Dimecres 26 d’octubre de 2011, a les 19.30 h a la Sala d’Actes
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya mirades creuades
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó – Catalunya mirades creuades. Tertúlia-sopar: Manga, el còmic que ha canviat la manera d’explicar històries, a càrrec de Santi Casas
Dimarts 18 d’octubre de 2011, a les 19.30 h a la sala Pompeu Fabra
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó – Catalunya mirades creuades
Tertúlia-sopar: Manga, el còmic que ha canviat la manera d’explicar històries, a càrrec de Santi Casas, il·lustrador i coordinador d’IKARI STUDIO i professor de l’Escola JOSO de Còmic de Barcelona.
Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Aquest cicle ha estat organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC – i l’Ateneu Barcelonès
L’Ateneu Barcelonès i l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC – col·laboren amb aquesta activitat i amb la conferència del 26 d’octubre de 2011 amb el XVII Saló Internacional del Manga – del 29 d’octubre a l’1 de novembre de 2011 –
Santi Casas està especialitzat en produccions de caràcter juvenil i estètica manga. Dins de la indústria del còmic ha treballat com a dibuixant, colorista i guinista col·laborant amb algunes de les més grans editorials del sector com DC, Marvel, IDW, Planeta… També com a editor i coordinador de projectes. La seva faceta d’il·lustrador l’ha portat també a treballar en el món dels videojocs com dissenyador de personatges i entorns. Una de les obres més conegudes és la col·lecció de llibres “Monster book of Manga” d’Harper Collins amb edicions arreu del món.
El manga és des de fa més de 40 anys el mitjà i tipus de còmic més influent en totes les arts seqüèncials i narratives dels últims temps. És dins del manga on moltes vegades trobem, no solament els personatges, paisatges i aventures que més han captivat les noves generacions de lectors, si no que a més, també, els experiments narratius i visuals més agosarats. El manga per la seva idiosincràcia, el seu format i l’amplitud del seu mercat ha estat un terreny de proves en constant renovació que ha brindat la possibilitat a centenars de creadors de seguir experimentant amb la manera de crear i de llegir històries.
La seva influència ha deixat una empremta inesborrable dins el cinema d’animació, el cinema i els videojocs, on molts consideren que està el futur de les arts narratives i l’entreteniment.
La tertúlia vol posar sobre la taula quins son aquests trets diferencials que han portat el manga a sortir de les seves fronteres i convertir-se en un fenòmen global que ha portat centenars de nous lectors al còmic, espectadors als cinemes i aficionats als videojocs i moltes altres formes d’oci que comparteixen el nexe comú en la seva influència del còmic japonès.

Santi Casas, Leopoldo Samsó, Toni Rodríguez Yuste, Jordi Costa, Enrique Ventura, Gemma Creus, Rebecca Lewis i Núria Rodríguez Yuste
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades. Conferència: Ikebana i el jardí japonès, a càrrec de Azusa Kito
Dimarts, 27 de setembre de 2011, a les 19.30 h a la Sala d’Actes
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades
Conferència: Ikebana i el jardí japonès, a càrrec de Azusa Kito, artista i mestre d’Ikebana i cerimònia del té japonès
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Aquest cicle està organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC-
Ikebana és una paraula japonesa que significa flors vives. Aquest art floral pretén reproduir la naturalesa, no com un objecte mort, sinó amb tota la seva frescor i vitalitat. A l’Ikebana la natura no mor en esdevenir art, sinó que cobra una nova vida en entrar a les nostres llars com un ornament sensible que ens parla amb el llenguatge vegetal de les plantes i les flors.
Aquesta conferència ens donarà les claus del minimalisme de l’Ikebana i del jardí japonès.
Azusa Kito neix a Tòquio. Al voltant del 1980 s’especialitza en el món de les flors. Obté el diploma d’Ikebana -art floral japonès- a l’escola Ikenobo, mestra en Keisen Flower School al Japó. A mitjans de 1970 s’especialitza en el món de la cerimònia del té japonès.
A partir de 1995 realitza vàries demostracions florals Ikebana a Catalunya, entre d’altres: al Pavelló Mies van der Rohe, al Museu d’Etnologia de Barcelona, al Jardí Botànic… A l’any 2000 presenta la seva exposició individual Tokibana Nisen a la Galeria Forma Libera de Barcelona. En els anys 2001, 2004 i 2006 participa a Girona Temps de Flors amb els seus amics. Al 2008 realitza l’exposició de jardí japonès Waniwa a Casa Àsia.
Al 1994 crea la seva empresa-estudi Hanamizuki a Barcelona, de decoració floral i d’ensenyament en diversos camps de la cultura japonesa.
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades. Tertúlia-sopar: Disseny japonès a Catalunya, a càrrec d’Hiroshi Tsunoda
Dimarts 21 de juny de 2011
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades.
Tertúlia-sopar: Disseny japonès a Catalunya, a càrrec del dissenyador japonès Hiroshi Tsunoda
Modera: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Aquesta activitat està organitzada amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC-
Hiroshi Tsunoda -Tòquio, 1974- format als EEUU en la prestigiosa Rhode Island School of Design, és un dels joves dissenyadors emergents amb més talent del panorama internacional.
Els seus dissenys han estat exposats en Designers Block -Londres, 2000- i al Salone Satélite -Milà-. Des de petit sentia l’atracció per crear amb les seves pròpies mans. Amb vuit anys li va impactar un documental sobre els dissenys futuristes de Giorgetto Giugiaro per a Maserati que li van servir de precedent personal. La seva fascinació pel cinema i la cultura americana li van portar fins a Chicago, i alhora que aprenia l’anglès va sentir parlar de la Rhode Island on va desenvolupar la seva tècnica i el seu estil.
Actualment té el seu propi estudi de disseny, HTDS a Barcelona, és director creatiu de DesignCode on explora les possibilitats de les figures geomètriques i amb la sensació de les lluminàries de color i el seu caràcter efímer, així com l’experimentació de nous materials plàstics que permeten resoldre dissenys assequibles i sensacionals.
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades. Visita comentada a l’espai del Japó de l’exposició permanent ÈTNIC, Museu Etnològic
Diumenge 22 de maig de 2011, a les 11 h al Museu Etnològic de Barcelona
Visita comentada a l’espai del Japó de l’exposició permanent ÈTNIC. De les cultures tradicionals a la interculturalitat, a càrrec de Yoshi Hioki
Coordina: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Aquesta activitat forma part del cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Japó-Catalunya, mirades creuades, organitzat amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC-
A l’espai dedicat al Japó observem la delicadesa dels manga, de la ceràmica, dels objectes de laca, dels mobles, dels atuells de cuina i servei, dels vestits i del calçat. A l’últim apartat hi ha la vitrina dedicada al gravat en fusta, precedent dels manga, amb un audiovisual que ens acosta al procediment i la tècnica emprada per fer aquells magnífics gravats acolorits.
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món. Conferència: Japó-Catalunya, mirades creuades, a càrrec de Menene Gras, directora de Cultura i Exposicions de Casa Àsia de Barcelona
Dimecres 4 de maig de 2011, a les 19.30 h a la sala d’Actes
Cicle: Interrelació de cultures i visions del món
Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència -AACC- amb l’Ateneu Barcelonès
Aquest nou cicle que comencem amb aquesta conferència: Japó-Catalunya, mirades creuades, pretén mostrar una visió de la realitat intercultural entre el Japó i Catalunya per tal de promoure el coneixement mutu.
La cultura japonesa sedueix els catalans. Mostra d’això és el Premi Internacional Catalunya 2011 a l’escriptor japonès Haruki Murakami, els cicles de conferències i cinema dedicats amb motiu del centenari dels naixement d’Akira Kurosawa o les vuit mil persones que van visitar la mostra dedicada a l’arquitecte Toyo Ito, autor de les torres de Porta Fira de la plaça d’Europa de l’Hospitalet.
D’altra banda, artistes japonesos han fet de Barcelona el seu centre d’activitat, com el dissenyador Hiroshi Tsunoda o l’escultor Etsuro Sotoo.
Aquests són alguns dels exemples d’interrelació cultural entre el Japó i Catalunya que conformen una nova realitat intercultural i de convivència.
Conferència: Japó-Catalunya, mirades creuades, a càrrec de Menene Gras, directora de Cultura i Exposicions de Casa Àsia de Barcelona
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Menene Gras és filòsofa i crítica d’art. Doctora en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i directora de Cultura i Exposició de Casa Àsia de Barcelona.
Ha traduït diverses obres i publicat nombrosos articles en revistes i diaris.
Autora entre d’altres llibres, els següents: La armonía pasional del Nuevo Mundo; Correspondencia del Marqués de Sade; Flaubert, el aprendiz de escritor; Crítica de la Razón y del Estado; Wagner, su vida y sus obras; La Mettrie, obra filosófica; El Romanticismo como el espíritu de la modernidad; Montaigne. Del saber morir; Indagación filosófica sobre el origen de nuestras ideas; Acerca de lo sublime y de lo bello; Suma de lluvias.
Japó està passant per una de les crisis més greus del darrer segle com a conseqüència d’una de les majors catàstrofes naturals, un terratrèmol de gran intensitat acompanyat d’un tsunami molt fort i al que s’ha d’afegir un estat d’alarma nuclear a Fukushima. La tragèdia que ha acabat amb milers de vides.
Fumio Nanjo, director del Mori Museum de Tòquio, està conduint quan sent per la ràdio la notícia del tsunami, i explica que se’n va a l’oficina en creure que és l’únic lloc segur.
Les narratives locals guanyen més relleu en un món dominat per les cultures globals i les formes de vida aparentment uniformes. Haruki Murakami, al voltant de les mateixes dates, rebia el Premi de la Generalitat de Catalunya i l’escriptor responia estar sota els efectes del terratrèmol i que no sabia què podria fer pel seu país, tot i considerar-ho un gran estímul en temps tan difícils.
La mobilitat ha transformat les distàncies en el temps i en l’espai, i ha alterat, així, la nostra percepció vers l’altre, que ha deixat de ser un estrany i un estranger.
En aquest context reflexionarem sobre els canvis que comporta aquesta crisi des de la perspectiva de la gent del seu país i des del nostre, a través de les manifestacions econòmiques, culturals i artístiques.