A càrrec de Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor. Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Barcelona i Madrid han mantingut una llarga pugna per l’hegemonia cultural sense que durant molt temps es decantés de forma clara ni per una ni per l’altra. No obstant això, en els últims anys – en el que va de segle – la capital d’Espanya sembla haver-se escapat, mentre que altres ciutats, que abans ni tan sols comptaven a aquests efectes, s’han apropat a la capital catalana en molts aspectes, especialment en el dels museus i institucions de creació artística, com seria el cas de Màlaga o Bilbao. Com i per què s’ha produït aquest fenomen?
Josep Maria Martí Font i Toni Rodríguez Yuste – Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Josep Maria Martí Font i la Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dimarts 21 de maig, de 2019, 19 h Sala Oriol Bohigas
Brossa i l’univers bombolla
Xerrada amb número de bombolles i amb vídeos projectats
Pep Bou, creador, director i actor de teatre Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Pep Bou va trepitjar els escenaris com a professional als anys setanta formant part de la gran quantitat de mims que caracteritzaven l’època. La seva preparació com arquitecte tècnic i la seva passió per les arts plàstiques i visuals van consolidar una forta sensibilitat cap als espais efímers i la ductilitat de les formes. Fundador de diverses companyies Pa de Ral – 1978-La Viu Viu Teatre – 1981, fins que, el 1982, comença a actuar en solitari amb el teatre, de les bombolles de sabó, amb les els quals aconsegueix configurar una poètica pròpia (Bufaplanetes, Fira de Tàrrega, 1982, Sabó, sabó, Teatre Romea, 1990, Ambrossia, espectacle dedicat a Joan Brossa , 2000, Bombolles a la carta, 2000, Diàfan, 2003, Clar de llunes, 2007, i Rebufaplanetes 2009). A banda, ha presentat els espectacles amb bombolles Cèl·lules i Plantes (2004) i Bereshit. La història més bella del cosmos (2010), orientats a la divulgació científica, en col·laboració Jorge Wagensberg . Ha actuat a teatres i festivals d’arreu del món sorprenent a públics de totes les edats i cultures i rebent nombrosos premis nacionals i internacionals.
La influència de Joan Brossa en l’univers bombolla de Pep Bou
Les bombolles, exèrcit de la llum, suren en el buit, que és la millor manera d’afirmar un pacte, i ens recorden que també nosaltres naixem i morim i som anelles d’una arrel que no demana metges. Perquè efímer vol dir que dura poc, i la humanitat no és altra cosa que una constel·lació d’efímeres estrelles.
Meritxell Puig, directora general de FICOMIC Toni Guiral, assessor de COMIC BARCELONA
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció
La cita més important pels amants del còmic arriba de nou a Barcelona: el 37 COMIC BARCELONA se celebrarà del divendres 5 al diumenge 7 d’abril a Fira Barcelona Montjuïc. Comptarà amb la participació de gairebé 200 expositors entre editors, llibreters, autors, distribuïdors de cinema i empreses de marxandatge, entre d’altres. El programa d’activitats de CÒMIC BARCELONA inclou exposicions, tallers, espai de videojocs, sales de conferències i de projeccions.
Divendres 8, de març de 2019, 19 h, sala d’actes Oriol Bohigas
Cicle “De la Revolució Americana a la Revolució Francesa”
L’ART DE LA REVOLUCIÓ
Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals.
Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB). Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
La sessió es planteja a partir d’una sèrie de preguntes al voltant de les relacions entre l’art i la idea de revolució. La primera és molt taxativa: en l’interior d’un procés revolucionari l’art hauria de desaparèixer o conquerir la seva definitiva autonomia?; la segona: el suposat caràcter descriptiu de l’art el fa còmplice de la revolució política o esdevé contrarevolucionari per la seva mateixa indisciplina; i encara: es pot conservar la ira revolucionària en el nostre marc post-històric?
Martí Peran, professor de Teoria de l’Art (UB).Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
George Washington creuant el riu Delaware Emanuel Leutze
Martí Peran. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Llibertat il·luminant el món. L’estàtua de la llibertat. Va ser un obsequi de França al segle XIX per la celebració del centenari de la independència dels Estats Units i un signe d’amistat entre ambdues nacions, i va ser inaugurada el 28 d’octubre de 1886.
Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Martí Peran i Toni Rodríguez Yuste Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dijous 14 de febrer de 2019, a les 19 h. Sala d’actes Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès
Conferència:
Formes populars i art contemponari. Del Teatre Centre de Manlleu a l’Opera de Los Angeles
A càrrec de Joan J. Guillén, dibuixant, pintor, escenògraf i professor d’arts escèniques.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Joan J. GuillénJoan J. Guillén, va començar amb el teatre d’aficionats. Va començar a donar-se a conèixer l’any 1970 publicant dibuixos en la premsa catalana, mentre iniciava els estudis de direcció teatral i escenografia a l’’Institut del Teatre. Allà, exercí una intensa i productiva carrera professional i alhora, també, es dedicà a la docència, com a professor d’arts escèniques entre 1973 i 2003. En l’exercici de la seva professió ha col·laborat amb diversos grups de teatre, amb la construcció de màscares per a espectacles de carrer, d’entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso el 1981.
Destaca també, especialment, la col·laboració amb el grup Els Comediants durant més de vint anys i la realització d’escenografies per a espectacles tan diversos com el Llibre de les bèsties de Ramon Llull el 1995 o La Cenerentola, estrenada el 2011 al Canadà i interpretada a la Lyric Opera of Chicago el 2015. Dins de l’escenografia catalana va començar a treballar a partir dels anys seixanta en paral·lel i al costat d’autors coetanis com Fabià Puigserver i Plana (1938), Ramon B. Ivars Amic (1948) i Andreu Rabal Serrat (1943), Josep Messeguer Vendrell (1946), i acabà per convertir-se en un dels escenògrafs més rellevants.
La conferència tratava del compromís de l’artista contemporani amb la cultura popular i/o tradicional, a través d’un passeig por la pròpia trajectòria de Joan J. Guillén com a escenògraf, figurinista, dibuixant satíric, professor de l’Institut del Teatre, autor de molts muntatges de teatre i òpera, així com a responsable de molts dissenys per als Comediants.
Joan J. Guillén i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Divendres 8 de febrer de 2019, 19 h Sala Verdaguer. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6
Conferència:
L’art com a joc de sensacions
A càrrec de Carles Bayod, doctor en Belles Arts, pintor, pedagog i investigador
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Carles Bayod
Doctor en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1986)
Professor a Belles Arts i a ensenyament mitjà i especial. (1966 – 1970)
Cursos de sensologia i creativitat a universitats espanyoles , franceses i suïsses.
Més de seixanta exposicions individuals de pintura per Espanya, Itàlia, Suïssa, França, Bèlgica, Àustria i Holanda.
Ha participat amb múltiples exposicions col·lectives i salons d’art nacionals i internacionals.
Ha estat repetidament guardonat amb premis com el de La Biennal de Màlaga, el Gran Premi del Saló internacional de Marsella, el Premi Signe a Tarragona, la Medalla d’Or Ciutat de Mollerussa, el Premi de la Fundació Güell a Barcelona, la Biennal de Tarragona…
Diferents premis de poesia i narrativa.
La seva obra figura, entra d’altres, al Museu MACBA de Barcelona, al Musée des Beaux Arts de Lausanne, al Museu de Belles Arts de Tarragona, al Musée des Beaux Arts de Neuchâtel, al Museo de la Diputación de Málaga, el Museo de la Diputación de Jaén, etc.
Pedagog, investigador en el mon de les sensacions i de la creació artística: Per què serveix l’Art en l’evolució humana? On és l’art en una obra? o dit d’una altra forma; que és el que fa que una obra sigui d’Art i una altre no? Son preguntes a las que ha trobat resposta al llarg de la seva investigació..
Llibres publicats en paper: El Arte de Sentir, Sensoterapia i ¡Juguemos a Sentir!.
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod signant el Llibre d’Honor. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
El nostre cervell “pensa” i “sent” però, el sentir, sempre ha estat considerat com un subproducte del pensar,.com a quelcom que no sabem massa com tractar.
Habitualment, s’ha considerat que l’altre cara del pensament son, bàsicament, els sentiments, la mística o l’art. Però, tant el pensament com el sentiment, la mística o l’art, generen sensacions que habitualment considerem residuals.
Carles Bayod ve a parlar-nos de “sensacions” i de la importància d’educar-nos a partir de donar la mateixa importància al “pensar” que al “sentir”, tant al mon adult com a l’escola. O sigui, a ensenyar a treballar amb la totalitat del cervell.
Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Cada nen és un ésser únic i ha de descobrir, per ell mateix, qui és i ser creatiu per poder triar com vol que sigui la seva vida
Carles Bayod i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Cal molta creativitat perquè el nen aprengui per ell mateix “qui és” i sigui capaç de descobrir el seu ésser únic per saber caminar per la vida donant respostes en què reconèixer-se
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod. Foto Nuria Rodríguez Yuste
L’art ha de tenir tensions interestètiques
Toni Rodríguez Yuste i Carles Bayod. Foto Nuria Rodríguez Yuste
La Sensologia és la ciència de les sensacions no verbalitzables. Com que no és verbalitzable, només pot aplicar-se de forma pràctica, només pot sentir-se i expressar-se. Les sensacions de tot el que vivim, pensem i sentim no poden explicar-se doncs descriuríem la recepta de cuina. Si aprenem a sentir-les, fixar-les i expressar-les, tindrem un suculent menjar. És la descripció de la vivència tipus cervell esquerre i l’expressió de la totalitat de la vivència tipus cervell dret
Dimecres 30 de gener de 2019, 19 h
Sala Oriol Bohigas
Conferència: Una exposició titulada Antoni Tàpies. Biografia política, a càrrec de Carles Guerra, director de a Fundació Antoni Tàpies
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Aquesta conferència s’endinsa en el procès que explica una exposició. L’exposició en qüestió reprén les formes de politizació possibles que la pintura moderna va oferir a un artista com Antoni Tàpies sota el feixisme. La disfuncionalitat de la pintura, i no pas las
solidaritat més òbvia dels cartells que donen suport a tota mena de causes, emergeix com la versió més òptima d’una política de llarga durada.
Mirar Tàpies des del present confronta als espectadors amb una provocativa autonomia de les obres. Els Tàpies del segle XX semblen preparats per rebre el espectadors del futur. Però, quina mena de política representen avui aquelles obres del segle XX?
Carles Guerra i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Dijous, 13 de desembre de 2018, a les 19 h, sala Verdaguer
Conferència: Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència
Daniel Gassol, artista
Doctor per la Universitat de Barcelona (2014), indaga sobre els mecanismes que construeixen discursos dominants sobre identitat, treball, classe o consum, que condicionen les relacions socials perpetuant tradicionals formes d’Estat.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
La conferència tracta sobre l’estudi Les veritats ja no són temples, són shares d’audiència que va realitzar-se entre el 2016 i el 2018 en el marc dels estudis de la Virreina Centre de la Imatge, i examina les relacions entre els equipaments de proximitat i l’imaginari cultural de Catalunya en l’era Neoliberal. El treball indaga en la programació i el funcionament dels centres Cívics com institucions públiques que ajuden a construir el paradigma de l’anomenada “marca Barcelona”, basada en el consum i l’espectacularització cultural.
Tenint en compte que aquests equipaments foren creats, entre d’altres objectius, per descongestionar l’administració pública de serveis a la ciutadania i que aquesta trobés espais d’interrelació comunitària, presenciem de quina manera aquestes institucions es metamorfosegen per cobrir altres necessitats socials allunyades de les originàries. Així mateix, l’organització per districtes dels Centres Cívics també condiciona el model d’usuari mitjançant diverses premisses, com la renda per càpita, els negocis de la zona o l’origen del barri, construint classes de cultura ciutadana.
Daniel Gasol i Toni Rodríguez Yuste. Foto Nuria Rodríguez Yuste
Dijous 22 de novembre de 2018, a les 19 h. Sala Oriol Bohigas. Ateneu Barcelonès, carrer Canuda, 6
Raül Garrigasait, editor i president de La Casa dels Clàssics,Josep Maria Martí Font, periodista i escriptor, i Montse Frisach, periodista i crítica d’art, dialogaran al voltant de la gran obra Aurea Dicta de l’artista Miquel Barceló.
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals
Montse Frisach, Jose Maria Martí Font, Raül Garragasait i Toni Rodríguez Yuste, signant el llibre d’Honor de l’Ateneu. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
L’artista Miquel Barceló recupera els Aurea Dicta, un dels volums més preuats de la Col·lecció Bernat Metge, i en crea una obra de bibliòfil única: la primera que fa en català i el projecte editorial més ambiciós de la seva carrera. Aurea Dicta és una obra d’art única, on pintura, literatura i edició dialoguen d’igual a igual.
La Col·lecció Bernat Metge va publicar el 1960 per primera vegada els Aurea Dicta, o «Paraules d’or», un recull de les frases cèlebres llatines predilectes dels intel·lectuals que hi estaven vinculats. Signada amb el pseudònim de Jordi Lombard, aquesta edició és una de les més preuades de la històrica col·lecció i està exhaurida i descatalogada des de fa dècades. La Casa dels Clàssics recupera ara aquest llegat i el posa en mans de Barceló per crear una peça única.
No és un llibre de temporada, tampoc un llibre il·lustrat, sinó construït
M’emociona pensar que algú el pugui descobrir dins de 50, 100 anys, divertir-se en els seus pàgines, tocar-lo, perquè no és un llibre il·lustrat sinó construït.
Dels 2.639 aforismes que conformen el llibre original, Barceló ha escollit 562, amb les frases ja impreses, ha treballat durant quinze mesos en la concepció del volum, directament sobre les pàgines, que inclou més de 120 intervencions pictòriques i algunes accions directes, com perforacions fetes a mà, deixant que que les taques traspassin d’una pàgina a una altra, deixant que passessin coses inesperades.
No hi ha meres reproduccions d’aquarel·les: tot ha ocorregut de veritat
L’edició de l’obra és limitada i numerada, i inclou un total de 1.298 reproduccions signades individualment per l’artista. El volum es presenta en un estoig de fusta d’avet estampada a 5 tintes amb fresat; porta incorporat un faristol metàl·lic abatible. El llibre es mostrarà a l’Ateneu Barcelonès.
Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font, Toni Rodríguez Yuste i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
L’obra Aurea Dicta de Miquel Barceló és el primer projecte de La Casa dels Clàssics, una nova institució cultural sorgida de la Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals. L’obra de Barceló és a més el primer volum de la col·lecció de Grans Obres d’Artista, el projecte bibliofília amb vocació internacional on es convida a reputats artistes a reinterpretar els clàssics que formen part de Bernat Metge.
Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. . Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Raül Garrigasait, Josep Maria Martí Font i Montse Frisach. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Raül Garrigasait, Josep Miquel Martí Font, Montse Frisach i Toni Rodríguez Yuste. Foto: Nuria Rodríguez Yuste
Dilluns 29 d’0ctubre de 2018, a la sala d’actes Oriol Bohigas
Conferència La integració de les arts i la necessitat d’una pedagogia desobedient, a càrrec de Fernando Hernández Hernández, catedràtic de la Facultat de Belles Arts (UB)
Presenta: Toni Rodríguez Yuste, ponent de la Secció d’Arts Visuals de l’Ateneu Barcelonès
Fernando Hernández Hernández
Fernando Hernández Hernández és professor de Visualitats Contemporànies, Piscologia de l’Art i Investigació basada en l’Art a la Unitat de Pedagogies Culturals de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
És coordinador del Programa de Postgrau en Arts i Educació. Co-coordinador del grup de recerca ESBRINA – Subjectivitats, visualitats i entorns educatius contemporanis (2017 SGR 1248) http://esbrina.eu; i membre de REUNI + D – Xarxa Universitària de Recerca i Innovació Educativa. Canvi social i desafiaments per a l’educació en l’era digital (EDU2015-68718-REDT) http://reunid.eu.
Des de fa temps acompanya processos de canvi que contribueixen a repensar l’educació a l’Escola.
Reflexiono sobre com les arts poden contribuir a una manera d’aprendre, que com assenyala Dennis Atkison, es vinculi amb la crida a la desobediència davant les formes de pensar i sentir establertes. Perquè només així es doden configurar maneres de pensar, mirar i sentir no colonitzades.
Les arts poden ajudar-nos a qüestionar les identitats, límits i jerarquies, sistemes i codis de representació establerts que operen en el camp de l’educació i la societat i que faciliten, però també controlen i limiten la nostra capacitat d’actuar, sentir i pensar. La proposta és intentar pensar el treball pedagògic més enllà d’un conjunt de facilitacions i restriccions,per estendre les nostres capacitts per concebre la vida en comú.
Secció d'Arts Visuals 
