Toni Rodríguez Yuste a l’Ateneu Barcelonès del 2003 al 2020

Barcelona, 17 de desembre de 2020

Toni Rodríguez Yuste a l’Ateneu Barcelonès del 2003 al 2020

Des que era petita em fascinaven els colors i les formes, les seves interaccions, els seus canvis infinits, el moviment, això em feia reflexionar constantment durant tota la meva vida sobre l’art i l’estètica.

Quan vaig començar a l’Ateneu com a ponent de la Secció d’Arts Plàstiques a l’any 2003, la meva “obsessió”, era com explicar l’art de forma no convencional, havia de buscar un altre llenguatge menys freqüent i vaig pensar que ho explicaria des de la mirada d’altres disciplines i així vaig començar amb un cicle multidisciplinari:  L’Art vinculat a altres disciplines.

Els cicles multidisciplinaris sempre han estat presents en totes les meves candidatures, amb l’objectiu de reflexionar sobre l’Art des d’una altra perspectiva, mitjançant les relacions que hi ha entre l’Art i les altres disciplines, i així poder ampliar el concepte de l’Art des d’una mirada global que ens pugui donar una millor comprensió de l’Art i de la vida.

L’Art hi ha que buscar-lo en la totalitat de les coses, està implicit en la filosofia, la ciència, la religió, la poesia, les matemàtiques… per tant, entenc l’Art des d’una experiència de la pròpia vida.

Aquest desig ho he tingut present sempre en totes les meves candidatures i és per això que m’acomiado amb un altre cicle multidisciplinari: Espiritualitat, Poesia, Ciència i Art.

Ha estat tota una aventura, així ho he viscut.

Toni Rodríguez Yuste

 

Toni Rodríguez Yuste

  • Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, especialitat: Pintura
  • Tècnica superior d’Arts Plàstiques i Disseny: Pintura Mural. Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona
  • Artista Visual
  • Gestora Cultural
  • Ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès (del 2003 al 2014 i del 2017 al 2020)
  • Membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès (2014 al 2017). Vocal Tercera  designada com la responsable de la Junta de les activitats de l’àmbit de l’art
  • Premi de Pintura de la Sala Parés
  • Professora de Dibuix i Pintura
  • Fundadora de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència
  • Tècnica en Ciencia Socials de l’Ajuntament de Barcelona, fins el març de 2017
  • Beca atorgada per la Facultat de Belles Arts per a realizar el projecte d’investigació de Pintura a la Facultat Polytechinc of Leeds – Anglaterra –

     

    Núria Rodríguez Yuste

    • Adjunta i responsable de Comunicació de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès (del 2003 al2014 i del 2017 al 2020)
    • Llicenciada en Belles Arts, per la Facultat de Belles Arts  de la Universitat de Barcelona
    • Tècnica Superior d’Arts Plàstiques i Disseny: pintura mural per a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics
    • Artista Visual
    • Community manager
    • Gestora i promotora cultural, en l’àmbit museístic – programació i disseny d’activitats,  difusió i comunicació,  educació – i en el privat i en l’associatiu.
    • Responsable del Departament de Comunicació i d’Educació del Museu de Ceràmica. Institut de Cultura – ICUB – de l’Ajuntament de Barcelona – 1997-2001-
    • Responsable dels Programes Pedagògics al Museu d’art precolombí Barbier-Müeller, Institut de Cultura -ICUB-  de l’Ajuntament de Barcelona -1996-1997 –
    • Assessora Tècnica Comercial per a la Universitat de Barcelona, la  Cambra de Comerç de Barcelona i l’Escola de Negocis Les Heures
    • Responsable de Promoció Econòmica del Districte de l’Eixample. Ajuntament de Barcelona – 2001-2009 –
    • Ha estat Tècnica de Barri, de Comerç, de Turisme, de Medi Ambient i Sostenibilitat al Districte d’Horta-Guinardó, Ajuntament de Barcelona, (entre 2009 i el 2020 –
    • Presidenta de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – des del 2010

    Després d’una intensa i llarga trajectòria professional a l’Ateneu Barcelonès com a ponent de la Secció d’Arts Visuals des de l’any 2003 al 2014, i des del 2017 al 2020, i com a Membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès del 2014 al 2017, ara és el moment d’acomiadar-me de vosaltres, no abans d’agrair-vos el vostre suport i confiança en el decurs d’aquests anys que ens ha permès desenvolupar els diferents programes electorals, dissenyats des de la creativitat element clau en la gestió de projectes on es contemplava una gran diversitat de temàtiques sobre l’art i des de diferents disciplines, innovant la forma de difondre el coneixement de l’Art, de forma més àmplia i suggeridora.

    En aquest llarg recorregut hem aconseguit molts dels objectius que ens vam marcar. Hem gaudit de la presència de persones tan influents en el món de la cultura i tan especials com els recordats: Joan Hernàndez Pijoan, Albert Ràfols-Casamada, Lluís Racionero, Jorge Wagensberg, Josep M. Huertas, Oriol Maspons…,  i d’altres personalitats com l’Oriol Bohigas, Ferran Mascarell, Xavier Rubert de Ventós, Antoni Miralda, Eduard Arranz-Bravo, Isaki Lacuesta, Joan Pere Viladecans, Colita, Román Gubern, Josep M. Cadena, Victòria Combalia, Xavier Mariscal, Pep Bou, Cesc Gelabert, Carlos Ferrater, Josep Maria Martí font, Pepe Ribas…

    Cal remarcar actes com el debat sobre el Consell de la Cultura i de les Arts de Catalunya i el debat de Política i Cultura. Hem participat en esdeveniments de la ciutat com la Fira Internacional de Videoart LOOP, l’Any Brossa, la Fira Internacional del Còmic i del Manga, Ramblaparaules. Hem reflexionat sobre la cultura, les arts i el pensament contemporani, sobre el mercat de l’art, el paper de la dona en el món del art, de les noves tendències a les arts visuals, de la història de l’art, de la crítica i del mercat art, de les tradicions populars, debats d’actualitat…

    Hem impulsat convenis de col·laboració amb altres entitats Ficomic, Centre Artístic de Sant Lluc.

    Com a Vocal Tercera de la Junta Directiva, designada responsable de les activitats de l’àmbit de l’art, vaig participar activament en la Programació de l’Any del soci i proposar i participar a la gestió de la signatura del Conveni de col·laboració amb la Fundació del Gran Teatre del Liceu amb el Liceu en el marc del projecte de desenvolupament de l’Eix de la Rambla, amb l’objectiu de promoure el coneixement i l’afició a la música en general i a l’òpera en particular, vam impulsar conjuntament una sèrie d’activitats de caràcter divulgatiu i introductori al món de l’òpera.

    Hem potenciat la Secció d’Arts Visuals creant un espai de relació i de coneixement, oberta i participativa, un espai de diàleg i de debat, organitzant actes culturals, multidisciplinàries, didàctiques i lúdiques, amb l’objectiu de gaudir de l’art i de la cultura.  Hem tingut l’oportunitat de visitar els tallers d’artistes, de sopar amb els convidats, de gaudir de tertúlies, d’espectacles, itineraris culturals, projecció de pel·lícules, de viatjar… i prioritzant la comunicació, la Secció d’Arts Visuals ha esta pionera en engegar les xarxes socials creant el primer blog de l’Ateneu, dissenyant butlletins mensuals… oberta als suggeriments dels socis, propostes que s’han incorporat a la programació de la Secció.

    Agrair la participació dels conferenciants: artistes, historiadors, científics, filòsofs, poetes… d’institucions, centres d’art…, a les personalitats rellevants de la cultura, de l’art i de la ciència, que ens han transmès  els seus coneixements i les seves experiències.

    Agrair el suport de la Nuria Rodríguez Yuste que ha estat l’Adjunta i la responsable de Comunicació de la Secció d’Arts Visuals des del 2003.

    Agrair a tots i totes els que formem part del nostre Ateneu.

    Han estat quasi dues dècades treballant desinteressadament per l’Ateneu amb la implicació i la passió que requereix la cultura i l’art.

    Ha estat un honor.

    Toni Rodríguez Yuste

     

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 29 D’OCTUBRE DE 2020

    CANDIDATURA TONI RODRIGUEZ YUSTE_29_0_2020

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 25 D’OCTUBRE DE 2017

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 27 D’OCTUBRE DE 2011

    CANDIDATURA DE TONI RODRÍGUEZ YUSTE 13 DE MARÇ DE 2008

    COMIAT DE LA TONI RODRÍGUEZ YUSTE

    Vídeo: Nuria Rodríguez Yuste
    Música: Jan Johansson. Jazz på svenska

    Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

    Dimarts, 4 de juny de 2019, a les 19 h, sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès

    Conferència: Hegemonies culturals: Barcelona-Madrid

    A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?

    Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Josep Maria Martí Font i la Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa” Conferència L’art de la revolució

    Divendres 8, de març de 2019, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas

    Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”

    L’ART DE LA REVOLUCIÓ

    Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.

    Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB). Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?

    Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

     

    George Washington creuant el riu Delaware Emanuel Leutze

     

    Martí Peran. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Llibertat il·luminant el món. L’estàtua de la llibertat. Va ser un obsequi de França al segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d’amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d’octubre de 1886.

    Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste

     

    marti peran - toni rodriguez yuste

    Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    La integració de les arts i la necessitat d’una pedagogia desobedient

    Dilluns 29 d’0ctubre de 2018, a la sala d’actes Oriol Bohigas

    Conferència La integració de les arts i la necessitat d’una pedagogia desobedient, a càrrec de Fernando Hernández Hernández, catedràtic de la Facultat de Belles Arts (UB)

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    Fernando Hernández Hernández

    Fernando Hernández Hernández és professor de Visualitats Contemporànies, Piscologia de l’Art i Investigació basada en l’Art a la Unitat de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

    És coordinador del Programa de Postgrau en Arts i Educació. Co-coordinador del grup de recerca ESBRINA –  Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (2017 SGR 1248)   http://esbrina.eu; i membre de REUNI + D – Xarxa Universitària de Recerca i Innovació Educativa.  Canvi social i desafiaments per a l’educació en l’era digital (EDU2015-68718-REDT) http://reunid.eu.

    Des de fa temps acompanya processos de canvi que contribueixen a repensar l’educació a l’Escola.

    IMG_5999 (3)

    Reflexiono sobre com les arts poden contribuir a una manera d’aprendre, que com assenyala Dennis Atkison, es vinculi amb la crida a la desobediència davant les formes de pensar i sentir establertes. Perquè només així es doden configurar maneres de pensar, mirar i sentir no colonitzades.

    Les arts poden ajudar-nos a qüestionar les identitats, límits i jerarquies, sistemes i codis de representació establerts que operen en el camp de l’educació i la societat i que faciliten, però també controlen i limiten la nostra capacitat d’actuar, sentir i pensar. La proposta és intentar pensar el treball pedagògic més enllà d’un conjunt de facilitacions i restriccions,per estendre les nostres capacitts per concebre la vida en comú.

    Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Dodo: una il·lustradora al Berlín dels “feliços 20”

    Dimecres 6, de juny de 2018, sala Verdaguer

    Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.

    Conferència Dodo:  una il·lustradora al Berlín dels “feliços 20“, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora.

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Dodo, és el nom artístic en que va ser coneguda Dörte Clara Wolf, una pintora i sobretot il·lustradora alemanya que en el Berlín d´entre guerres va ser molt popular per les portades de la prestigiosa revista berlinesa ULK, on feia càustiques critiques de la nova burgesia de l´època. L’obra de Dodó será motiu per comentar l’excéntrica vida social i cultural del Berlin d´aquells tumultuosos anys.

    Dörte Clara Wolff-en el palco, 1929

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay

    Dijous, 17 de maig de 2018,  a les 19 h, sala Verdaguer

    Cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades.

    Conferència: Femmes de brasserie al Paris dels impressionistes, a càrrec d’Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

    Aquesta conferència tracta d’una particular iconografia de la dona.

    La femme de brasserie, figura emblemàtica de les obres parisenques de la segona meitat del segle XIX

    Femme à brasserie

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades. Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores

    Dimarts, 10 d’abril, de 2018, a les 19 h,  sala Verdaguer

    Nou cicle: Converses sobre dones que pinten i dones pintades

    El cicle, dividit en tres conferències, desenvoluparà dos temes en els que es comentarán i visualitzaran les imatges i obres de destacades, però sovint ignorades, dones artistes. Un tercer tema, es basarà en la iconografía d´un tipus de figura femenina molt popular en els ambients bohemis del Paris impresionista.

    Totes aquestes imatges és situaràn en un context social que tractarà d’explicar el perquè dels silencis de les creacions d’unes dones que han estat injustament oblidades.

    Conferència: Alliberant la memòria: Artemisia Gentileschi i altres pintores, a càrrec de Erika Bornay, historiadora d’art i escriptora. Presenta Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    Si en els últims temps, s´han recuperat les figures d´excel·lents artistas que fins i tot no apareixien en el prestigiós Diccionari Anglès de l’Art, d´Ian Chilvers, de 1990, algunes, como la ja reconeguda, Artemisia Gentilelschi sí s’ha pogut rescatar de la memòria, pero malhauradament, existeixen d’altres dones molt valuoses artisticament que en aquesta conferència tractarem de recordar i visualitzar.

    Susana y los viejos (detalle), Artemisia Gentileschi, 1610

    Erika Bornay i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

    El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

    dimecres 21 de febrer de 2018, a les 19 h, a la sala d’actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6.  08002 Barcelona

    El conflicte de Sixena, les dues cares a debat

    Dos visions del conflicto del retorn de les obres d’art de Sixena amb convidats catalans i aragonesos


    Josep Giralt i Balagaró, director del Museu de Lleida

     

     

     

     

     

    Carlos Bitrián, arquitecte i president d’Acción Pública para la Defensa del Patrimonio Aragonés (APUDEPA)

     


     

     

    Moderador: Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor

     

     

     

     

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, llicenciada en Belles Arts i ponent de la Secció d’Arts Visuals

     

     

    El passat 11 de desembre, tècnics del Museu d’Osca, en nom del Govern d’Aragó es van dur 44 peces procedents del Monestir de Sixena que eren al Museu de Lleida. Ha estat fins ara, l’últim episodi d’un litigi que arrenca en els primers mesos de la Guerra Civil quan el Monestir va ser incendiat i poc després, tècnics de la Generalitat de Catalunya van acudir al lloc i es van emportar el que van poder rescatar.

    L’escena amb les caixes embalades sortint del museu per a ser carregades en camions sota la protecció de la Guàrdia Civil va produir una gran irritació en bona part de Catalunya i una gran alegria en bona part d’Aragó. Els tribunals havien sentenciat que la venda que les monges de l’Orde de Malta havien fet a la Generalitat el 1995 era nul·la, ja que el Monestir de Santa Maria de Sixena havia estat declarat Monument Nacional en 1923, el que preservava el patrimoni i obligava a comunicar qualsevol transacció, cosa que no es va fer.

    El Tresor de Sixena havia començat a escampar molt abans, a mitjans del segle XIX pels efectes de la desamortització. Moltes peces es van vendre i van sortir a diferents museus, com el Prado o a col·leccions particulars. Sobre aquestes peces no hi ha debat, tot i que probablement es podria també plantejar en un altre context. Els béns que van arribar a Catalunya després de l’incendi de 1936 són els que estan en disputa i el lliurament de les 44 peces al desembre passat no tanca el cas, perquè les pintures murals que els germans Gudiol van rescatar de les restes de l’incendi segueixen exposades al MNAC malgrat que els jutges ja han dictaminat sobre la seva propietat. Moure-les, asseguren els tècnics, podria causar un greu deteriorament.

    El conflicte ha tingut també una part positiva, ja que ha propiciat que els poders públics es bolquessin, d’una banda al Museu de Lleida, i d’altra en la reconstrucció del monestir de Sixena. Potser sigui aquesta part la que hauria de primar en el futur sobre aquest litigi; centrar-se no tant en la propietat, sinó en la museïtzació, l’exhibició i la valoració del patrimoni.

    Per debatre-ho hem d’agrair la presència del director del Museu de Lleida, Josep Giralt; de Carlos Bitrián, representant a l’associació APUDEPA, dedicada a la conservació i promoció del patrimoni aragonès, i a Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. A Carlos caldria agrair-li especialment la seva presència en tant que el Govern aragonès no ha considerat necessari enviar a un expert a aquest debat.

    Tertúlia: El món del doblatge a l’animació japonesa, a càrrec de Marc Zanni i Joan Sanz

    Dijous 30 d’octubre de 2014, a les 19.30 h a la sala Sagarra

    Tertúlia: El món del doblatge a l’animació japonesa, a càrrec de Marc Zanni i Joan Sanz

    Activitat paral·lela del XX Saló del Manga de Barcelona. L’Ateneu i l’Associació d’Art, Cultura i Ciencia – AACC – col·laboren amb el XX Saló del Manga de Barcelona, amb l’organització d’activitats.

    manga

    Joan Sanz i Marc Zanni

    Els actors de doblatge Marc Zanni i Joan Sanz ens parlaran del fenomen del doblatge anime català. Quines són les seves particularitats,  per què té un reconeixement de cara als aficionats de l’anime que no té el doblatge de ficció? Com ha influenciat en la societat el doblatge anime en català,  sobretot en l’àmbit lingüístic.  

    En Marc Zanni i en Joan Sanz fa més de 20 anys que es dediquen al doblatge. Els dos són molt coneguts per a ser els dobladors de Son Goku i Vegeta.  I els dos han realitzat un llibre editat per Norma Editorial anomenat “La sèrie de la teva vida” que parla sobre el doblatge de Bola de Drac.  Joan Sanz ha doblat diferents actors o personatges però sobretot és conegut per la veu d’en Vegeta. Marc Zanni a interpretat a en Son Goku, en Ranma,  en Zoro de One piece, el pare del Sin Chan,  l’Ichigo de Bleach o en Hanamichi de Slam Dunk entre molts altres. També ha dirigit Bola de Drac, Shin Chan, Bleach,  One Piece i altres animes. 

    Perspectiva sobre el món del doblatge amb històries plenes d’anècdotes, curiositats del món del doblatge i experiències personals.

    P1180278

    Joan Sanz, Marc Zanni i Toni rodríguez Yuste

    toni rodriguez yuste_joan sanz_ marc zanni

    Toni Rodriguez Yuste, Joan Sanz i Marc Zanni. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

     

    Cicle: La Gran Guerra des de l’Ateneu Barcelonès. Conferència: Dibuixants catalans a la trinxera, a càrrec de Jaume Capdevila, dibuixant especialitzat en premsa

    Dilluns 15 de setembre de 2014, a les 19.30 h, sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès

    Cicle: La Gran Guerra des de l’Ateneu Barcelonès Conferència: Dibuixants catalans a la trinxera, a càrrec de Jaume Capdevila, dibuixant especialitzat en premsa

    Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

    Conferencia organitzada amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciencia – AACC –

    kap

    Jaume Capdevila – Kap –

    Kap és el pseudònim del dibuixant Jaume Capdevila (Berga, 1974). Col·labora des de l’any 1996 al diari La Vanguardia i des de 1997 a Mundo Deportivo. Igualment, publica en d’altres mitjans catalans com el diari Regió 7, la revista El Triangle, la revista IO d’Intermón Oxfam, o la revista Gegants de cultura tradicional i popular. També dibuixa regularment en altres mitjans estrangers, com els magazines europeus Courrier International o Siné Mensuel a França o L’Antitempo a Italia. Ha publicat al diari Le Monde (França), la revista Stern (Alemanya), The Washington Post, Los Angeles Times o World Policy Journal (EEUU) entre d’altres. Tanmateix és l’únic dibuixant de tot l’estat espanyol que apareix en el Daryl Cagle’s Political Cartoonist Index, el principal web d’humor polític internacional.

    Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha estat guardonat amb el Premi Internacional d’Humor Gat Perich (2009), juntament amb Andreu Buenafuente i ha obtingut diversos premis i reconeixements en certàmens internacionals com el World Press Cartoon (2011), el World Press Freedom Anual International Editorial Cartoon (2010 i 2013) o Liberpress (2013). Ha exposat els seus dibuixos a Barcelona, Madrid, Portugal, França, Itàlia, Holanda, Cuba, Mèxic o Turquia.

    Ha publicat deu llibres recopilant els seus dibuixos, el més recent, Som i serem. Postals de la Catalunya Independent (Editorial Efados). Dirigeix la col.lecció Pinzells satírics, que fins ara ha publicat els volums Any d’Estelades (2012) i Any de sobres (2013), llibres en els quals, juntament amb els principals dibuixants de la premsa catalana, retraten l’actualitat de l’any 2012. És president de Dibuixants Sense Fronteres, i membre de l’associació internacional Cartooning for Peace, auspiciada per la ONU, així com de l’Instituto Quevedo del Humor, de la Universidad d’Alcalá de Henares i les associacions 4Gags i Tantatinta que promouen la difusió del dibuix d’humor i la historieta.

    Ha col·laborat amb l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, El Museu d’Història de Catalunya, la Fundació Miró, la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat d’Alacant, la Universitat de Màlaga, o la Universitat d’Alcalà de Henares, on ha dirigit un Màster d’especialització sobre l’humor.

    Com a teòric i divulgador de la premsa satírica, la caricatura i l’humor gràfic, ha estat responsable de diverses exposicions i escriu regularment sobre aquesta temàtica a la revista Sàpiens. Dirigeix el portal web Estudis d’imatgeria satírica i ha publicat una dotzena de llibres sobre la matèria, entre els que destaquen Bagaria, la guerra no fa riure (2007), L’humor gràfic de Tísner (2009), Canya al Borbó! Iconografia de la monarquia espanyola durant el darrer segle (2009), Si los curas y frailes supieran. Antologia de caricatura anticlerical (2011), Cu-cut! (1902-1912) Sàtira política en temps trasbalsats (2012), La Campana de Gràcia (187-1934) La primera publicació catalana de gran abast (2013), TeBeOs. Las revistas infantiles (2014), o L’Esquella de la Torratxa (1979-1939) 60 anys d’història catalana (2014).

    AGOSTO_SET_2014 008

    Jaume Capdevila, Jordi Artigas i Toni Rodríguez Yuste

    Breu resum de la conferència: Dibuixants catalans a la trinxera Durant la primera guerra mundial, malgrat que Espanya va mantenir-se neutral, els artistes de Catalunya van mobilitzar-se principalment a favor de França i els aliats, a causa de l’estreta relació que hi havia hagut entre Barcelona i Paris, i també pel fet que des de Catalunya es van defensar idees com el republicanisme i la llibertat, davant de l’imperialisme alemany. Els artistes van anar a la guerra i a través de la premsa van lliurar-se a ferotges batalles per guanyar-se l’opinió pública.

    Yda

    Des de publicacions com L’Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Iberia, o La Publicitat, els caricaturistes van publicar ferotges caricatures contra el Kaiser i els alemanys, utilitzant el poder de la sàtira com a arma esmolada i enfrontant-se també a la censura espanyola, amb casos excepcionals com el de Bagaria que durant la guerra va visitar el jutjat en divuit ocasions per respondre sobre els seus acudits antialemanys.

    apa Apa2

    Després de la guerra, diversos artistes catalans foren recompensats i reconeguts amb llibres, exposicions i actes d’homenatge a París, com Apa, el principal caricaturista català d’aquell moment, que fou condecorat amb la Legió d’Honor francesa. Els dibuixants catalans, des de la seva trinxera van lliurar també una important batalla en la guerra del 14.

    Jaume Capdevila - KAP -, Toni Rodríguez Yuste i Jordi Artigas

     

    kap_toni_rodriguez_yuste_ jordi artigas

    Jaume Capdevila, Toni Rodríguez Yuste i Jordi Artigas