesa, Centre de Creació (Fàbrica de Creació d’Arts Visuals de Barcelona) i de la recentment creada empresa The Good Good, dedicada a la gestió d’esdeveniments artístics. Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i màster en Gestió Cultural el 2005, ha estat el director artístic de la FiM_Fira de Música al Carrer de Vila-seca i ha exercit com a tècnic responsable d’arts escèniques dels centres de producció estratègics del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i com a assessor oficial de música del circuit En Gira! en aquests darrers anys. Paral·lelament ha estat responsable d’activitats musicals a Can Xalant (Centre de Pensament i Creació Contemporània de Mataró) i a FUSIC, i ha coordinat projectes de producció artística i cultural a l’ICUB (Festes de la Mercè), a Trànsit Projectes, al Sitges Film Festival, a l’Ateneu Popular Nou Barris, a la Diputació de Barcelona (ODA), al CCCB, al Sitges Teatre Internacional i al KRTU durant els anys 2003-2009, entre d’altres.

Glòria Picazo. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Crítica i comissària d’exposicions independent. Ha col.laborat amb el capcMusée d’art contemporain de Bordeaux (França) i amb el MACBA de Barcelona, en els seus departaments de Recerca i Exposicions. Entre 2003 i 2015 va dirigir el Centre d’Art la Panera de Lleida. Ha col.laborat en revistes com ExitExpres, ExitBook, L’Avenç i Transversal.

Àlex Nogueras (Barcelona, 1973) és co-director de la galería Nogueras Blanchard, amb seus a Barcelona (des de 2004) i Madrid (des de 2012). Ha estat vicepresident del Consorcio de Galerías i President del GIC (Galeríes Independents de Catalunya). En l’actualitat és vicepresident d’Art Barcelona. Abans d’obrir el seu projecte galerístic ha treballat a institucions com la Fundació “la Caixa” o ICI (Independent Curators International), de Nova York. Ha estat professor del màster en Gestió de l’Art Actual de la Universitat de Barcelona (2008-2012).

Vicent Fibla és director del Centre d’Art Lo Pati d’Amposta, membre de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, i del festival multidisciplinari Eufònic – Arts Sonores i Visuals a les Terres de l’Ebre. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i ha portat a terme tasques de comissariat en espais i centres com Arts Santa Mònica o Fabra i Coats (Premi Miquel Casablancas), i ha estat col·laborador de diversos esdeveniments culturals i festivals cinematogràfics, musicals i multidisciplinaris.

Tertúlia: El cinema bastard, a càrrec d’Isaki Lacuesta, director de cinema

Divendres, 2 de desembre de 2011, a la sala Sagarra, a les 19.30 h

Conferència: El cinema bastard, a càrrec d’Isaki Lacuesta, director de cinema

Presenta: Toni rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

 

Isaki Lacuesta

Isaki Lacuesta, ha estat recentment guardonat amb la Concha de Oro del Festival Internacional de Cinema de San Sebastian el passat mes de setembre.

Parlarem sobre el cinema com a art impur per naturalesa, barrejat de moltes altres disciplines -literatura, pintura, música- que hi troben punt de trobada. Parlarem sobre la possibilitat d’un cinema que més enllà dels plantejaments narratius propis de la novel·la, sigui alhora poesia, prosa i assaig, recuperant tradicions narratives prèvies al realisme del segle XIX

Los pasos dobles

Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Toni Rodriguez Yuste – Isaki Lacuesta. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

 

 

 

 

 

Nuria Rodríguez Yuste, Gema Creus, Isaki Lacuesta; Rebecca Lewis

Cicle Art i Mercat. Tertúlia-sopar: La Biennal de Venècia 2009. La Comunitat inconfenssable. Projecte guanyador de Valentín Roma amb Joan Vila-Puig i Elvira Pujol; Daniel G. Andújar i Pedro G. Romero

Dimarts 27 d’octubre de 2009, a les 19.30 h, a la sala Pompeu Fabra

Cicle Art i Mercat

Tertúlia-sopar: La Biennal de Venècia 2009. La Comunitat inconfenssable. Projecte guanyador de Valentín Roma amb Joan Vila-Puig i Elvira Pujol; Daniel G. Andújar i Pedro G. Romero

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Iniciem un cicle de tertúlies sobre Art i Mercat, que pretén analitzar la situació actual de l’art, si estem en un moment de crisi o de transformació, si l’art és una bona inversió en temps de crisi, també parlarem del paper de l’artista, de les tendències, de la nova situació global, dels centres d’art, de les galeries, de les fires, dels esdeveniments i de la crítica.

Valentín Roma ha estat el comissari guanyador del concurs internacional que l’Institut Ramon Llull ha convocat per elaborar el projecte del pavelló de Catalunya a la 53a Biennal d’Arts Visuals de Venècia 2009. El projecte, La Comunitat inconfessable, inclou obres dels artistes, Pedro G. Romero, Daniel García Andújar, Elvira Pujol i Joan Vila-Puig.

Aquest any és la primera vegada que Catalunya participa amb pavelló propi.

Parlarem sobre aquest gran esdeveniment de l’art i sobre les seves particularitats en aquesta nova edició.

Valentín Roma, Joan Vila-Puig, Elvira Pujol; Daniel G. Andújar ,Pedro G. Romero, Toni Rodríguez Yuste i Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: La imatge de Barcelona a debat. Tertúlia-sopar:150 Aniversari del Pla Cerdà a través de les mirades dels arquitectes, Oriol Bohigas, Carme Pinós i de l’urbanista Jordi Borja

Dimarts 16 de juny de 2009, a les 19.30 h, sala Pompeu Fabra

Tertúlia-sopar. Cicle: La imatge de Barcelona a debat. 150 Aniversari del Pla Cerdà a través de les mirades dels arquitectes, Oriol Bohigas, Carme Pinós i de l’urbanista Jordi Borja

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès; Carme Pinós, Carme Pinós, arquitecta. Premi Nacional d’Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, 2008; Oriol Bohigas, arquitecte. President de l’Ateneu Barcelonès, i Jordi Borja geògraf-urbanista. Consultor internacional i professor universitari © Nuria Rodríguez Yuste

Amb aquesta tertúlia concloíem el cicle de tertúlies sobre la imatge de Barcelona i ho fem, quan es celebra i es compleix el 150 aniversari del Pla Cerdà. La setmana passada -dijous, 11 de juny de 2009-, es va inaugurar oficialment l’Any Cerdà. Es compleixen 150 anys del Pla de Reforma i Eixample, més conegut com Pla Cerdà, obra d’Ildefons Cerdà -1815-1876-, enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista, polític, un home polifacètic que va escriure La Teoria General de la Urbanización, obra pionera de l’especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l’urbanisme modern.

El seu projecte més important va ser la Reforma Urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com a Pla Cerdà, i que va crear l’actual barri de l’Eixample, que va suposar la major transformació de Barcelona. El Pla Cerdà, ha configurat i donat caràcter a Barcelona. Ha regulat, durant la primera meitat del segle, la major part del creixement urbà de la ciutat, de la qual n’és el símbol més potent. De fet, encara avui, parlar de Barcelona és parlar, de forma de conscient o inconscient de l’Eixample.

Ildefons Cerdà, va concebre l’expansió urbanística de la Barcelona emmurallada pensant en el benestar de les persones, amb carrers amplis i cases amb espais per a jardins que llavors van ser considerats un desaprofitament i que en els últims anys s’estan recuperant.

La seva aprovació va anar seguida d’una forta polèmica per haver estat imposat des del govern de l’estat espanyol en contra del Pla d’Antoni Rovira i Trías que havia guanyat un concurs de l’Ajuntament de Barcelona.

Els nostres convidats han intervingut a la nostra ciutat amb les seves actuacions d’arquitectura, teòriques, polítiques i urbanístiques, a canviar la imatge de Barcelona, la del 2009. Com per exemple, la ciutat olímpica configurada sota la direcció de l’arquitecte Oriol Bohigas; l’actuació del centre històric de Barcelona que inclou la plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, un edifici de vivendes i la façana posterior del Mercat de la Boqueria, de l’arquitecta Carme Pinós o amb les actuacions teòriques, amb el màster Gestió de la Ciutat, de l’urbanista i geògraf Jordi Borja.

© Nuria Rodríguez Yuste

Avui debatem amb els nostres convidats sobre el Pla Cerdà des de la perspectiva del temps, ens faran un recorregut des de fa 150 anys, tres mirades, tres llenguatges diferents sobre l’arquitectura i l’urbanisme, combinant el rigor amb la subjectivitat intrínseca que hi ha en cada ideari de les seves professions, amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement del personatge, Ildefons Cerdà i de la seva obra i, conseqüentment, reflexionar també sobre els processos de transformació que es projecten a la ciutat i a la seva àrea metropolitana, com la reforma de la Diagonal, el pas de l’AVE, l’estació de la Sagrera, la nova terminal de l’aeroport, el futur zoològic, la renovació del Poble Nou i l’aposta per l’àrea metropolitana, per posar alguns exemples.

Tots aquests interrogants i les seves respostes configuraran una forma de ser d’una ciutat multicultural com és Barcelona. Configurarà una imatge, la Barcelona del 2009.

Debat: Política i cultura. Es necessiten, es rebutgen, es manipulen?, a càrrec de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura; Enric Juliana, subdirector de La Vanguardia; Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista; Ferran Saez, professor de Ciències de la Informació de la Universitat Ramon Llull

Dimarts, 15 de maig de 2007, a les 19.30 h a la sala d’Actes

Debat: Política i cultura. Es necessiten, es rebutgen, es manipulen?, a càrrec de Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura; Enric Juliana, subdirector de La Vanguardia; Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista; Ferran Saez, professor de Ciències de la Informació de la Universitat Ramon Llull

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Joan Manuel Tresserras i Toni Rodríguez Yuste
© Nuria Rodríguez Yuste

El debat pretén reflexionar sobre el lloc que té la cultura en la política en la cultura i fins a quin punt són compatibles, es necessiten, es rebutgen o es manipulen.

La relació cultura i política és permanent. La cultura té un cost, però una nació cp, a Catalunya i una ciutat com a Barcelona que pretén ser metropolitana, no poden prescindir d’ella, perquè és vital per mantenir i desenvolupar la seva identitat col·lectiva.

és per tant que la democràcia del poder polític descansa en una identitat col·lectiva, la cultura que és ella mateixa un factor d’identitat i d’identificació, no pot restar al marge de les responsabilitats del poder polític que no pot desentendre’s de la cultura.

Un exemple de que la política necessita de la cultura, el podem trobar a la biennal de Brussel·les, que es celebrarà el proper mes de juny amb motiu de l’aniversari dels 50 anys de la Unió Europea, i que convertirà a la capital belga en una plataforma artística on reunirà tots els països europeus per primera vegada des de la seva llarga existència i es convertirà en el principal esdeveniment cultural de l’any i la implicarà en el debat sobre identitat i el paper d’Europa al món.

De forma similar ens podem preguntar si és possible una Unió Europea sense una identitat cultural compartida.

D’altra banda la cultura necesita de la política, del seu suport i dels seus recursos. Podem recordar la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, tot i que l’objectiu és despolitizar la cultura, també és veritat que se sustenta amb diners públics.

És per això que el poder públic no pot desentendre’s de subvencionar la creació artística i ja que són diner de tots ho ha de fer sense elitisme i sense parcialitat.

La relació cultura-política ha estat sempre i és permanent, cal evitar que l’una se subordini a l’altra, perquè cal preveure que serà de la cultura la que quedarà subordinada al poder polític, però tampoc els creadors culturals poden pretendre que el poder polític es beneficií en deetriment d’altres corrents culturals.

Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste, Xavier Bru de Sala i Enric Juliana
© Nuria Rodríguez Yuste

Oriol Bohigas, Toni Rodríguez Yuste, Xavier Bru de Sala i Enric Juliana
© Nuria Rodríguez Yuste

Taula rodona: El Consell de les Arts de Catalunya

5 de maig de 2005

Taula rodona: El Consell de les Arts de Catalunya, intervenen: Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista, Francesc Torres, artista visual i president de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya, Ezequiel Baró, membre de l’oficina del CCAC (Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya) i professor de la UB, Xavier Fina, membre de l’Oficina del CCAC i professor de la UB i Santi Lapeira, guionista i director de cinema.

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès

L’acte comptarà amb la presència de l’Honorable senyora Caterina Mieras, Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Francesc Torres, Ezequiel Baró, Toni Rodríguez Yuste, Xavier Fina, Xavier Bru de Sala i Santi Lapeira. Foto: Nuria Rodríguez YUste

Parlarem de la proposta que servirà de base per a l’elaboració de la Llei de Creació del Consell de la Cultura i de les Arts, a la Generalitat de Catalunya. Aquesta proposta ha estat elaborada pel Catedràtic d’Economia Política, Josep Maria Bricall i pels dos membres del seu equip de l’Oficina del Comissionat per al Consell de la Cultura i de les Arts, Xavier Fina i l’Ezequiel Baró