Dijous 23 de juny, de 2014 19.30 h, sala Verdaguer
Vaivens en la història de l’art
Conferència: La Biennal de Venècia en perspectiva. Un exercici de recuperació en temps convulsos, a càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Josep Maria Martí Font, 1950. Llicenciat en Dret i Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1967-73). Després d’uns primers treballs a la premsa alternativa i a Ràdio 4, entre el 1974 i el 1979, aquell últim any se’n va anar a viure als Estats Units. Va viure durant sis anys a Nova York, San Francisco i Los Angeles, on treballava com a guionista a Hollywood i també com a corresponsal de la revista Lecturas i com a col·laborador de La Vanguardia, Cambio 16, Fotogramas i altres publicacions de l’època. El 1984 s’incorporà a la redacció d’El País, a Madrid, com cap de la secció de Societat i poc després, de la secció d’Internacional. Va fer llargues estades a Moscou entre el anys 1987 i 1988, durant l’època de la Perestroika, i va fer estudis de rus. Entre el 1989 i el 1994 va ser corresponsal d’El País a Alemanya, on va cobrir la caiguda del mur de Berlín. El 1994 va esdevenir redactor en cap de Cultura a Madrid. El 1997 tornà a Barcelona, a la delegació d’El País. Entre el 2004 i el 2009, va ser cap de la delegació d’El País à París. Ha estat cap d’Opinió i de Cultura de l’edició catalana d’El País.
Les seves últimes publicacions són: Désirs de France (Michalon, París, 2007) i Star, La Contracultura de los 70 (Glènat, Barcelona, 2008).
Au fond, tout ça c’est li surrealisme”, va dir Georges Pompidou, referint-se als moviments contraculturals i psicodèlics dels seixanta i setanta. La Biennale de Venezia de 2013 ens ho mostra amb precisió. Arrenca amb Jung i davant d’un bust de Breton. Tota una declaració de principis. És objectual, hi ha escasses instal·lacions, i, el més sorprenent, rescata artistes ja morts o si senectut l’obra ha estat a l’anonimat del “amateurisme” o el “naïf” i els principals treballs responen a aquestes premisses abans esmentades, i els converteix en artistes. Com a guinda, encara que fora de programa, hi havia la reconstrucció de la mítica exposició de Harald Szeemann a la Kunsthalle de Berna de 1969: Live in Your Head: When Attitudes Become Form, que italià Germano Celant, amic personal de Szeemann, ha revisitat gairebé de manera literal a la Fondazione Prada, al Palau della Regina, al Gran Canal.
Secció d'Arts Visuals 