De l’humanisme renaixentista a l’humanisme digital: alguns apunts sobre ciència, art i espiritualitat
11 de novembre de 2020, a les 18:30 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6
A càrrec de David Jou, físic i poeta. President de la Fundació Joan Maragall.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció
David Jou i Toni Rodríguez Yuste Fotografia: Núria Rodríguez Yuste
Un dels punts més rellevants de la ciència a finals del Renaixement fou la transició de la cosmologia del model geocèntric al model heliocèntric. En el nostre moment històric, un dels aspectes més destacats de la ciència és la transició d’un paradigma materialista a un paradigma digital, basat en el concepte de la informació.
Toni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez YusteToni Rodríguez Yuste i David Jou. Foto: Nuria Rodríguez Yuste David Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez YusteDavid Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez YusteDavid Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez YusteDavid Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez YusteDavid Jou i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Imaginar l’invisible. Simbolisme, iconografia bizantina i espiritualitat
Chordi Cortés
Chordi Cortés, fundador i president de l’Associació Espanyola de la Icona “Yaroslav”, i fundador i president de l’Acadèmia Internacional d’Iconografia Bizantina i Russa
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
El Salvador en Glòria
Aquesta conferència, il·lustrada amb prop d’un centenar d’imatges, versa sobre la capacitat de l’home bizantí en revelar els valors espirituals, ocults sota les aparences de la matèria i donar fe de l’existència d’un món supra terrestre.
El relat teològic, religiós i artístic que es mostra en una icona és un missatge del diví. L’emissor del missatge és Déu, Déu és Invisible, és llum. Ego sum lux mundi.
Entre els segles VI i VIII es constitueixen les bases de l’estètica bizantina. Que evolucionarà fins al s XII, consolidant el seu llenguatge plàstic.
Chordi Cortés i Toni rodríguez Yuste ponent de la Secció d’Arts visuals
Les relacions entre l’art, la poesia, la ciència i l’espiritualitat, realitats diverses unides per una mateixa experiència sensible. L’objectiu, interrelacionar diferents disciplines per tal d’establir visions integradores del món. Diàleg i reflexió des de la mirada d’artistes, poetes, científics i intel·lectuals.
Dimecres 4 de febrer de 2020, a les 19 h. Sala Oriol d’actes Bohigas
L’espiritualitat de la ciència: reflexions i poemes
David Jou
David Jou, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Joan Maragall.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) ha estat durant quaranta anys professor de Física de la Matèria Condesada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Té publicada una àmpia obra de recerca especialitzada, d’assaig sobre ciències i humanitats, i de poesia. Entre altres obres ha publicat els assaigs Déu, cosmos, caos (horitzons del diàleg entre ciència i religió), La poesia de l’infinit (ciència i mistica), Introducción al mundo cuántico, Cerebro y universo (dos cosmologías), Les escriptures de l’univers (poemes sobre ciència), Poemes sobre ciència i fe, i Cant espiritual.
La ciència obre perspectives conceptuals noves sobre la realitat, i ensenya a observar amb nova llum detalls del món que ens envolta. Aquestes dos aspectes de la ciència poden obrir vies espirituals, entre contemplatives i teològiques. En la presentació, es comentarà i il·lustrarà aquests vessants, a través de poemes comentats sobre física quàntica, cosmologia, biologia molecular, neurociències, i evolució biològica.
Toni Rodríguez Yuste i David Jou – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
David Jou i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
David Jou i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
David Jou i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Toni Rodríguez Yuste i David Jou – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Nuria Rodríguez Yuste, adjunta a la Secció d’Arts Visuals i David Jou, membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Fundació Joan Maragall – Foto: Toni Rodriguez Yuste
14 de gener de 2020, a les 19 h a la Sala d’actes Oriol Bohigas
Nou cicle “Artistes catalans universals”
Joan Miró
La cultura ha marcat al llarg dels temps la identitat de Catalunya. Som un poble d’artistes: Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Gaudí, Antoni Tàpies… són alguns dels nostres artistes universals.
Analitzarem i difondrem nous aspectes de la vida i obra de les grans figures de l’àmbit artístic català.
Allò que Dalí deu a la natura
Vicent Santamaria de Mingo, escriptor i historiador de l’art.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció.
La imaginació surrealista consisteix molt sovint a distorsionar, manipular, transformar o simplement reproduir imatges ja existents, desplaçant-les del seu context original i ressituant-les en una nova trama de relacions iconogràfiques. Salvador Dalí va excel·lir en aquesta estratagema surrealista, i ho va fer al llarg de tota la seva vida artística.
L’home elàstic
Veurem alguns exemples d’aquesta manera de fer a partir d’una revista en concret que el pintor de Figueres va utilitzar reiteradament com a font de les seves creacions.
Dilluns, 9 de desembre 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. Carrer Canuda, 6. Barcelona
Cicle “ La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”
La transformació de l’espai artístic: L’impacte a la música, les arts plàstiques i la cultura popular
Pepe Ribas, Escriptor i fundador de la mítica revista llibertaria i contracultural Ajoblanco i Josep Maria Martí Font, Periodista i escriptor.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Al llarg de la dècada dels setanta es va produir un canvi sistèmic en l’imaginari cultural, seguint, en part els camins que ja apuntaven les moltes “revolucions” de la dècada anterior i obrint nous espais. En aquest sentit, un dels universos més determinants va ser la música; el rock en totes les seves variants, que va passar d’ocupar un espai accessori, a ser un element central que va actuar el principal referent generacional, el comú denominador identificatiu, sobre el qual s’inserien la resta de les experiències, des de les drogues al·lucinògenes (i més tard les opiáceas) fins al sexe, passant per la creació de mites referencials en la figura dels músics de rock.
El món de la música va ser especialment potent a Barcelona, on van sorgir tota mena de tendències, i multitud de grups, cantants i compositors. També va ser a Barcelona on es van editar la major part de les revistes especialitzades en música rock, com Vibracions, Popular1, i fins i tot on va anar a aterrar en la seva última època la veterana Disc Exprés.
Pepe Ribas, Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dimarts 26 de novembre, a les 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas.
Cicle “La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”
La contracultura viscuda
Nazario Luque, historietista i pintor, Miguel Gallardo, il·lustrador i dibuixant, i Xavier Mariscal, dibuixant i dissenyador.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Xavier Mariscal, Nazario Luque, Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo, entre d’altres artistes van ser protagonistes de la contracultura Underground de Barcelona i referents vincultats al món de la creació artística.
Als anys 70, Barcelona va viure una de les etapes més creatives. Una generació rupturista vinguda de tot l’Estat van crear un moviment underground, un espai de llibertat i il·lusió en el qual donaria lloc a una autència revolució en els costums i la cultura.
Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo van ser protagonistes de la contracultura Underground i referents culturals vinculats al món de la creació artística.
Durant els anys setanta la creació alternativa del còmic va sortir de la seva marginalitat, per entrar en un circuit molt més ample que va abastar a tot l’Estat Espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora.
Miguel Gallardo, Nazario Luque, Toni Rodríguez Yuste i Xavier Mariscal – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dijous 10 d’octubre de 2019, a les 19 h, a la Sala Verdaguer
Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6
Cicle “La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”
Mobilització llibertària en els anys 70
Pepe Ribas
Toni Puig
Amb Pepe Ribas, escriptor i fundador de la revista Ajoblanco, i Toni Puig, professor branding i màrqueting públic.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció
La inquietud social va evolucionar cap a una gran mobilització de base. La joventut va prendre la paraula i de la paraula va passar a l’acció. Una nova generació, empesa per la revolució cultural que va provocar el Nou Imaginari, les cultures rock i beat i les noves lluites d’alliberament en favor del canvi de costums i de polítiques, va crear l’antimilitarisme, la lluita contra la guerra de Vietnam i els moviments anticolonialistes, noves lluites i nous Moviments Socials que també van arribar a Espanya fins i tot abans de la mort de Franco. Va tenir el seu moment àlgid el 1977.
Nou cicle: La contracultura, cultura a la contra o nova cultura?
Barcelona va ser sacsejada als anys setanta per un nous valors i tendències socials i culturals que trencaven amb les normes establertes. Inicialment marginal, la contracultura es va vehicular especialment a la premsa, la música, el teatre, el cinema, la poesía, amb revistes com Star, Ajoblanco o l’aparició del còmic underground.
Conferència: D’El Rrollo enmasacarado a El Víbora: l’underground barceloní dels anys setanta
A càrrec del crític, editor i guionista de còmic català, Antoni Guiral Conti
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
L’any 1973 un grup de joves autors de còmics es van autoeditar a Barcelona el que seria el primer còmic underground espanyol, El Rrollo Enmascarado. Hereus del underground nord-americà, van desenvolupar una nova forma d’entendre els còmics, adreçada als adults, trencadora i renovadora. Desprès de publicar un llarg seguit de publicacions, alguns d’aquests autors van formar la base de la revista que va revolucionar el còmic a casa nostre: El Víbora.
Divendres 8, de març de 2019, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”
L’ART DE LA REVOLUCIÓ
Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.
Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB). Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?
Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
George Washington creuant el riu Delaware Emanuel Leutze
Martí Peran. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Llibertat il·luminant el món. L’estàtua de la llibertat. Va ser un obsequi de França al segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d’amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d’octubre de 1886.
Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.
Conferència Dodo: una il·lustradora al Berlín dels “feliços 20“, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dodo, és el nom artístic en que va ser coneguda Dörte Clara Wolf, una pintora i sobretot il·lustradora alemanya que en el Berlín d´entre guerres va ser molt popular per les portades de la prestigiosa revista berlinesa ULK, on feia càustiques critiques de la nova burgesia de l´època. L’obra de Dodó será motiu per comentar l’excéntrica vida social i cultural del Berlin d´aquells tumultuosos anys.
Dörte Clara Wolff-en el palco, 1929
Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste
Secció d'Arts Visuals 