Imaginar l’invisible. Simbolisme, iconografia bizantina i espiritualitat
Chordi Cortés
Chordi Cortés, fundador i president de l’Associació Espanyola de la Icona “Yaroslav”, i fundador i president de l’Acadèmia Internacional d’Iconografia Bizantina i Russa
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
El Salvador en Glòria
Aquesta conferència, il·lustrada amb prop d’un centenar d’imatges, versa sobre la capacitat de l’home bizantí en revelar els valors espirituals, ocults sota les aparences de la matèria i donar fe de l’existència d’un món supra terrestre.
El relat teològic, religiós i artístic que es mostra en una icona és un missatge del diví. L’emissor del missatge és Déu, Déu és Invisible, és llum. Ego sum lux mundi.
Entre els segles VI i VIII es constitueixen les bases de l’estètica bizantina. Que evolucionarà fins al s XII, consolidant el seu llenguatge plàstic.
Chordi Cortés i Toni rodríguez Yuste ponent de la Secció d’Arts visuals
Dijous 14 de febrer de 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès
Conferència:
Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles
A càrrec de Joan J. Guillén, dibuixant, pintor, escenògraf i professor d’arts escèniques.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Joan J. GuillénJoan J. Guillén, va començar amb el teatre d’aficionats. Va començar a donar-se a conèixer l’any 1970 publicant dibuixos en la premsa catalana, mentre iniciava els estudis de direcció teatral i escenografia a l’’Institut del Teatre. Allà, exercí una intensa i productiva carrera professional i alhora, també, es dedicà a la docència, com a professor d’arts escèniques entre 1973 i 2003. En l’exercici de la seva professió ha col·laborat amb diversos grups de teatre, amb la construcció de màscares per a espectacles de carrer, d’entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso el 1981.
Destaca també, especialment, la col·laboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d’escenografies per a espectacles tan diversos com el Llibre de les bèsties de Ramon Llull el 1995 o La Cenerentola, estrenada el 2011 al Canadà i interpretada a la Lyric Opera of Chicago el 2015. Dins de l’escenografia catalana va començar a treballar a partir dels anys seixanta en paral·lel i al costat d’autors coetanis com Fabià Puigserver i Plana (1938), Ramon B. Ivars Amic (1948) i Andreu Rabal Serrat (1943), Josep Messeguer Vendrell (1946), i acabà per convertir-se en un dels escenògrafs més rellevants.
La conferència tratava del compromís de l’artista contemporani amb la cultura popular i/o tradicional, a través d’un passeig por la pròpia trajectòria de Joan J. Guillén com a escenògraf, figurinista, dibuixant satíric, professor de l’Institut del Teatre, autor de molts muntatges de teatre i òpera, així com a responsable de molts dissenys per als Comediants.
Joan J. Guillén i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Divendres 8 de febrer de 2019, 19 h Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6
Conferència:
L’art com a joc de sensacions
A càrrec de Carles Bayod, doctor en Belles Arts, pintor, pedagog i investigador
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Carles Bayod
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1986)
Professor a Belles Arts i a ensenyament mitjà i especial. (1966 – 1970)
Cursos de sensologia i creativitat a universitats espanyoles , franceses i suïsses.
Més de seixanta exposicions individuals de pintura per Espanya, Itàlia, Suïssa, França, Bèlgica, Àustria i Holanda.
Ha participat amb múltiples exposicions col·lectives i salons d’art nacionals i internacionals.
Ha estat repetidament guardonat amb premis com el de La Biennal de Màlaga, el Gran Premi del Saló internacional de Marsella, el Premi Signe a Tarragona, la Medalla d’Or Ciutat de Mollerussa, el Premi de la Fundació Güell a Barcelona, la Biennal de Tarragona…
Diferents premis de poesia i narrativa.
La seva obra figura, entra d’altres, al Museu MACBA de Barcelona, al Musée des Beaux Arts de Lausanne, al Museu de Belles Arts de Tarragona, al Musée des Beaux Arts de Neuchâtel, al Museo de la Diputación de Málaga, el Museo de la Diputación de Jaén, etc.
Pedagog, investigador en el mon de les sensacions i de la creació artística: Per què serveix l’Art en l’evolució humana? On és l’art en una obra? o dit d’una altra forma; que és el que fa que una obra sigui d’Art i una altre no? Son preguntes a las que ha trobat resposta al llarg de la seva investigació..
Llibres publicats en paper: El Arte de Sentir, Sensoterapia i ¡Juguemos a Sentir!.
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod signant el Llibre d’Honor. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
El nostre cervell “pensa” i “sent” però, el sentir, sempre ha estat considerat com un subproducte del pensar,.com a quelcom que no sabem massa com tractar.
Habitualment, s’ha considerat que l’altre cara del pensament son, bàsicament, els sentiments, la mística o l’art. Però, tant el pensament com el sentiment, la mística o l’art, generen sensacions que habitualment considerem residuals.
Carles Bayod ve a parlar-nos de “sensacions” i de la importància d’educar-nos a partir de donar la mateixa importància al “pensar” que al “sentir”, tant al mon adult com a l’escola. O sigui, a ensenyar a treballar amb la totalitat del cervell.
Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Cada nen és un ésser únic i ha de descobrir, per ell mateix, qui és i ser creatiu per poder triar com vol que sigui la seva vida
Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Cal molta creativitat perquè el nen aprengui per ell mateix “qui és” i sigui capaç de descobrir el seu ésser únic per saber caminar per la vida donant respostes en què reconèixer-se
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod. Foto Nuria Rodríguez Yuste
L’art ha de tenir tensions interestètiques
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod. Foto Nuria Rodríguez Yuste
La Sensologia és la ciència de les sensacions no verbalitzables. Com que no és verbalitzable, només pot aplicar-se de forma pràctica, només pot sentir-se i expressar-se. Les sensacions de tot el que vivim, pensem i sentim no poden explicar-se doncs descriuríem la recepta de cuina. Si aprenem a sentir-les, fixar-les i expressar-les, tindrem un suculent menjar. És la descripció de la vivència tipus cervell esquerre i l’expressió de la totalitat de la vivència tipus cervell dret
Dimecres 30 de gener de 2019, 19 h
Sala Oriol Bohigas
Conferència: Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política, a càrrec de Carles Guerra, director de a Fundació Antoni Tàpies
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Aquesta conferència s’endinsa en el procès que explica una exposició. L’exposició en qüestió reprén les formes de politizació possibles que la pintura moderna va oferir a un artista com Antoni Tàpies sota el feixisme. La disfuncionalitat de la pintura, i no pas las
solidaritat més òbvia dels cartells que donen suport a tota mena de causes, emergeix com la versió més òptima d’una política de llarga durada.
Mirar Tàpies des del present confronta als espectadors amb una provocativa autonomia de les obres. Els Tàpies del segle XX semblen preparats per rebre el espectadors del futur. Però, quina mena de política representen avui aquelles obres del segle XX?
Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Dijous, 13 de desembre de 2018, a les 19 h, sala Verdaguer
Conferència: Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència
Daniel Gassol, artista
Doctor per la Universitat de Barcelona (2014), indaga sobre els mecanismes que construeixen discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum, que condicionen les relacions socials perpetuant tradicionals formes d’Estat.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
La conferència tracta sobre l’estudi Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència que va realitzar-se entre el 2016 i el 2018 en el marc dels estudis de la Virreina Centre de la Imatge, i examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Catalunya en l’era Neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres Cívics com institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i l’espectacularització cultural.
Tenint en compte que aquests equipaments foren creats, entre d’altres objectius, per descongestionar l’administració pública de serveis a la ciutadania i que aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem de quina manera aquestes institucions es metamorfosegen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització per districtes dels Centres Cívics també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, construint classes de cultura ciutadana.
Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Dijous 22 de novembre de 2018, a les 19 h. Sala Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6
Raül Garrigasait, editor i president de La Casa dels Clàssics,Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor, i Montse Frisach, periodista i crítica d’art, dialogaran al voltant de la gran obra Aurea Dicta de l’artista Miquel Barceló.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Montse Frisach, Jose Maria Martí Font, Raül Garragasait i Toni Rodríguez Yuste, signant el llibre d’Honor de l’Ateneu. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
L’artista Miquel Barceló recupera els Aurea Dicta, un dels volums més preuats de la Col·lecció Bernat Metge, i en crea una obra de bibliòfil única: la primera que fa en català i el projecte editorial més ambiciós de la seva carrera. Aurea Dicta és una obra d’art única, on pintura, literatura i edició dialoguen d’igual a igual.
La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea Dicta, o «Paraules d’or», un recull de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi estaven vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la històrica col·lecció i està exhaurida i descatalogada des de fa dècades. La Casa dels Clàssics recupera ara aquest llegat i el posa en mans de Barceló per crear una peça única.
No és un llibre de temporada, tampoc un llibre il·lustrat, sinó construït
M’emociona pensar que algú el pugui descobrir dins de 50, 100 anys, divertir-se en els seus pàgines, tocar-lo, perquè no és un llibre il·lustrat sinó construït.
Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló ha escollit 562, amb les frases ja impreses, ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, directament sobre les pàgines, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com perforacions fetes a mà, deixant que que les taques traspassin d’una pàgina a una altra, deixant que passessin coses inesperades.
No hi ha meres reproduccions d’aquarel·les: tot ha ocorregut de veritat
L’edició de l’obra és limitada i numerada, i inclou un total de 1.298 reproduccions signades individualment per l’artista. El volum es presenta en un estoig de fusta d’avet estampada a 5 tintes amb fresat; porta incorporat un faristol metàl·lic abatible. El llibre es mostrarà a l’Ateneu Barcelonès.
Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font, Toni Rodríguez Yuste i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
L’obra Aurea Dicta de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L’obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d’Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els clàssics que formen part de Bernat Metge.
Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. . Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Raül Garrigasait, Josep Miquel Martí Font, Montse Frisach i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC-
Dimecres 12, 19.30 h, sala Verdaguer
Conferència: Intuïció i comprensió en ciència i en art, a càrrec de Jorge Wagensberg, físic, professor universitari i divulgador científic
Jorge Wagensberg
Jorge Wagensberg Lubinski, Barcelona 1948, és físic i professor universitari, expert en museologia i primer director del CosmoCaixa.
Va estudiar física a la Universitat de Barcelona en la qual es va llicenciar el 1971 i doctorar el 1976. Des de 1981 és professor de Teoria dels processos irreversibles a la Facultat de Física d’aquesta universitat.]També és membre fundador de l’European Museum Academy i ha publicat diversos llibres de divulgació científica.
A l’abril de 2014 publica un treball a la revista sobre cognició i evolució Biological Theory del Konrad Lorenz Institute d’Àustria, sobre l’essència del mètode científic: “On the Existence and Uniqueness of the Scientific Method” (2014), vol.9 (3), pp 331-346.
Interessat en la divulgació de la ciència ha fundat la col·lecció de llibres “Metatemas”, de l’Editorial Tusquets. L’any 1991 es va fer càrrec, de la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona, orientant aquest centre de divulgació científica vers un nou concepte que donaria lloc al CosmoCaixa del qual en fou el seu director fins a l’any 2005.
A l’any 2005 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica per la concepció del Museu de la Ciència “Cosmocaixa” i el 2007 amb la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. El 2010 va ser nomenat Doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.
Intuïció i comprensió en ciència i en art
La història del coneixement humà té set grans edats: Utilitat, Estètica, Espiritualitat, Abstracció, Revelació, Ciència i Art.
Aquestes dues últimes formes de coneixement són en realitat molt recents i la seva íntima coexistència és potser l’arrel més profunda de la creativitat humana
Jorge Wagensberg i Toni rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Jorge Wagensberg i Toni rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Toni Rodríguez Yuste i Jorge Wagensberg. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dilluns 28 d’octubre de 2013, 19.30 h, sala Verdaguer
Cicle: L’art i la cultura visual de masses: les arts escèniques
Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència – AACC –
Conferència:Pa amb tomaca. La dansa, a càrrec de Sol Picó, coreògrafa, ballarina i directora de la Companyia Sol Picó
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Sol Picó
Pa amb tomaca. La dansa. Aquest títol correspon a una reflexió que m’ha acompanyat al llarg del temps. Penso que el pa és com la dansa… pots mesclar-lo amb tot i sempre està bo. Pots menjar-te’l amb llonganissa, formatge o pernil, melmelada o xocolata. Tant és si és dolç o salat, quina meravellosa experiència sensorial… Igual que la dansa quan l’acompanyes d’una bona escenografia, vestuari, llums, vídeo o pintura… sempre funciona!
SOL PICÓ
Coreògrafa i ballarina resident a Barcelona. Sol Picó domina la dansa clàssica, espanyola i contemporània. Tres disciplines que es poden sentir en la seva feina coreogràfica, tot i que emmarcades en l’expressió més contemporània de la dansa.
Va formar la seva primera companyia Danza Robadura al 1988 però és amb la companyia que porta el seu nom, la Sol Picó Compañía de Danza nascuda al 1993, amb la que ha desenvolupat el seu personalíssim segell. Un segell que es fa notar tant en el seu llenguatge creatiu i interpretatiu com en el nom de les seves obres. Razona la vaca (1995), E.N.D. (Esto No Danza, 1998), D.V.A (Dudoso Valor Artístico, 1999), Bésame el cáctus (2001), La divadivina y el Hombre bala, La dona manca o Barbie Superestar (2003), La prima de chita (2006), Las Doñas (2007), Sirena a la plancha (2008), El llac de les mosques (2009), Matar al bicho (2010), Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya (2011) o Memòries d’una puça (2012) són alguns exemples i alguns muntatges d’aquesta creadora.
Ha estudiat al Movement Research de Nova York diverses tècniques de dansa contemporània i va treballar com a intèrpret i coreògrafa els primers anys de la seva trajectòria, amb companyies i creadors diversos com Robouldanse, Rayo Malayo Danza i la companyia d’Art Total Los Rinos.
El curtmetratge dirigit per Octavio Masia i ella mateixa, El 64, cortometraje de danza en un autobús i el vídeo-dansa No Paris del realitzador Joan Pueyo, en el que apareix com a ballarina i coreògrafa, entre altres completen una carrera en la que no falten els premis.
El Premi Max de les Arts Escèniques al Millor Espectacle de Dansa, a Millor Coreografia i a Millor Intèrpret de Dansa Femenina per Bésame el Cáctus al 2002 i 2003, pel millor espectacle i a la millor coreografia per La dona manca…al 2004, al millor espectacle per Sirena a la Plancha, a la millor coreografia per Paella Mixta al 2005 i a la millor coreografia per El Llac de les mosques al 2009 així com el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya al 2004, són alguns dels premis amb els que compta Sol Picó.
Foto: Toni Rodríguez Yuste
Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Pa amb tomaca. La dansa. Sol Picó. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Sol Picó i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dimarts 11 de juny de 2013, a les 19.30 h, sala Verdaguer
Cicle: L’art i la cultura visual de masses: Les arts escèniques.
Cicle organitzat amb la col·laboració de l’Associació d’Art, Cultura i Ciència –AACC–
Conferència: L’Òpera com a Art Total, a càrrec de Marc Sala, tenor
Marc Sala
Marc Sala, tenor. Nascut a Barcelona, estudia amb Eduard Giménez al Conservatori del Liceu i es llicencia en Cant amb Ana Luisa Chova al Conservatori Superior de València. Estudia Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona i participa en cursos i produccions amb Roger Alier.
Debuta com a tenor amb el rol protagonista del Singspiel “Bastiano i Bastiana” de Mozart a Milà i a Florència. Des de llavors ha interpretat diverses òperes (Elisir d’amore, Flauta Màgica, Traviata, Siège de Corinthe, etc..) i gaudeix d’una carrera internacional, on destaquen les seves actuacions a França, Alemanya, Itàlia, Panamà i al Japó.
Darrerament compagina la seva carrera musical amb la docència i amb cicles de conferències sobre òpera, primer a la Casa Orlandai de Barcelona i actualment al Conservatori del Liceu.”
Marc Sala. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
L’Òpera com a Art Total
L’òpera és el punt de trobada de totes les Arts existents: música, dansa, literatura (poesia i teatre), escultura, pintura, arquitectura, video-art… La seva relació amb totes aquestes arts, inclós el cinema, i la seva capacitat aglutinadora la converteixen en una expressió artística total.
Farem un repàs d’aquestes relacions artístiques passant de Monteverdi a Wagner, de Picasso a Chagall, de Visconti a Haneke, de Garnier a Frank Gehry, etc…
Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Marc Sala i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Marc Sala i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Secció d'Arts Visuals 