Dijous, 12 de juny de 2014, 19.30 h, sala Verdaguer
Mirades, reflexions sobre la vida i obra de l’artista, Josep Maria Subirachs i Sitjar. Intervenen: Jordi Bonet i Armengol, arquitecte i exdirector i coordinador de les obres del temple expiatori de la Sagrada Família, Artur Ramon, galerista d’Artur Ramon Art, i Maria Palau Vives, periodista cultural, especialitzada en art, modera: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la secció d’Arts Plàstiques de l’Ateneu Barcelonès. Amb la presència de Judit Subirachs, filla d’artista
Josep Maria Subirachs Sitjar
L’escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d’art Josep Maria Subirachs, va nèixer a Barcelona, l’11 de març de 1927, va morir a dos quarts de deu de la nit del dilluns 7 d’abril de 2014, als 87 anys a Barcelona, després d’una llarga malaltia neurodegenerativa.
Subirachs destacà especialment en l’escultura, però també en altres tècniques com la pintura, el dibuix, el cartell, el tapís, el gravat, la il·lustració de llibres, el disseny de joies i l’encunyació de medalles. També realitzà nombroses escenografies per muntatges d’obres de teatre i ballet. Va exercir de professor d’art i, escriptor i col·laborador en revistes i diaris, crític d’art i conferenciant en universitats i acadèmies d’arreu del món. En la seva llarga trajectòria passà per diverses fases —nocentisme, expressionissta, abstracte, nova figuració-, períodes gairebé sempre caracteritzats per les formes geomètriques, les línies rectes i anguloses, i les textures rugoses.
En la seva obra, Subirachs sintetitzà el mestratge tècnic i la puresa de materials i textures amb l’afany per comunicar i expressar un llenguatge simbòlic i transcendental, a través de la creació d’un univers propi de referents iconogràfics que fan de la seva producció un corpus personal i particular àmpliament reconegut a tot el món. Per l’escultor barceloní l’art era una forma de reivindicar la vida i la creació enfront de la mort i la destrucció. Afirmà que:
El fet decisiu que ens mostra la raó profunda del perquè existeix l’art és la consciència que els humans tenim de la mort. L’art, pel caràcter intemporal de l’obra i pel seu valor metafísic, és el que veritablement s’oposa a la mort. L’ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es rebel·la i inventa l’art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant.
Subirachs, va realitzar una infinitat d’obres, la majoria monuments públics, però sens dubte la seva obra magna va ser el disseny i l’escultura de la façana de la Passió del temple de la Sagrada Família de Barcelona, que va realitzar entre el 1987 i el 2005, una obra molt criticada contra la qual es va organitzar una manifestació el 1990.
Va viure on va treballar, en un modest habitatge ubicat a la Sagrada Família, igual que havia fet l’arquitecte Antoni Gaudí. La ubicació de la seva estada i que no li imposessin un estil determinat van ser les dues condicions que Subirachs va posar per acceptar l’encàrrec, el 1986.
Façana de la Passió, Temple Expiatori de la Sagrada Família
Vint anys després, el 2005, va donar per finalitzada la seva obra per a la Sagrada Família, consistent en més de 100 figures esculpides en pedra i quatre portes de bronze, i en què es recreen els dos últims dies de Jesús amb un expressionisme figuratiu i dramàtic .
Autorretrat de Subirachs a la façana de la Passió de la Sagrada Família
Deixeble d’Enric Casanovas, amb qui va treballar només uns mesos perquè va morir en 1948, i ajudant d’Enric Monjo, del qual va aprendre les tècniques, passà d’un inicial noucentisme a un estil un estil expressiu i esquemàtic, d’on derivà cap a l’abstracció.[ Va ser l’escultor més representatiu de l’avantguardisme català de la postguerra, i la seva Evocació marinera, a la Barceloneta, va ser la primera escultura abstracta que s’instal·là en una via pública a Catalunya (1958-60).
Posteriorment reintroduí la figuració en la seva obra però amb un tractament anticonvencional, jugant amb la il·lusió de contraposar el positiu i el negatiu, amb freqüents cites a imatges mitològiques i sovint amb un erotisme evident. Ha fet tant escultures de format domèstic i medalles com grans monuments, a Barcelona, a Mèxic, a Seül i a moltes altres ciutats del món. Molt sovint ha concebut revestiments escultòrics aplicats a l’arquitectura.
Subirachs va marcar una fita amb Forma 212 (1957), primera obra abstracta que es va situar en un espai públic de la ciutat de Barcelona i primera d’una llarga llista d’intervencions públiques de Subirachs, com Les Taules de la Llei (1960), realitzada a la façana de la facultat de dret de la Universitat de Barcelona (UB) amb Antoni Cumella, Evocació Marinera (1960), al barri de la Barceloneta-i no exempta de polèmica–, Monument a Narcís Monturiol (1963), i Monument a Ramon Llull (1976) a Montserrat.
Subirachs. Forma 212
És especialment rellevant el conjunt de 13 monumentals figures, quatre portes de bronze i diversos elements decoratius realitzat per al santuari de la Mare de Déu del Camí de Lleó, obra que culmina l’etapa expressionista de l’escultor i que es considera una fita en l’escultura espanyola del segle XX.
Amb una beca per ampliar estudis va viatjar a París i posteriorment a Bèlgica, convidat pel pintor Luc Peire, que va descobrir les seves obres al Saló d’Octubre de Barcelona, trobada en què Subirachs va participar de 1949 a 1957.
Monument al President Macià
PREMIS I RECONEIXEMENTS
Al llarg de la seva carrera ha estat distingit com a membre de la Reial Acadèmica Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, Corresponding Member de la Hispanic Society of america de Nova York, Officier dans l’Ordre des Arts el des Lettres de França. Personnalité de l’Année 1987, distinció internacional atorgada per la seva aportació al món de les Arts a Paris, a l’any 1987 i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya a l’any 1982, la medalla de la Universitat Autònoma de Barcelona i la medalla d’honor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria l’any 2003.
Jordi Bonet Armengol, Maria Palau Vives, Toni Rodríguez Yuste, Judit Subirachs i Artur Ramon
Secció d'Arts Visuals 