Dimecres 16 de juny de 2010, a les 17 h visita comentada i exclusiva per als socis de l’Ateneu a la Ciutat de la Justícia, Gran Via de les Corts, 111
Cicle: L’arquitectura contemporània i els nous símbols de la ciutat
Visita comentada a la Ciutat de la Justícia de Barcelona
La composició espaial del complex pretén trencar amb la imatge rígida de la Justícia”. David Chipperfield, de B720 Arquitectos.
El projecte neix de la necessitat de reordenar formal i funcionalment els òrgans judicials de les ciutats de L’Hospitalet i Barcelona, que es trobaven distribuïts en 17 edificis repartits en diferents punts de l’àrea metropolitana.
La proposta guanyadora de la nova ciutat de la Justícia, va ser la presentada conjuntament pels arquitectes David Chipperfield i Fermín Vázquez de l’estudi b720, en un concurs internacional de caràcter restringit.
La primera pedra de la Ciutat de la Justícia es posa l’octubre de 2003 i el 2007 finalitza la construcció del primer edifici.Consta de vuit edificis de diferents colors i alçades construïts en els terrenys de l’antiga caserna de Lepant, entre els termes municipals de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.
Sis dels vuit edificis es destinen a usos judicials i els altres dos a usos complementaris -comerços, oficines…-
La proposta més significativa del projecte és la de fragmentar una superfície total construïda de 241.519,92 m2, en una sèrie d’edificis separats però la disposició aparentment aleatòria dels edificis té com a objectiu no tan sols integrar el conjunt a l’entorn circumdant, sinó també generar espais urbans per als ciutadans. Tanmateix, aquesta disposició permet unir els blocs mitjançant un atri comú que actua com a connector entre els edificis. De fet, l’atri es converteix en el principal espai públic del complex i té caràcter de zona de relació i circulació principal de la Ciutat de la Justícia. Amb només quatre alçades, el seu impacte volumètric és inferior. Actua com a carrer de distribució i com a filtre d’accés a les dependències judicials. També permet articular les entrades a la Ciutat de la Justícia i, al mateix temps, dotar-les d’un espai de presentació i relació indispensable en una intervenció d’aquestes característiques.
Cada edifici té un color que el representa i que, alhora, serveix com a fil conductor de la senyalèctica d’uns espais interiors càlids i agradables gràcies a la llum natural que hi penetra. Vist des de fora, el conjunt conforma una escenografia urbana coherent i funcional, en la qual les finestres que van de dalt a baix de l’edifici corregeixen l’aclaparadora igualtat dels edificis gràcies a les diverses perspectives que genera cadascun dels blocs.
La proposta pretén equilibrar les diferents relacions entre àrees de treball, zones públiques i paisatge