Toni Rodríguez Yuste a l’Ateneu Barcelonès del 2003 al 2020

Barcelona, 17 de desembre de 2020

Toni Rodríguez Yuste a l’Ateneu Barcelonès del 2003 al 2020

Des que era petita em fascinaven els colors i les formes, les seves interaccions, els seus canvis infinits, el moviment, això em feia reflexionar constantment durant tota la meva vida sobre l’art i l’estètica.

Quan vaig començar a l’Ateneu com a ponent de la Secció d’Arts Plàstiques a l’any 2003, la meva “obsessió”, era com explicar l’art de forma no convencional, havia de buscar un altre llenguatge menys freqüent i vaig pensar que ho explicaria des de la mirada d’altres disciplines i així vaig començar amb un cicle multidisciplinari:  L’Art vinculat a altres disciplines.

Els cicles multidisciplinaris sempre han estat presents en totes les meves candidatures, amb l’objectiu de reflexionar sobre l’Art des d’una altra perspectiva, mitjançant les relacions que hi ha entre l’Art i les altres disciplines, i així poder ampliar el concepte de l’Art des d’una mirada global que ens pugui donar una millor comprensió de l’Art i de la vida.

L’Art hi ha que buscar-lo en la totalitat de les coses, està implicit en la filosofia, la ciència, la religió, la poesia, les matemàtiques… per tant, entenc l’Art des d’una experiència de la pròpia vida.

Aquest desig ho he tingut present sempre en totes les meves candidatures i és per això que m’acomiado amb un altre cicle multidisciplinari: Espiritualitat, Poesia, Ciència i Art.

Ha estat tota una aventura, així ho he viscut.

Toni Rodríguez Yuste

 

Toni Rodríguez Yuste

  • Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, especialitat: Pintura
  • Tècnica superior d’Arts Plàstiques i Disseny: Pintura Mural. Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona
  • Artista Visual
  • Gestora Cultural
  • Ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès (del 2003 al 2014 i del 2017 al 2020)
  • Membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès (2014 al 2017). Vocal Tercera  designada com la responsable de la Junta de les activitats de l’àmbit de l’art
  • Premi de Pintura de la Sala Parés
  • Professora de Dibuix i Pintura
  • Fundadora de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència
  • Tècnica en Ciencia Socials de l’Ajuntament de Barcelona, fins el març de 2017
  • Beca atorgada per la Facultat de Belles Arts per a realizar el projecte d’investigació de Pintura a la Facultat Polytechinc of Leeds – Anglaterra –

     

    Núria Rodríguez Yuste

    • Adjunta i responsable de Comunicació de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès (del 2003 al2014 i del 2017 al 2020)
    • Llicenciada en Belles Arts, per la Facultat de Belles Arts  de la Universitat de Barcelona
    • Tècnica Superior d’Arts Plàstiques i Disseny: pintura mural per a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics
    • Artista Visual
    • Community manager
    • Gestora i promotora cultural, en l’àmbit museístic – programació i disseny d’activitats,  difusió i comunicació,  educació – i en el privat i en l’associatiu.
    • Responsable del Departament de Comunicació i d’Educació del Museu de Ceràmica. Institut de Cultura – ICUB – de l’Ajuntament de Barcelona – 1997-2001-
    • Responsable dels Programes Pedagògics al Museu d’art precolombí Barbier-Müeller, Institut de Cultura -ICUB-  de l’Ajuntament de Barcelona -1996-1997 –
    • Assessora Tècnica Comercial per a la Universitat de Barcelona, la  Cambra de Comerç de Barcelona i l’Escola de Negocis Les Heures
    • Responsable de Promoció Econòmica del Districte de l’Eixample. Ajuntament de Barcelona – 2001-2009 –
    • Ha estat Tècnica de Barri, de Comerç, de Turisme, de Medi Ambient i Sostenibilitat al Districte d’Horta-Guinardó, Ajuntament de Barcelona, (entre 2009 i el 2020 –
    • Presidenta de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – des del 2010

    Després d’una intensa i llarga trajectòria professional a l’Ateneu Barcelonès com a ponent de la Secció d’Arts Visuals des de l’any 2003 al 2014, i des del 2017 al 2020, i com a Membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès del 2014 al 2017, ara és el moment d’acomiadar-me de vosaltres, no abans d’agrair-vos el vostre suport i confiança en el decurs d’aquests anys que ens ha permès desenvolupar els diferents programes electorals, dissenyats des de la creativitat element clau en la gestió de projectes on es contemplava una gran diversitat de temàtiques sobre l’art i des de diferents disciplines, innovant la forma de difondre el coneixement de l’Art, de forma més àmplia i suggeridora.

    En aquest llarg recorregut hem aconseguit molts dels objectius que ens vam marcar. Hem gaudit de la presència de persones tan influents en el món de la cultura i tan especials com els recordats: Joan Hernàndez Pijoan, Albert Ràfols-Casamada, Lluís Racionero, Jorge Wagensberg, Josep M. Huertas, Oriol Maspons…,  i d’altres personalitats com l’Oriol Bohigas, Ferran Mascarell, Xavier Rubert de Ventós, Antoni Miralda, Eduard Arranz-Bravo, Isaki Lacuesta, Joan Pere Viladecans, Colita, Román Gubern, Josep M. Cadena, Victòria Combalia, Xavier Mariscal, Pep Bou, Cesc Gelabert, Carlos Ferrater, Josep Maria Martí font, Pepe Ribas…

    Cal remarcar actes com el debat sobre el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya i el debat de Política i Cultura. Hem participat en esdeveniments de la ciutat com la Fira Internacional de Videoart LOOP, l’Any Brossa, la Fira Internacional del Còmic i del Manga, Ramblaparaules. Hem reflexionat sobre la cultura, les arts i el pensament contemporani, sobre el mercat de l’art, el paper de la dona en el món del art, de les noves tendències a les arts visuals, de la història de l’art, de la crítica i del mercat art, de les tradicions populars, debats d’actualitat…

    Hem impulsat convenis de col·laboració amb altres entitats Ficomic, Centre Artístic de Sant Lluc.

    Com a Vocal Tercera de la Junta Directiva, designada responsable de les activitats de l’àmbit de l’art, vaig participar activament en la Programació de l’Any del soci i proposar i participar a la gestió de la signatura del Conveni de col·laboració amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu amb el Liceu en el marc del projecte de desenvolupament de l’Eix de la Rambla, amb l’objectiu de promoure el coneixement i l’afició a la música en general i a l’òpera en particular, vam impulsar conjuntament una sèrie d’activitats de caràcter divulgatiu i introductori al món de l’òpera.

    Hem potenciat la Secció d’Arts Visuals creant un espai de relació i de coneixement, oberta i participativa, un espai de diàleg i de debat, organitzant actes culturals, multidisciplinàries, didàctiques i lúdiques, amb l’objectiu de gaudir de l’art i de la cultura.  Hem tingut l’oportunitat de visitar els tallers d’artistes, de sopar amb els convidats, de gaudir de tertúlies, d’espectacles, itineraris culturals, projecció de pel·lícules, de viatjar… i prioritzant la comunicació, la Secció d’Arts Visuals ha esta pionera en engegar les xarxes socials creant el primer blog de l’Ateneu, dissenyant butlletins mensuals… oberta als suggeriments dels socis, propostes que s’han incorporat a la programació de la Secció.

    Agrair la participació dels conferenciants: artistes, historiadors, científics, filòsofs, poetes… d’institucions, centres d’art…, a les personalitats rellevants de la cultura, de l’art i de la ciència, que ens han transmès  els seus coneixements i les seves experiències.

    Agrair el suport de la Nuria Rodríguez Yuste que ha estat l’Adjunta i la responsable de Comunicació de la Secció d’Arts Visuals des del 2003.

    Agrair a tots i totes els que formem part del nostre Ateneu.

    Han estat quasi dues dècades treballant desinteressadament per l’Ateneu amb la implicació i la passió que requereix la cultura i l’art.

    Ha estat un honor.

    Toni Rodríguez Yuste

     

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 29 D’OCTUBRE DE 2020

    CANDIDATURA TONI RODRIGUEZ YUSTE_29_0_2020

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 25 D’OCTUBRE DE 2017

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 27 D’OCTUBRE DE 2011

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 13 DE MARÇ DE 2008

    COMIAT DE LA TONI RODRÍGUEZ YUSTE

    Vídeo: Nuria Rodríguez Yuste
    Música: Jan Johansson. Jazz på svenska

    La contracultura viscuda

    Dimarts 26 de novembre, a les 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas. 

    Cicle “La contracultura: cultura a la contra o nova cultura?”

    La contracultura viscuda

    Nazario Luque, historietista i pintor,  Miguel Gallardo, il·lustrador i dibuixant, i Xavier Mariscal, dibuixant i dissenyador.

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

    Xavier Mariscal, Nazario Luque, Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo, entre d’altres artistes van ser protagonistes de la contracultura Underground de Barcelona i referents vincultats al món de la creació artística.

    Als anys 70, Barcelona va viure una de les etapes més creatives. Una generació rupturista vinguda de tot l’Estat van crear un moviment underground, un espai de llibertat i il·lusió en el qual donaria lloc a una autència revolució en els costums i la cultura.

    Nazario, Mariscal i Miguel Gallardo van ser protagonistes de la contracultura Underground i referents culturals vinculats al món de la creació artística.

    Durant els anys setanta la creació alternativa del còmic va sortir de la seva marginalitat, per entrar en un circuit molt més ample que va abastar a tot l’Estat Espanyol gràcies a la sortida de la revista El Víbora.

    Miguel Gallardo, Nazario Luque, Toni Rodríguez Yuste i Xavier Mariscal – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Dodo: una il·lustradora al Berlín dels “feliços 20”

    Dimecres 6, de juny de 2018, sala Verdaguer

    Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.

    Conferència Dodo:  una il·lustradora al Berlín dels “feliços 20“, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora.

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Dodo, és el nom artístic en que va ser coneguda Dörte Clara Wolf, una pintora i sobretot il·lustradora alemanya que en el Berlín d´entre guerres va ser molt popular per les portades de la prestigiosa revista berlinesa ULK, on feia càustiques critiques de la nova burgesia de l´època. L’obra de Dodó será motiu per comentar l’excéntrica vida social i cultural del Berlin d´aquells tumultuosos anys.

    Dörte Clara Wolff-en el palco, 1929

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay

    Dijous, 17 de maig de 2018,  a les 19 h, sala Verdaguer

    Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.

    Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

    Aquesta conferència tracta d’una particular iconografia de la dona.

    La femme de brasserie, figura emblemàtica de les obres parisenques de la segona meitat del segle XIX

    Femme à brasserie

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores

    Dimarts, 10 d’abril, de 2018, a les 19 h,  sala Verdaguer

    Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades

    El cicle, dividit en tres conferències, desenvoluparà dos temes en els que es comentarán i visualitzaran les imatges i obres de destacades, però sovint ignorades, dones artistes. Un tercer tema, es basarà en la iconografía d´un tipus de figura femenina molt popular en els ambients bohemis del Paris impresionista.

    Totes aquestes imatges és situaràn en un context social que tractarà d’explicar el perquè dels silencis de les creacions d’unes dones que han estat injustament oblidades.

    Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores, a càrrec de Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Si en els últims temps, s´han recuperat les figures d´excel·lents artistas que fins i tot no apareixien en el prestigiós Diccionari Anglès de l’Art, d´Ian Chilvers, de 1990, algunes, como la ja reconeguda, Artemisia Gentilelschi sí s’ha pogut rescatar de la memòria, pero malhauradament, existeixen d’altres dones molt valuoses artisticament que en aquesta conferència tractarem de recordar i visualitzar.

    Susana y los viejos (detalle), Artemisia Gentileschi, 1610

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

    dimecres 21 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.  08002 Barcelona

    El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

    Dos visions del conflicto del retorn de les obres d’art de Sixena amb convidats catalans i aragonesos


    Josep Giralt i Balagaró, director del Museu de Lleida

     

     

     

     

     

    Carlos Bitrián, arquitecte i president d’Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (APUDEPA)

     


     

     

    Moderador: Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

     

     

     

     

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

     

     

    El passat 11 de desembre, tècnics del Museu d’Osca, en nom del Govern d’Aragó es van dur 44 peces procedents del Monestir de Sixena que eren al Museu de Lleida. Ha estat fins ara, l’últim episodi d’un litigi que arrenca en els primers mesos de la Guerra Civil quan el Monestir va ser incendiat i poc després, tècnics de la Generalitat de Catalunya van acudir al lloc i es van emportar el que van poder rescatar.

    L’escena amb les caixes embalades sortint del museu per a ser carregades en camions sota la protecció de la Guàrdia Civil va produir una gran irritació en bona part de Catalunya i una gran alegria en bona part d’Aragó. Els tribunals havien sentenciat que la venda que les monges de l’Orde de Malta havien fet a la Generalitat el 1995 era nul·la, ja que el Monestir de Santa Maria de Sixena havia estat declarat Monument Nacional en 1923, el que preservava el patrimoni i obligava a comunicar qualsevol transacció, cosa que no es va fer.

    El Tresor de Sixena havia començat a escampar molt abans, a mitjans del segle XIX pels efectes de la desamortització. Moltes peces es van vendre i van sortir a diferents museus, com el Prado o a col·leccions particulars. Sobre aquestes peces no hi ha debat, tot i que probablement es podria també plantejar en un altre context. Els béns que van arribar a Catalunya després de l’incendi de 1936 són els que estan en disputa i el lliurament de les 44 peces al desembre passat no tanca el cas, perquè les pintures murals que els germans Gudiol van rescatar de les restes de l’incendi segueixen exposades al MNAC malgrat que els jutges ja han dictaminat sobre la seva propietat. Moure-les, asseguren els tècnics, podria causar un greu deteriorament.

    El conflicte ha tingut també una part positiva, ja que ha propiciat que els poders públics es bolquessin, d’una banda al Museu de Lleida, i d’altra en la reconstrucció del monestir de Sixena. Potser sigui aquesta part la que hauria de primar en el futur sobre aquest litigi; centrar-se no tant en la propietat, sinó en la museïtzació, l’exhibició i la valoració del patrimoni.

    Per debatre-ho hem d’agrair la presència del director del Museu de Lleida, Josep Giralt; de Carlos Bitrián, representant a l’associació APUDEPA, dedicada a la conservació i promoció del patrimoni aragonès, i a Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. A Carlos caldria agrair-li especialment la seva presència en tant que el Govern aragonès no ha considerat necessari enviar a un expert a aquest debat.

    Gràcies!

    AB_comiat

    Benvolguts socis i sòcies, amics i amigues,

    Des de l’equip de la Secció d’Arts Visuals volem donar les gràcies a les persones i institucions que han fet possible el desenvolupament del nostre programa durant els darrers tres anys.

    El nostre treball de programació ha estat d’una quarantena d’actes entre conferencies. col·loquis, presentacions, homenatges , visites a exposicions i museus. Gràcies, doncs, a les més de vuitanta persones convidades a participar-hi: crítics, historiadors, professors, artistes, gestors culturals, directors de museus i fundacions, dissenyadors.

    Hem parlat de les grans figures de l’art català i universal i reivindicat artistes de generacions poc representades. Hem donat veu als nostres museus, al conjunt d’agrupacions aplegades en el Disseny HUB, i a les fundacions publiques i privades. I hem volgut retre homenatge a la Fundació Miró pels seus 40 anys de treball. Al mateix temps, hem seguit projectes més experimentals com ara el col·leccionisme de Cal Cego,   la fabrica de creació de La Escocesa o el projecte Lo Pati d’Amposta.

    Ens hem proposar explorar les àrees on les arts visuals dialoguen amb altres disciplines. El Cicle sobre la novel·la gràfica, la relació entre la fotografia i la moda. Amb aquest objectiu, també hem col·laborat amb altres seccions: amb la Secció de Musica hem, promogut un concert visual seguint les idees d’Alexandre Skriabin amb Albert Guinovart al piano i Xano Armenter amb la tauleta gràfica; amb la Secció d’Ecologia hem treballat a un cicle sobre Land Art; hem presentat l’Escenografia com una disciplina artística i visual al servei de la posada en escena en col·laboració amb la secció de Teatre.

    Des del gener hem encetat un nou format: el projecte “Art d’incògnit”: una tertúlia que s’iniciava amb una peça artística o un objecte singular, i amb uns textos que donaven pistes sobre el protagonista de la posterior tertúlia… Així, un llum aplic d’un bar de Nova York, ens ha portat a Antoni Miralda; una espasa catalana antiga, al poeta Eduardo Cirlot, de qui va parlar la seva filla Lourdes; un bloc d’apunts, ens ha desvelat el pintor Francesc Artigau; les icòniques setrilleres de Eduard Marquina, han permès a la seva filla Nani parlar de disseny. Finalment, encara llueix al Pati de Carruatges el llum de l’arquitecta Benedetta Tagliabue.

    Insistim el nostre agraïment als qui han posat els seus coneixements al servei de l’Ateneu Barcelonès per crear un espai de reflexió sobre les arts visuals.

    Núria Benaiges, Jordi Canelles, Mai Felip, Barbara Marchi, Lluís Utrilla

     

    Gràcies a

    Bèla Adler, fotògrafa

    Vicenç Altaió, agitador cultural

    Frederic Amat, artista

    Montse Amenós, escenògrafa

    Nora Ancarola, presidenta de l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya

    Xano Armenter, artista

    Francesc Artigau, pintor

    Montse Badia, crítica d’art i directora artística de Cal Cego

    Ferran Barenblit, director del MACBA

    Lluís Bassat, director de la Fundació Bassat

    Kike Bela, director de la Escocesa

    Antoni Bernad, fotògraf

    Nimfa Bisbe, directora de la col·lecció d’Art de la Fundació La Caixa

    Martí Boada, professor de Geografia i Ciències Ambientals de la UAB

    Jordi Bohigas, director de Piramidón

    Pilar Bonet, crítica d’art i comissària

    Octavio Botana, editor de Sapristi

    Juan Bufill, crític d’art i comissari

    Joaquim Cantalozella, cap d’estudis de la Facultat de Belles Arts de la UB

    Teresa Camps, crítica d’art i professora de la UAB

    Xavier Capmany, director de l’Escola Massana

    Natàlia Chocarro, adjunta a direcció d’art de la Fundació Vila Casas

    Loudes Cirlot, crítica d’art i catedràtica de la UB

    Victòria Combalia, crítica d’art i comissària

    Pepe Corredor-Matheos, crític d’art

    Mery Cuesta, crítica d’art, comissària i dibuixant

    Ramón de España, periodista

    Karin Faber, ornitòloga i fotògrafa de la natura

    Vicent Fibla, director de Lo Pati d’Amposta

    Roser Figueras, col·leccionista i fundadora de Cal Cego

    Alfons Flores, escenògraf

    Sagar Fornies, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

    Jaume Freixa, president de la Fundació Miró

    Miguel Gallardo, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

    Àngels García, galerista

    Santiago García, autor de l’assaig La novel·la gràfica i Premi Nacional de Còmic 2015

    Lluís Garcia Petit, bioarqueòleg i historiador de l’alimentació

    Joan Gil, crític d’art i comissari

    Daniel Giralt-Miracle, crític d’art i comissari

    Manel Guerrero, crític d’art i gestor cultural

    Ainize González, doctora en Història de l’art

    Albert Guinovart, pianista

    Emmanuel Guigon, director del Museu Picasso de Barcelona

    Albert Gusi, artista

    Jordi Ibáñez, professor d’Estètica i Teoria de l’Art de la UPF

    Josep Inglada, col·leccionista i fundador de Cal Cego

    Lluís Juste de Nin, il·lustrador i autor de novel·la gràfica

    Núria López-Ribalta, directora de la seu de Sant Andreu de l’Escola Llotja

    Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Miró

    Maria Isabel Marin, Dra. en historiadora de l’art i conservadora del Reial Cercle Artístic

    Nani Marquina, presidenta del FAD i dissenyadora

    Albert Martí, director de Palau Antiguitats

    Catalina Mejía, editora de Salamandra Graphic

    Albert Mercadé, historiador de l’art i comissari

    Joan M. Minguet, president de l’Associació Catalana de Crítics d’Art

    Antoni Miralda, artista

    Àlex Mitrani, crític d’art i professor a EINA

    Pere Moles, comissari de Andorra Land Art i artista

    Miquel Molins, president-director de la Fundació Banc Sabadell

    Àlex Noguera, galerista

    Jordi Pardo, consultor i gestor de projectes culturals

    Jordi Pablo, comissari

    Xavier Olivé, comissari

    Pilar Parcerisas, crítica d’art i comissària

    Perico Pastor, pintor i il·lustrador

    Martí Peran, professor de Teoria de l’Art de la UB

    Iago Pericot, escenògraf i pintor

    Glòria Picazo, crítica d’art i comissària

    Oriol Pibernat, comissari i professor d’EINA

    Eusebi Puigdemunt, historiador especialitzat en la pintura del Ripollès

    Stella Rahola, artista

    Artur Ramon, galerista i crític d’art

    Pep Rigol, fotògraf i comissari

    Isabel Roig, directora del BCD

    Michela Rosso, professora d’Història de l’art de la UB

    Salva Rubio, escriptor i docent

    Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya

    Marc Sellarès, artista

    Conxita Solé, metge

    Gilbert Solsona, director d’art i editor de moda

    Benedetta Tagliabue, arquitecta i dissenyadora

    Pilar Vélez, directora del Museu del Disseny de Barcelona

    Sílvia Ventosa, crítica d’art i comissària especialitzada en moda

    Mercè Vila Rigat, crítica d’art i comissària

    Manel Surroca i Claret, l’artista absent

    Dijous 16 de novembre a les 19h a la Sala Verdaguer

    Una mirada a l’extensa i singular producció pictòrica del pintor camprodoní Manel Surroca (1917-2007) i a la seva relació amb creadors contemporanis com Joan Ponç, Frederic Marès o Joaquim Claret.

    Amb Mercè Vila, historiadora de l’art i comissària de l’exposició “L’absència”; M. Isabel Marín, doctora en Història de l’Art i conservadora del Reial Cercle Artístic de Barcelona; Eusebi Puigdemunt, historiador especialitzat en la pintura del Ripollès, i Conxita Solé, neboda de l’artista.

    Presenta Barbara Marchi, adjunta de la Secció

    mercecc80-vila.jpgMercè Vila Rigat és llicenciada en història de l’art per la UAB, diplomada en conservació i restauració de béns culturals per l’ESCRBCC i postgraduada en gestió museística per la UPF. Crítica d’art i comissària d’exposicions, combina la seva activitat professional a la Fundació Vila Casas amb la seva col·laboració en diversos mitjans del país com la revista Bonart, Núvol, el digital de cultura o Butxaca. En relació a l’obra de Manel Surroca, s’ha ocupat de la conservació i restauració de l’extensa col·lecció pictòrica i escultòrica de l’autor i ha comissariat la darrera mostra individual de l’artista titulada “L’absència”, celebrada al monestir de Sant Pere de Camprodon entre els mesos juliol i setembre de 2017.

    MIsabelMaria Isabel Marín Silvestre és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1993. En actiu al Reial Cercle Artístic de Barcelona des de 1997, s’encarrega de l’arxiu, biblioteca, patrimoni artístic, i d’algunes exposicions i publicacions editades per l’entitat. Les seves línies d’investigació van dirigides a la producció artística catalana de l’últim terç del segle XIX, del Modernisme i del Noucentisme en les arts aplicades, i sobretot en l’escultura, especialment d’artistes com Eusebi Arnau, Josep Duñach, Anton Casamor, Jordi Puiggalí, … i en l’arquitectura i escultura funerària principalment dels cementiris de Poblenou i de Montjuïc.

    eusebi-puigdemuntEusebi Puigdemunt Puig és llicenciat en Geografia i Història per la UAB. Actualment exerceix la docència a l’IE Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses.
    És autor de diversos estudis monogràfics sobre la història de la vila (Sant Joan de les Abadesses)al mateix temps que coautor, juntament amb na Rosa Pous, del capítol dedicat a la comarca del Ripollès a l’Atles Paisatgístic de les Terres de Girona. (2010).
    Com a estudiós de l’obra del pintor camprodoní Manel Surroca i Claret (1917-2007) ha publicat recentment un breu estudi de la seva trajectòria artística a les pàgines d’Art i Història al Pirineu (tretzens trobades culturals pirinenques, 2017)”

    ConxitaSoléConxita Solé és metge de família i directora de l’EAPP Figueres. El seu oncle, en Manel Surroca i Claret, li va fer de pare des dels 13 anys i, des d’aleshores es va crear un vincle molt més fort i especial amb l’Artista i Camprodon. La Conxita podia passar hores inacabables veient-lo pintar. Ja els darrers anys de la seva vida, fins la seva mort, als 90 anys, la vida de l’artista va transcorre entre Camprodon i Barcelona on va estar acompanyat de la Conxita i la seva família que van poder viure la felicitat d’en Manel quan era entre teles i pinzells.

    L’escenografia: un diàleg entre teatre i arts visuals

    NOVA DATA! 15 de novembre – 19h – Sala Verdaguer

    Les seccions de Teatre i Arts Visuals s’ajunten per explicar de la mà de destacats escenògrafs amb estils que abasten diferents tendències el que és un art autònom i alhora treballa al servei de la posada en escena.

    Amb els escenògrafs Montse Amenós, Alfons Flores i Iago Pericot.

    Modera Jaume Comas, ponent de la Secció de Teatre

    montse-amenos

    Montse Amenós és escenògrafa i figurinista. Es va llicenciar en escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona, on actualment és docent i Cap de l’Especialitat d’Escenografia. La seva activitat s’ha centrat principalment en les arts escèniques però també ha participat en la direcció d’art i el disseny de vestuari pel cinema i en el disseny d’exposicions i museografia. Els seus darrers espectacles han estat el disseny de vestuari d’Scaramouche amb Dagoll Dagom i l’escenografia i vestuari de Patetisme il·lustrat amb Carles Santos. Per la seva tasca ha rebut molts reconeixements com ara el Premi Nacional d’Escenografia 1986, el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya 1988, el Premi Goya al millor disseny de vestuari 1990, el Premi Max 2006 i l’any 2015 el Premi especial de la crítica a una trajectòria.

    170519_AFT_01_©Stela SalinasAlfons Flores inicia la seva carrera professional com a escenògraf l’any 1978 al grup GAT de L’Hospitalet de Llobregat, del qual va ser cofundador. El seu treball abasta escenografies per a teatre, òperes i grans esdeveniments així com col·laboracions amb directors com Calixto Bieito, Josep Lluís Bozzo, Carlos Wagner, Joan Anton Rechi, Guy Joosten i Àlex Ollé i Carlus Padrissa de la companyia La Fura dels Baus. Va treballar en prestigiosos teatres internacionals –amb obres com La casa de Bernarda Alba, La Celestina, Peer Gynt o Tirant lo Blanc– així com en les més rellevants escenaris operístics mundials, ells el Gran Teatre del Liceu, el Teatro Real, l’English National Opera, el Teatro alla Scala, el Covent Garden de Londres, la Komische Oper, La Monnaie o la Sydney Opera House. El seu treball ha estat reconegut amb el Premi de la Crítica de Barcelona (1996, 1998, 2009, l’Irish Times Theater Award (2000) i la nominació com a millor Escenògraf al The Internacional Opera Awards (2017).

    iago-pericot-foto copiaIago Pericot és escenògraf, pintor i gravador. La seva carrera com a artista plàstic compta amb exposicions a les biennals internacionals de Tòquio, São Paulo i Venècia. La d’ escenògraf compta amb nombrosos muntatges entre els quals Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982), La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986, i 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l’engany (2002), Il mondo della luna (2004). Professor d’espai escènic a l’Institut del Teatre de Barcelona des del’any 1971, de 1983 a 1992 fou director del Departament d’espai escènic de la mateixa institució i col·laborà com a professor de projectes de fi de carrera a l’ETSAB. El seu treball en el camp de l’escenografia va ser reconegut amb el Premi Nacional d’Arts Escèniques l’any 1990.