Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi. Tertúlia-sopar: Estratègies per ressituar l’oferta de Barcelona i Catalunya al mateix nivell que les ciutats europees amb les quals competeix, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor.

Dimarts 12 de març de 2013, 19.30 h, sala Sagarra

Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès

Tertúlia-sopar: Estratègies per ressituar l’oferta de Barcelona i Catalunya al mateix nivell que les ciutats europees amb les quals competeix, tant en l’àmbit museístic i de galeries, com en el de la música i les altres ofertes culturals, a càrrec de Josep Maria Martí Font,  periodista i escriptor.

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

 

Josep Maria Martí Font i toni Rodríguez Yuste

Londres, per posar un exemple, tindrà en 2013 un festival al llarg de tot l’any inspirat pel llibre del crític nord-americà Alex Ross, The rest is noise – El ruido eterno -, que travessa la música clàssica del segle XX. Ofertes d’aquesta mena queden molt lluny del model tradicional.

Cicle: Tertúlia-sopar: La indústria cultural i els mitjans de comunicació: una relació cada vegada més incestuosa, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

Dimarts 26 de febrer de 2013, a les 19.30 h, sala Sagarra

Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – amb la col.laboració de l’Ateneu BarcelonèsLa cultura i les arts en el pou de la crisi

Tertúlia-sopar: La indústria cultural i els mitjans de comunicació: una relació cada vegada més incestuosa, a càrrec de Josep Maria Martí Font,  periodista i escriptor.

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

La crisi de la premsa escrita està generant una relació de major dependència dels mitjans respecte als grans productors de continguts, nou eufemisme per designar tot el que és creativitat.

Josep Maria Marí Font. 1950

Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.

Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).

Tertúlia: Juan Bufill. Expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo, televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari i crític d’art

Dimarts 19 de juny de 2012, 19.30 h sala Pompeu Fabra

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

Cicle organitzat conjuntament amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Tertúlia: Juan Bufill. Expressió en poesia, fotografia, cinema, vídeo, televisió, assaig, periodisme, exposició i còmic, a càrrec de Juan Bufill, poeta, artista multidisciplinari, crític d’art

Modera: Toni rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts visuals de l’Ateneu Barcelonès 

Es projectarà el seu vídeo – Signaturas (síntesis) – (2008)  i fragments seus com a creador i guionista del programa Arsenal (TV3, 1985-1987).

Juan Bufill. Foto: Fum  

Juan Bufill va néixer a Barcelona el 19 de desembre de 1955. La seva trajectòria artística i professional s’ha desplegat a moltes disciplines, en una època en què es premia l’especialització. Des de 1975, la seva principal dedicació és la poesia, però també ha desenvolupat una àmplia tasca en la fotografia, el cinema experimental, el vídeo i la televisió, la crítica d’art, de cinema i de música, el periodisme cultural, el còmic i la organització o comissariat d’exposicions.

Va ser creador i guionista d’Arsenal, un programa setmanal que va emetre TV3 (Televisió de Catalunya) entre 1985 i 1987, i director d’El viatge de Robert Wyatt (1987) i Buñuel (1989-90). El seu cinema experimental va tenir circulació internacional (Biennal de Sao Paulo el 1981, Centre Georges Pompidou el 1982) i la seva recent Signatures (síntesi), de 2008, s’ha inclòs en l’antologia de cinema experimental espanyol Del éxtasis al arrebato, que presentaran centres com la Tate Modern de Londres i el Reina Sofia de Madrid entre 2009 i 2011.

Fins ara ha publicat només una molt petita part de la seva extensa obra poètica. Destaquen “Subespècies humanes” (Península, 1992) i tres llibres de bibliòfil en col · laboració amb Masafumi Yamamoto: “Minerals” (Tabelaria, 1997), “Parts d’un món lleuger / Parts d’un món Lleuger” (Casa Àsia, 2007, que inclou els seus 27 primers poemes en català) i “A través” (2009).

Des de 1976 ha publicat crítiques d’art, sobretot a “La Vanguardia” (des de 1993), així com textos sobre altres arts (ocasionalment literatura i còmic) i ha organitzat exposicions, des de “Tintín a Barcelona” (Fundació Joan Miró, 1984) a “Cinemavisió” (Macba, 2006). 

Juan Bufill i Toni Rodríguez Yuste

Juan Bufill, Toni Rodríguez Yuste, Rebeca Lewis, Gemma Creus…

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Visita comentada a l’exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Dijous 24 de maig de 2012, a les 17 h al Palau Robert, a les 17 h passeig de Gràcia, 107 Barcelona

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris.

Visita comentada a l’exposició: Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – i l’Ateneu Barcelonès

El Palau Robert descobreix l’univers creatiu de Ferran Adrià

L’exposició Ferran Adrià i el Bulli. Risc, llibertat i creativitat descobreix l’univers creatiu, el talent i tota la capacitat d’innovar que Ferran Adrià, el cuiner més influent de finals del segle XX i principis del XXI, ha aplicat en la gastronomia. La mostra, produïda per la Generalitat, es pot visitar del 2 de febrer de 2012 al 3 de febrer de 2013, a la Sala 3 del Palau Robert de Barcelona.

Ferran Adrià ha esdevingut, amb el pas dels anys, una icona de la gastronomia mundial. La tasca feta des d’el Bulli, considerat el millor restaurant del món durant cinc anys consecutius, ha merescut el reconeixement mundial i ha marcat el camí de la cuina del futur. Els noms de Ferran Adrià, Juli Soler, Albert Adrià i de tot l’equip creatiu d’el Bulli s’associen amb valors com ara la reflexió, el talent, la innovació, el lideratge, el treball en equip, l’obra ben feta, la internacionalització i la solidaritat. Una feina que va més enllà de l’àmbit estrictament gastronòmic i n’abasta altres com l’art i la tecnologia.

La mostra arriba després que el Bulli tanqués les portes al juliol per reinventar-se en el Bulli foundation, centre d’experimentació i d’innovació gastronòmica que difondrà les seves creacions per Internet a partir del 2014.

L’exposició la produeix la Generalitat, amb el patrocini d’Estrella Damm, la Caixa i Telefònica,  i amb  la col·laboració de Casa Tarradellas. El Palau Robert, amb aquesta fórmula, suma esforços entre els sectors públics i privats per tirar endavant projectes expositius ambiciosos com aquest,  de gran ressò internacional.

Ponts entre la cuina i altres àmbits

Ferran Adrià i el seu equip han establert un diàleg viu amb altres disciplines. Aquesta voluntat creativa i innovadora ha fet que impartís cursos a Harvard i que hagi rebut distincions acadèmiques com el doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona (2007), la d’Aberdeen (2008) o la Politècnica de València (2010). La seva passió per la creativitat el va dur a tenir un feed-back molt especial amb el pintor britànic Richard Hamilton, pioner de l’art pop i el client més antic d’el Bulli, i a ser el 2007 el convidat en la Mostra d’Art Contemporani Documenta 12, a Kassel, que li va atorgar la categoria de creador. També cal destacar la seva aportació a la creació de la Fundació Alícia per fomentar el diàleg entre educació i salut, el fet que centres importants d’estudis empresarials com ara ESADE, Harvard o Berkeley actuïn com a veritables observatoris de la cuina i de Ferran Adrià i el Bulli, o que el músic Bruno Mantovani dediqués una composició per a orquestra a la seva cuina.

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula Chico y Rita (2010)

Divendres 16 de març de 2012, a les 19 h a la sala Oriol Bohigas

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

Presentació, projecció i col•loqui de la pel•lícula Chico y Rita (2010), hi intervindran: Santi Errando, codirector del film i Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Plàstiques.

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Toni Rodríguez Yuste i Santi Errando. foto: Nuria rodríguez Yuste 

 

 

 

Chico i Rita. Dir. Fernando Trueba, Javier Mariscal i Tono Errando

 

Chico i Rita viuen una apassionada història d’amor, a final dels anys quaranta a Cuba. Chico és un jove pianista enamorat del jazz, i Rita somia  amb ser una gran cantant. Des de que es van conèixer en un ball en un club de l’Havana, el destí els va unint i separant, com als personatge d’un bolero.

Projecció i col•loqui de la pel•lícula Chico y Rita (2010). Santi Errando i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Toni Rodríguez Yuste, Santi Errando, Núria Rodríguez Yuste i Gemma Creus

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Visita comentada: Construir sobre el construït, que farà personalment l’arquitecte Fermín Vázquez

Dissabte, 11 de febrer de 2012, de 10 a 13 h

Visita comentada exclusiva pels socis de l’Ateneu Barcelonès que farà personalment l’arquitecte Fermín Vázquez

• Oficines Mestre Nicolau, MN19, Mestre Nicolau, 19
• Remodelació Josep Tarradellas, 123. Av. Josep Tarradellas, 123

Coordinadora: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Fermín Vázquez

En un món de recursos limitats, el més sostenible és reutilitzar l’existent. Dos exemples propers de rehabilitació d’edificis amb dues aproximacions completament diferents:

• Un sobre un edifici obra de Francesc Mitjans. L’objectiu d la intervenció és recuperar l’edifici i mantenir el patrimoni arquitectònic de la ciutat.
• L’altra, una transformació integral  d’un edifici d’escàs interès i amb greus problemes estructurals, convertint-lo en un petit símbol de contemporaneïtat en un entorn monòton.

Oficines Mestre Nicolau, MN19

La rehabilitació d’aquest edifici entre mitjaneres, amb greus problemes estructurals permet la seva transformació en un edifici corporatiu. Es va tenir en consideració la necessitat d’aconseguir  el nivell de flexibilitat i de serveis demanats, així com projectar una nova façana que l’identifiqués com a un edifici modern, corporatiu, fent servir el color com a instrument diferenciador.

A la façana, lames de vidre transparent colorejat formant un pla davant del tancament. El conjunt es disposa de forma gradual en quant al color i intensitat. En horitzontal, la gradació dels colors varia de groc a ataronjat, prenent prestats les tonalitats dels tendals dels balcons que l’envolten. En vertical, la densitat de les lamines ve determinat per la radiació solar i la dimensió del carrer, que fan més necessària la protecció a les plantes superiors.

El forjat de la planta baixa es va reconstruir al nivell de la cota de carrer, mentre que el forjat del soterrani es va elevar per obtenir un menor desenvolupament de la rampa de l’aparcament. En interiorisme, el color aplicat a l’exterior s’extrapola a un marcat grafisme que dóna unitat i caràcter a l’edifici.

Com a criteri general d’actuació s’ha prestés en tot moment recuperar la imatge original de l’edifici mitjançant la utilització de nous materials i sistemes constructius més resistents i que garanteixin una bona conservació de l’edifici en els propers anys.

L’antic edifici Harry Walker es considera un dels millors exemples d’arquitectura barcelonina dels anys 60. Per això, era absolutament prioritari per a la seva conservació una rehabilitació integral de totes les façanes. Així la proposta de rehabilitació es centra en substituir la fusteria metàl•lica existents per una que complís les exigències necessàries de seguretat, aïllament tèrmic, acústic i d’estanquitat, substituir per vidres de seguretat tots els envidraments, substituir totes les peces de pedra de façana per un nou revestiment lleuger a les zones originàriament aplacades amb pissarra, recuperant l’esperit original i solucionant problemes d’estanqueïtat i aïllament, i finalment, eliminar totes les peces sobreposades existents a les façanes.

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Conferència: Front portuari de Porto Alegre: l’experiència de Barcelona a Amèrica, a càrrec de Fermín Vàzquez, arquitecte

Dimarts, 7 de febrer de 2012, a les 19.30 h a la sala Verdaguer

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món

Conferència: Front portuari de Porto Alegre: l’experiència de Barcelona a Amèrica, a càrrec de Fermín Vázquez, arquitecte

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Toni Rodríguez Yuste i Fermín Vázquez

Fermín Vázquez (Madrid, 1961) és arquitecte i urbanista espanyol llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM). Fermín Vázquez funda l’estudi b720 Fermín Vázquez Arquitectes el 1997, del qual és director des de llavors. Compagina habitualment la pràctica professional amb la docència i ha exercit com a professor de projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i a l’École d’Architecture et de Paysage de Bordeaux. En l’actualitat, imparteix classes a la Universitat Europea de Madrid. A més, realitza conferències i tallers en institucions i universitats per tot el món, al mateix temps que col·labora de forma puntual en publicacions especialitzades.

Ordenació del front marítim de Porto Alegre. Concurs Internacional de Concessió – Primer Premi

L’antic port de Porto Alegre – Brasil -, amb el seu centre històric, va quedar en desús fa molt temps. Després de gairebé 40 anys de debat sobre com incorporar-lo a la ciutat, aquest any per fi començaran les obres  d’una transformació projectada a Barcelona. Es tracta d’una actuació essencial per recuperar el centre històric de la ciutat, sobre una àrea de més de 30 hectàrees i 2,5 Km de front portuari i amb els muncials de futbol de 2014 com a objectiu.

La transformació del Cais Mauá suposa la intervenció en 2,5 Km. de front fluvial i 244.285 m2 d’edificació. Aquesta actuació inclou rehabilitar les antigues llotges en zones temàtiques d’oci i petit comerç, tot minimitzant els efectes de l’actual barrera de protecció existent entre ciutat i el front marítim. Les gran edificacions se situen en els extrems de la intervenció: dues torres d’oficines en un extrem i un hotel amb centre de convencions i un centre comercial en el costat oposat.

La rehabilitació de Cais Muá possibilita introduir elements edificatius singulars que conviuen en harmonia amb el patrimoni de la ciutat i que alhora potencien la imatge de centralitat. Per aconseguir-lo s’ha treballat intensament en la connexió de l’àrea central de la ciutat i el moll, lligant el teixit que avui en dia està forjant. Tanmateix s’ha provocat una sinèrgia urbana entre elli s’ha recuperat la llacuna Gualba per a la ciutat. D’aquesta manera, en contraposició al patró ortogonal i rígid de la ciutat, molls i places fluctuants s’endinsaran a la circulació per als vianants, amb una especial atenció al tractament paisatgístic que inclourà àrees protegides a les edificacions i les zones de pàrquing.

Gemma Creus, Rebecca Lewis, Fermín Vázquez, Toni Rodríguez Yuste, Isabel Marfany, Núria i Raimon Rodríguez Yuste

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades. Conferència: Tatsumi i Taniguchi Reflexions dibuixades de la societat japonesa, a càrrec de Carles Santamaria Martínez

Dimecres 26 d’octubre de 2011, a les 19.30 h a la Sala d’Actes

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades

Conferència: Tatsumi i Taniguchi Reflexions dibuixades de la societat japonesa, a càrrec de Carles Santamaria  Martínez, director del Saló Internacional del Manga i del Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Cicle organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

L’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – col·laboren amb el XVII Saló Internacional del Manga de 2011

Carles Santamaria i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó – Catalunya mirades creuades. Tertúlia-sopar: Manga, el còmic que ha canviat la manera d’explicar històries, a càrrec de Santi Casas

Dimarts 18 d’octubre de 2011, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra 

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó – Catalunya mirades creuades

Tertúlia-sopar: Manga, el còmic que ha canviat la manera d’explicar històries, a càrrec de Santi Casas, il·lustrador i coordinador d’IKARI STUDIO i professor de l’Escola JOSO de Còmic de Barcelona.

Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Aquest cicle ha estat organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC – i l’Ateneu Barcelonès

L’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC – col·laboren amb aquesta activitat i amb la conferència del 26 d’octubre de 2011 amb  el XVII Saló Internacional del Manga – del 29 d’octubre a l’1 de novembre de 2011 –

Santi Casas. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Santi Casas està especialitzat en produccions de caràcter juvenil i estètica manga. Dins de la indústria del còmic ha treballat com a dibuixant, colorista i guinista col·laborant amb algunes de les més grans editorials del sector com DC, Marvel, IDW, Planeta… També com a editor i coordinador de projectes. La seva faceta d’il·lustrador l’ha portat també a treballar en el món dels videojocs com dissenyador de personatges i entorns. Una de les obres més conegudes és la col·lecció de llibres “Monster book of Manga” d’Harper Collins amb edicions arreu del món.

El manga és des de fa més de 40 anys el mitjà i tipus de còmic més influent en totes les arts seqüèncials i narratives dels últims temps. És dins del manga on moltes vegades trobem, no solament els personatges, paisatges i aventures que més han captivat les noves generacions de lectors, si no que a més, també, els experiments narratius i visuals més agosarats. El manga per la seva idiosincràcia, el seu format i l’amplitud del seu mercat ha estat un terreny de proves en constant renovació que ha brindat la possibilitat a centenars de creadors de seguir experimentant amb la manera de crear i de llegir històries.

La seva influència ha deixat una empremta inesborrable dins el cinema d’animació, el cinema i els videojocs, on molts consideren que està el futur de les arts narratives i l’entreteniment.

 

La tertúlia vol posar sobre la taula quins son aquests trets diferencials que han portat el manga a sortir de les seves fronteres i convertir-se en un fenòmen global que ha portat centenars de nous lectors al còmic, espectadors als cinemes i aficionats als videojocs i moltes altres formes d’oci que comparteixen el nexe comú en la seva influència del còmic japonès.

Santi Casas. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Santi Casas, Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Jordi Costa, Enrique Ventura, Gemma Creus, Rebecca Lewis i Núria Rodríguez Yuste 

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades. Conferència: Ikebana i el jardí japonès, a càrrec de Azusa Kito

Dimarts, 27 de setembre de 2011, a les 19.30 h a la Sala d’Actes

Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades

Conferència: Ikebana i el jardí japonès, a càrrec de Azusa Kito, artista i mestre d’Ikebana i cerimònia del té japonès

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Aquest cicle està organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC-

 Ikebana d’Azusa Kito

Ikebana és una paraula japonesa que significa flors vives. Aquest art floral pretén reproduir la naturalesa, no com un objecte mort, sinó amb tota la seva frescor i vitalitat. A l’Ikebana la natura no mor en esdevenir art, sinó que cobra una nova vida en entrar a les nostres llars com un ornament sensible que ens parla amb el llenguatge vegetal de les plantes i les flors.

Aquesta conferència ens donarà les claus del minimalisme de l’Ikebana i del jardí japonès.

Azusa Kito neix a Tòquio. Al voltant del 1980 s’especialitza en el món de les flors. Obté el diploma d’Ikebana -art floral japonès- a l’escola Ikenobo, mestra en Keisen Flower School al Japó. A mitjans de 1970 s’especialitza en el món de la cerimònia del té japonès.

A partir de 1995 realitza vàries demostracions florals Ikebana a Catalunya, entre d’altres: al Pavelló Mies van der Rohe, al Museu d’Etnologia de Barcelona, al Jardí Botànic… A l’any 2000 presenta la seva exposició individual Tokibana Nisen a la Galeria Forma Libera de Barcelona. En els anys 2001, 2004 i 2006 participa a Girona Temps de Flors amb els seus amics. Al 2008 realitza l’exposició de jardí japonès Waniwa a Casa Àsia.

Al 1994 crea la seva empresa-estudi  Hanamizuki a Barcelona, de decoració floral i d’ensenyament en diversos camps de la cultura japonesa.

Azusa Kito. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Azusa Kito i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste