Tertúlia: El món del doblatge a l’animació japonesa, a càrrec de Marc Zanni i Joan Sanz

Dijous 30 d’octubre de 2014, a les 19.30 h a la sala Sagarra

Tertúlia: El món del doblatge a l’animació japonesa, a càrrec de Marc Zanni i Joan Sanz

Activitat paral·lela del XX Saló del Manga de Barcelona. L’Ateneu i l’Associació d’Art, Cultura i Ciencia – AACC – col·laboren amb el XX Saló del Manga de Barcelona, amb l’organització d’activitats.

Joan Sanz i Marc Zanni

Els actors de doblatge Marc Zanni i Joan Sanz ens parlaran del fenomen del doblatge anime català. Quines són les seves particularitats,  per què té un reconeixement de cara als aficionats de l’anime que no té el doblatge de ficció? Com ha influenciat en la societat el doblatge anime en català,  sobretot en l’àmbit lingüístic.  

En Marc Zanni i en Joan Sanz fa més de 20 anys que es dediquen al doblatge. Els dos són molt coneguts per a ser els dobladors de Son Goku i Vegeta.  I els dos han realitzat un llibre editat per Norma Editorial anomenat “La sèrie de la teva vida” que parla sobre el doblatge de Bola de Drac.  Joan Sanz ha doblat diferents actors o personatges però sobretot és conegut per la veu d’en Vegeta. Marc Zanni a interpretat a en Son Goku, en Ranma,  en Zoro de One piece, el pare del Sin Chan,  l’Ichigo de Bleach o en Hanamichi de Slam Dunk entre molts altres. També ha dirigit Bola de Drac, Shin Chan, Bleach,  One Piece i altres animes. 

Perspectiva sobre el món del doblatge amb històries plenes d’anècdotes, curiositats del món del doblatge i experiències personals.

Joan Sanz, Marc Zanni i Toni rodríguez Yuste

Toni Rodriguez Yuste, Joan Sanz i Marc Zanni. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

 

Nou cicle: Les Guerres i el Còmic. Conferència: Dibuixant L’Onze de Setembre de 1714, a càrrec d’Oriol Garcia Quera, autor i il•lustrador d’Història

Nou cicle: Les Guerres i el Còmic

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC-

 Dimarts 13, 19.30 h, sala Verdaguer

Conferència: Dibuixant L’Onze de Setembre de 1714, a càrrec d’Oriol Garcia Quera, autor i il·lustrador d’Història

Activitat inclosa en la programació del Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Oriol García Quera

Oriol García Quera especialitzat en dibuixos de temàtica històrica, l’Oriol comença a publicar els seus treballs a la revista Cavall Fort. Els anys noranta dibuixa la col·lecció de còmics històrics Temps d’espases, que consta dels títols L’Exèrcit Errant, Gorja Mortal, L’Amenaça Sarraïna i Revenja.

Convençut de les possibilitats de la narrativa gràfica, realitza l’obra Rocaguinarda, guardonada amb el premi Serra d’Or. Sense renunciar al rigor documental l’any 2002 inicia una nova col·lecció de còmics històrics amb el títol Barcelona 1714. Els següents volums seran Corpus 1640, Guifré 897, Pallars 1487 i Mallorca 1229.

Ha participat en diversos projectes museogràfics com l’exposició permanent del Museu d’Història de Catalunya oel Parc Arqueològic de les mines de Gavà.Col·labora en obres d’investigació arqueològica, revistes i enciclopèdies d’història com la revista Sàpiens i, vinculat al món de la docència, és professor de l’escola Joso de Barcelona. En l’actualitat col·labora amb el Consorci d’Educació de Barcelona en diversos propostes educatives.

En el seu darrer llibre Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer s’endinsa en la vida quotidiana dels barcelonins d’inicis del segle XVIII.

Després d’un breu repàs per la història iconogràfica sobre l’Onze de Setembre, l’autor exposarà els motius les circumstàncies que l’han dut a publicar les obres Barcelona 1714 i Barcelona 1706-1714. Dietari d’un adroguer. Reflexionarà sobre la feina de documentació, el rigor històric, la ficció històrica i d’altres aspectes del procés creatiu.

Toni Rodríguez Yuste i Oriol García Quera

Oriol García Quera i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques. Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

Dilluns 28 d’octubre de 2013, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –

Conferència: Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Sol Picó

Pa amb tomaca. La dansa. Aquest títol correspon a una reflexió que m’ha acompanyat al llarg  del temps.
Penso que el pa és com la dansa… pots mesclar-lo amb tot i sempre està bo. Pots menjar-te’l amb llonganissa, formatge o pernil, melmelada o xocolata. Tant és si és dolç o salat, quina meravellosa experiència sensorial… Igual que la dansa quan l’acompanyes d’una bona escenografia, vestuari, llums, vídeo o pintura… sempre funciona!

SOL PICÓ

• Coreògrafa i ballarina resident a Barcelona. Sol Picó domina la dansa clàssica, espanyola i contemporània. Tres disciplines que es poden sentir en la seva feina coreogràfica, tot i que emmarcades en l’expressió més contemporània de la dansa.
• Va formar la seva primera companyia Danza Robadura al 1988 però és amb la companyia que porta el seu nom, la Sol Picó Compañía de Danza nascuda al 1993, amb la que ha desenvolupat el seu personalíssim segell. Un segell que es fa notar tant en el seu llenguatge creatiu i interpretatiu com en el nom de les seves obres. Razona la vaca (1995), E.N.D. (Esto No Danza, 1998), D.V.A (Dudoso Valor Artístico, 1999), Bésame el cáctus (2001), La divadivina y el Hombre bala, La dona manca o Barbie Superestar (2003), La prima de chita (2006), Las Doñas (2007), Sirena a la plancha (2008), El llac de les mosques (2009), Matar al bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011) o Memòries d’una puça (2012)  són alguns exemples i alguns muntatges d’aquesta creadora.
• Ha estudiat al Movement Research de Nova York diverses tècniques de dansa contemporània i va treballar com a intèrpret i coreògrafa els primers anys de la seva trajectòria, amb companyies i creadors diversos com Robouldanse, Rayo Malayo Danza i la companyia d’Art Total Los Rinos.
• El curtmetratge dirigit per Octavio Masia i ella mateixa, El 64, cortometraje de danza en un autobús i el vídeo-dansa No Paris del realitzador Joan Pueyo, en el que apareix com a ballarina i coreògrafa, entre altres completen una carrera en la que no falten els premis.
• El Premi Max de les Arts Escèniques al Millor Espectacle de Dansa, a Millor Coreografia i a Millor Intèrpret de Dansa Femenina per Bésame el Cáctus al 2002 i 2003, pel millor espectacle i a la millor coreografia per La dona manca…al 2004, al millor espectacle per Sirena a la Plancha, a la millor coreografia per Paella Mixta al 2005 i a la millor coreografia per El Llac de les mosques al 2009  així com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya al 2004, són alguns dels premis amb els que compta Sol Picó.

Foto: Toni Rodríguez Yuste

Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Pa amb tomaca. La dansa. Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: Les arts escèniques. Conferència: L’Òpera com a Art Total

Dimarts 11 de juny de 2013, a les 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: L’art i la cultura visual de masses: Les arts escèniques.

Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència –AACC–

Conferència: L’Òpera com a Art Total, a càrrec de Marc Sala, tenor

Marc Sala

Marc Sala, tenor. Nascut a Barcelona, estudia amb Eduard Giménez al Conservatori del Liceu i es llicencia en Cant amb Ana Luisa Chova al Conservatori Superior de València. Estudia Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i participa en cursos i produccions amb Roger Alier.

Debuta com a tenor amb el rol protagonista del Singspiel “Bastiano i Bastiana” de Mozart a Milà i a Florència. Des de llavors ha interpretat diverses òperes (Elisir d’amore, Flauta Màgica, Traviata, Siège de Corinthe, etc..) i gaudeix d’una carrera internacional, on destaquen les seves actuacions a  França, Alemanya, Itàlia, Panamà i al Japó.

Darrerament compagina la seva carrera musical amb la docència i amb cicles de conferències sobre òpera, primer a la Casa Orlandai de Barcelona i actualment al Conservatori del Liceu.”

Marc Sala. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

L’Òpera com a Art Total

L’òpera és el punt de trobada de totes les Arts existents: música, dansa, literatura (poesia i teatre), escultura, pintura, arquitectura, video-art…  La seva relació amb totes aquestes arts, inclós el cinema, i la seva capacitat aglutinadora la converteixen en una expressió artística total.

Farem un repàs d’aquestes relacions artístiques passant de Monteverdi a Wagner, de Picasso a Chagall, de Visconti a Haneke, de Garnier a Frank Gehry, etc… 

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Marc Sala i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Marc Sala i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste

Cicle: La cultura i les arts en el pou de la crisi. Taula rodona: ARCOMadrid 2013. A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodriguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu

Divendres 22 de febrer de 2013, 19.30 h, sala Verdaguer

Cicle: La cultura i les art en el pou de la crisi 

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC – amb la col·laboració de l’Ateneu Barcelonès

Taula rodona: ARCOMadrid 2013. A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor i de Toni Rodriguez Yuste, ponent d’Arts Plàstiques de l’Ateneu

 

Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris. Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel A. Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Dimarts 25 de setembre de 2012, a les 19 h de 2012 a la sala Oriol Bohigas

Cicle: Converses amb artistes interdisciplinaris

Presentació, projecció i col·loqui de la pel·lícula  María y yo. Una historia personal, a càrrec de Miguel Ángel Gallardo Paredes, il·lustrador i dibuixant

Cicle organitzat per l’Associació d’Art, Cultura i Ciència i l’Ateneu Barcelonès 

Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès

Aquesta activitat es va programar el 7 de maig de 2012 i es va haver d’ajornar fins el 25 de setembre de 2012

Miguel Ángel Gallardo Paredes

Miguel Ángel Gallardo Paredes, que signa simplement com Miguel Gallardo, és un destacat historietista espanyol (Lleida, 1955), creador, entre molts personatges, de Makoki emblemàtic durant els anys vuitanta. La major part dels seus treballs pertanyen al còmic underground. Tanmateix, en la dècada dels noranta i ja en el nou segle, es va decantar pel gènere biogràfic: Un llarg silenci i la guardonada Maria i jo.Premi Nacional del Còmic de Catalunya 2008, amb dues nominacions: a millor obra i al millor guió en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2008

L’estrena al juliol de 2010 del llargmetratge documental Maria i jo, dirigit per Félix Fernández de Castro, responsable també del guió a partir de la història original plasmada en paper, així com la posterior passi per festivals cinematogràfics per cada racó de la geografia espanyola, ha tornat al còmic una renovada actualitat mediàtica. Un aspecte molt important conegut per mestres, professionals i pares de l’aprenentatge de nens amb autisme és la utilització d’imatges clares i sintètiques que transmetin idees o situacions. En aquest llibre, Miguel Gallardo, acostumat a comunicar-se visualment amb la seva filla Maria, vol transmetre als seus lectors com si nosaltres fóssim ella i a través dels seus dibuixos entenguem el seu missatge simple i breu d’una manera inequívoca. Aquest llibre desborda imatges que transmeten sensacions i emocions de Maria, del seu pare i del seu entorn. Miguel, que des de fa anys sap que a Maria els seus fantàstics dibuixos la fan feliç, la tranquil·litzen i l’ajuden a comprendre aquest a món, vol utilitzar-los també amb nosaltres perquè puguem compartir les emocions de Maria cap a ell i els seus éssers estimats. El lector es veu submergit en les emocions d’un viatge de vacances de Maria i el seu pare. Un viatge que recrea situacions familiars i quotidianes que per a ells, com per cent de famílies que tenen un nen amb autisme, resulta una aventura esquitxada de dificultats generades per la falta d’adaptació del nostre entorn social o per la limitada comprensió d’algunes persones que Maria troba en el seu viatge. – De l’Epíleg d’Amaia Hervas, psiquiatre infantil i juvenil Maria i jo és una obra important, tant pel tema que tracta, com per la mirada delicada, sensible i divertida, amb la qual Miguel Gallardo ens mostra la seva feliç relació amb la seva filla Maria. Un llibre revelador, sens dubte catàrtic, que suposa un pas endavant en la dilatada trajectòria professional del creador català.

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

Miguel Gallardo i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria rodríguez Yuste

Cicle: L’espiritual en l’art. Visita comentada a la Fundació Tàpies i a l’exposició: Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

Dissabte 30 de juny de 2012, a les 10.30 h

Cicle: L’espiritual en l’art

Cicle organitzat conjuntament amb l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC ––

Visita comentada a la Fundació Tàpies i a l’exposició: Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

Antoni Tàpies – (1923-2012) –  pintor, escultor i teòric de l’art, està considerat un dels millors artistes catalans d’avantguarda del segle XX i un dels principals exponents mundials de l’informalisme. La seva obra té un centre d’estudi i conservació a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.

Va ser un ciutadà compromès amb la democràcia i el catalanisme. Sensible als esdeveniments polítics i socials del moment, a final dels seixanta i principi dels setanta va intensificar la seva oposició al franquisme.

Tàpies va buscar una nova espiritualitat que va trobar a les filosofies orientals, sobretot al budisme Zen. Moltes de les seves obres, tot i el seu component matèric, s’han d’entendre precisament des d’una perspectiva mística. L’artista cercava que les seves obres tinguessin el poder de transformar l’interior de l’observador. Aquesta recerca espiritual coincidia amb el seu interès per la matèria, que es reflecteix en l’ús de materials aliens a la tradició acadèmica i a l’experimentació amb noves tècniques.

L’exposició Antoni Tàpies. Cap, braços, cames, cos

Un recorregut per les obres que se centra en els deu últims anys de treball de l’artista. Es desplega en diversos espais, on els visitants poden passar d’una relació més íntima amb l’obra amb paper, a les confrontacions brutals i monumentals en el cas de l’obra amb fusta.

L’exposició s’articula a partir d’una selecció d’obres que tenen el cos com a objecte central. Caps, peus, torsos tallats, cames i braços escampats, sexes oferts, Tàpies desmembra regularment el cos, el treballa espacialment i elabora una topografia de la cruesa de la condició humana. Unint objecte i subjecte, Antoni Tàpies moltes vegades expressa el desig de marcar visualment l’espectador. La seva obra es caracteritza pel seu component matèric i la recerca espiritual.